Sergi Pàmies i el seu últim treball, divendres, al 'De llibres'
Divendres, al "De llibres", parlarem de "Si menges una llimona sense fer ganyotes", un recull de relats breus i intensos que tracten de la solitud, la incomunicació i la por en general.
L'escriptor Sergi Pàmies presentarà divendres, "De llibres", la seva última novel·la "Si menges una llimona", en la tertúlia del programa literari del 33. Amb l'autor, comentaran la seva obra Vicenç Villatoro, Natza Farré i el també escriptor Enrique Vila-Matas.
"Si menges una llimona sense fer ganyotes" és un títol que recull 20 contes, narracions breus o relats curts. La por en general, la por al buit, la por que desapareguin les persones que estimes són temes que hi dominen. Personatges sense nom i espais sense identificar específicament omplen les pàgines d'uns relats tan breus com intensos. Personatges perseguits per la solitud i per una incomunicació defensada i defensable. Una llimona que, segons el mateix autor, "tracta de situacions conflictives pròpies de l'edat adulta, marcades per la responsabilitat".
Sergi Pàmies va néixer a París el 1960. Va començar a publicar fa 20 anys, amb el títol "T'hauria de caure la cara de vergonya". Després, el que va caure van ser obres cada dos anys, amb títols com "La primera pedra", "Sentimental", "La gran novel·la sobre Barcelona" o "L'últim llibre de Sergi Pàmies". Amb la llimona ha trencat la cadència. Uns anys d'absència que ha omplert amb moltes pàgines de diari i amb la traducció. Es declara més lector que escriptor i diu que si visqués dalt d'una muntanya escriuria novel·les. Mentrestant, és defensor contundent del relat curt: el defineix com si fos un venedor de cotxes, dient que és el gènere que té més prestacions o comparant-lo amb la prova reina de l'atletisme, que són els 100 metres llisos. Parlant d'esports, el Barça per a quants contes dóna?
"Si menges una llimona sense fer ganyotes" és un títol que recull 20 contes, narracions breus o relats curts. La por en general, la por al buit, la por que desapareguin les persones que estimes són temes que hi dominen. Personatges sense nom i espais sense identificar específicament omplen les pàgines d'uns relats tan breus com intensos. Personatges perseguits per la solitud i per una incomunicació defensada i defensable. Una llimona que, segons el mateix autor, "tracta de situacions conflictives pròpies de l'edat adulta, marcades per la responsabilitat".
Sergi Pàmies va néixer a París el 1960. Va començar a publicar fa 20 anys, amb el títol "T'hauria de caure la cara de vergonya". Després, el que va caure van ser obres cada dos anys, amb títols com "La primera pedra", "Sentimental", "La gran novel·la sobre Barcelona" o "L'últim llibre de Sergi Pàmies". Amb la llimona ha trencat la cadència. Uns anys d'absència que ha omplert amb moltes pàgines de diari i amb la traducció. Es declara més lector que escriptor i diu que si visqués dalt d'una muntanya escriuria novel·les. Mentrestant, és defensor contundent del relat curt: el defineix com si fos un venedor de cotxes, dient que és el gènere que té més prestacions o comparant-lo amb la prova reina de l'atletisme, que són els 100 metres llisos. Parlant d'esports, el Barça per a quants contes dóna?
