"Salut delicada" i "Diamants en brut", els reportatges de dilluns a "Entre línies"
Aquest dilluns, "Entre línies" emet els reportatges "Salut delicada" i "Diamants en brut", sobre els errors mèdics i els nens amb altes capacitats intel·lectuals.
Dilluns, el programa "Entre línies" presenta els següents reportatges:
"Salut delicada"
Els errors mèdics més habituals són conseqüència d'un diagnòstic equivocat o fet amb retard, de la prescripció d'un tractament erroni, d'una dosi incorrecta o d'una infecció agafada en un quiròfan. Les denúncies dels pacients afectats es plantegen per la via penal, quan volen que s'inhabiliti el professional, o per la via civil, quan l'objectiu és la compensació econòmica. Una tercera via és la del Col·legi de Metges. I és que, només en l'àmbit de la medicina familiar, set de cada deu metges admeten haver comès un error mèdic important, segons una enquesta de la Societat Espanyola de Medicina Familiar.
A l'"Entre línies" hem conegut el cas de la Conchi, que va perdre la seva filla Anna, de 12 anys. Segons explica, la nena va ingressar a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona per problemes d'asma. Com a efecte secundari de la medicació que li van subministrar, se li va desenvolupar la síndrome de Lyell, que provoca una necròlisi epidèrmica tòxica.
En Josep, de 56 anys, ha triat la via civil per denunciar els responsables que li hagin hagut d'amputar una cama. Com a conseqüència dels problemes de circulació que té, se li van infectar els dits del peu, que va degenerar en una gangrena. El fet d'haver-se de traslladar del poble a la ciutat per fer les revisions va provocar que un dia haguessin de córrer, perquè se li havien rebentat unes venes de la cama.
Un reportatge de Mariona Mesull i Laia Niubó.
"Diamants en brut"
Malgrat que des de fa un any la nova llei de l'educació inclou un apartat sobre menors amb altes capacitats intel·lectuals, l'encaix d'aquests en el sistema d'ensenyament no està resolt. La majoria de pares tenen dificultats per trobar centres, tant públics com privats, capaços de formar adequadament els seus fills, ja que l'administració no facilita els mitjans humans i materials adequats. Una situació d'impotència que repercuteix en la formació i l'autoestima dels menors, i que provoca que els pares amb possibilitats econòmiques enviïn els seus fills a l'estranger.
Un d'aquests casos és el d'en Joan, de 23 anys, que va estudiar física als Estats Units i va fer-hi el doctorat en aeronàutica. Amb 16 anys va accedir a la universitat americana i ha treballat per a la NASA. Ara ha tornat i es dedica a crear "software".
L'Elena, la mare de la Irina, de 7 anys, i en Marc, de 10, ha hagut de deixar la feina per encarregar-se dels seus fills, ja que quan arribava cada vespre a casa, cansada de treballar, els nens li reclamaven atenció constant. De fet, en Marc ja parlava quan només tenia sis mesos, i quan en tenia nou ja caminava. L'Elena explica que el pitjor càstig que pot posar als seus fills és privar-los dels quaderns d'operacions matemàtiques.
Un reportatge de Bibiana Bertran i Míriam Pina.
A més, aquesta setmana, entrevistarem Carme Cadevall i la seva filla, la Sílvia, de nou anys i amb altes capacitats intel·lectuals, que fa tres mesos que no està escolaritzada.
"Salut delicada"
Els errors mèdics més habituals són conseqüència d'un diagnòstic equivocat o fet amb retard, de la prescripció d'un tractament erroni, d'una dosi incorrecta o d'una infecció agafada en un quiròfan. Les denúncies dels pacients afectats es plantegen per la via penal, quan volen que s'inhabiliti el professional, o per la via civil, quan l'objectiu és la compensació econòmica. Una tercera via és la del Col·legi de Metges. I és que, només en l'àmbit de la medicina familiar, set de cada deu metges admeten haver comès un error mèdic important, segons una enquesta de la Societat Espanyola de Medicina Familiar.
A l'"Entre línies" hem conegut el cas de la Conchi, que va perdre la seva filla Anna, de 12 anys. Segons explica, la nena va ingressar a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona per problemes d'asma. Com a efecte secundari de la medicació que li van subministrar, se li va desenvolupar la síndrome de Lyell, que provoca una necròlisi epidèrmica tòxica.
En Josep, de 56 anys, ha triat la via civil per denunciar els responsables que li hagin hagut d'amputar una cama. Com a conseqüència dels problemes de circulació que té, se li van infectar els dits del peu, que va degenerar en una gangrena. El fet d'haver-se de traslladar del poble a la ciutat per fer les revisions va provocar que un dia haguessin de córrer, perquè se li havien rebentat unes venes de la cama.
Un reportatge de Mariona Mesull i Laia Niubó.
"Diamants en brut"
Malgrat que des de fa un any la nova llei de l'educació inclou un apartat sobre menors amb altes capacitats intel·lectuals, l'encaix d'aquests en el sistema d'ensenyament no està resolt. La majoria de pares tenen dificultats per trobar centres, tant públics com privats, capaços de formar adequadament els seus fills, ja que l'administració no facilita els mitjans humans i materials adequats. Una situació d'impotència que repercuteix en la formació i l'autoestima dels menors, i que provoca que els pares amb possibilitats econòmiques enviïn els seus fills a l'estranger.
Un d'aquests casos és el d'en Joan, de 23 anys, que va estudiar física als Estats Units i va fer-hi el doctorat en aeronàutica. Amb 16 anys va accedir a la universitat americana i ha treballat per a la NASA. Ara ha tornat i es dedica a crear "software".
L'Elena, la mare de la Irina, de 7 anys, i en Marc, de 10, ha hagut de deixar la feina per encarregar-se dels seus fills, ja que quan arribava cada vespre a casa, cansada de treballar, els nens li reclamaven atenció constant. De fet, en Marc ja parlava quan només tenia sis mesos, i quan en tenia nou ja caminava. L'Elena explica que el pitjor càstig que pot posar als seus fills és privar-los dels quaderns d'operacions matemàtiques.
Un reportatge de Bibiana Bertran i Míriam Pina.
A més, aquesta setmana, entrevistarem Carme Cadevall i la seva filla, la Sílvia, de nou anys i amb altes capacitats intel·lectuals, que fa tres mesos que no està escolaritzada.
