TV3 emet el novè capítol de la sèrie basada en la novel·la de Mercè Rodoreda
Dilluns TV3 emet el novè capítol de "Mirall trencat", en què una artista que surt al diari recorda molt físicament la Maria i en què l'Armanda es planteja abandonar la casa per sempre.
Dilluns, a "Mirall trencat", la senyoreta Rosa, secretament enamorada d'un Eladi que, com sabem, es fica al llit amb totes les minyones de la casa, però no amb ella, troba un retall de premsa vell i li ensenya, amb malicioses intencions, a la Teresa. En el retall apareix una artista de music hall que s'assembla extraordinàriament a la Maria. La Teresa hi treu importància i es queda amb el retall. Crida a Eladi i li demana si la dona de la foto és qui ella suposa. Ell reconeix que sí, que va estimar aquella dona, que li va donar una filla i que li ha perdut el rastre. La Teresa li diu que no se senti avergonyit, i que ella, l'àvia, vetllarà per la Maria. El futur amaga encara cops irreparables que desfaran les últimes i petites il·lusions.
L'Eladi, entendrit pel record de la Pilar, la cupletista que feia de Lady Godiva, decideix tenir un altre gest amb una altra dona que estima, ja que no pot tenir-lo amb la seva antiga amant. Va a trobar l'Armanda i, davant la sorpresa d'aquesta, li regala unes arracades d'or. Així la distingeix d'entre totes les minyones que ha empaitat: només ella ha rebut un regal de tant valor, com si fos una senyora. L'Armanda ha estimat sempre l'Eladi, i el gest d'ell la commou, però al mateix temps li fa pensar que ja és hora de deixar la casa.
Ha aconseguit la marca d'afecte que mai hauria esperat. A més té guardats uns bons estalvis. Bon moment per desaparèixer i continuar la resta de la seva vida vivint dels records.
Va a parlar amb la Sofia, però aquesta, inesperadament la reté. És una dona sola i sense afectes. Ara que el temps ha passat, se sent identificada d'alguna manera amb l'Armanda. Li diu que buscarà una cuinera jove perquè el senyor (el seu marit) es distregui amb ella, l'Armanda només haurà d'ocupar-se de manar el servei, com ja feia, però sense cap altra obligació complementària. L'Armanda, perplexa, va a consultar-ho amb la senyora Teresa. Aquesta li demana que sí, que és quedi, però per un altre motiu. Ella, l'Armanda, és l'autèntica espina dorsal de la casa. No ho són ni la mateixa Teresa ni, evidentment, tampoc la seva filla Sofia. La tia d'Armanda, Felícia, li va encomanar aquesta missió en fer-la la seva successora. Si algú no ha de deixar mai la casa fins al final és, més que cap dels senyors, ella. L'Armanda assumeix el seu destí, es queda.
La Sofia no s'ha guanyat l'afecte del Ramon, un fill que mai no li va interessar, i sempre ha sentit una barreja d'atracció/repulsa per la Maria, la sobrevinguda. Allunyada completament del marit, tot i que davant de les amistats dissimulin, no ha conegut mai un autèntic afecte per ningú. Només per la persona que apareix en una fotografia, guardada amb un secret vergonyós: pel seu pare, Salvador Valldaura. De fet, des que va morir sempre ha estat sola, i potser en el fons no li importa.
El Ramon i la Maria són un parell d'adolescents que van, com quan eren petits, sempre junts a tot arreu. Ell és un noi brusc, però enormement sensible i ple de detalls amb la noia. Tots dos reclamen a la Sofia poder fer una sortida d'uns dies a un lloc de la platja, junts i sense vigilància ni control de ningú. La Sofia decideix que tenen raó, que ja són prou grans per poder anar-hi sols, i que, per tant, no necessiten que la senyoreta Rosa, ni ningú els vigili. Aprofitant la reestructuració del servei, decideix prescindir dels serveis de l'antiga mainadera. La Rosa té un gran disgust, i decideix venjar-se. Va a veure l'Eladi i, amb paraules ensucrades i enverinades, considera que té el deure, abans d'anar-se'n, d'advertir-li que entre el Ramon i la Maria hi ha una relació que va més enllà dels sentiments fraternals. Després d'això fa les maletes i se'n va, i desapareix de la història.
L'Eladi, entendrit pel record de la Pilar, la cupletista que feia de Lady Godiva, decideix tenir un altre gest amb una altra dona que estima, ja que no pot tenir-lo amb la seva antiga amant. Va a trobar l'Armanda i, davant la sorpresa d'aquesta, li regala unes arracades d'or. Així la distingeix d'entre totes les minyones que ha empaitat: només ella ha rebut un regal de tant valor, com si fos una senyora. L'Armanda ha estimat sempre l'Eladi, i el gest d'ell la commou, però al mateix temps li fa pensar que ja és hora de deixar la casa.
Ha aconseguit la marca d'afecte que mai hauria esperat. A més té guardats uns bons estalvis. Bon moment per desaparèixer i continuar la resta de la seva vida vivint dels records.
Va a parlar amb la Sofia, però aquesta, inesperadament la reté. És una dona sola i sense afectes. Ara que el temps ha passat, se sent identificada d'alguna manera amb l'Armanda. Li diu que buscarà una cuinera jove perquè el senyor (el seu marit) es distregui amb ella, l'Armanda només haurà d'ocupar-se de manar el servei, com ja feia, però sense cap altra obligació complementària. L'Armanda, perplexa, va a consultar-ho amb la senyora Teresa. Aquesta li demana que sí, que és quedi, però per un altre motiu. Ella, l'Armanda, és l'autèntica espina dorsal de la casa. No ho són ni la mateixa Teresa ni, evidentment, tampoc la seva filla Sofia. La tia d'Armanda, Felícia, li va encomanar aquesta missió en fer-la la seva successora. Si algú no ha de deixar mai la casa fins al final és, més que cap dels senyors, ella. L'Armanda assumeix el seu destí, es queda.
La Sofia no s'ha guanyat l'afecte del Ramon, un fill que mai no li va interessar, i sempre ha sentit una barreja d'atracció/repulsa per la Maria, la sobrevinguda. Allunyada completament del marit, tot i que davant de les amistats dissimulin, no ha conegut mai un autèntic afecte per ningú. Només per la persona que apareix en una fotografia, guardada amb un secret vergonyós: pel seu pare, Salvador Valldaura. De fet, des que va morir sempre ha estat sola, i potser en el fons no li importa.
El Ramon i la Maria són un parell d'adolescents que van, com quan eren petits, sempre junts a tot arreu. Ell és un noi brusc, però enormement sensible i ple de detalls amb la noia. Tots dos reclamen a la Sofia poder fer una sortida d'uns dies a un lloc de la platja, junts i sense vigilància ni control de ningú. La Sofia decideix que tenen raó, que ja són prou grans per poder anar-hi sols, i que, per tant, no necessiten que la senyoreta Rosa, ni ningú els vigili. Aprofitant la reestructuració del servei, decideix prescindir dels serveis de l'antiga mainadera. La Rosa té un gran disgust, i decideix venjar-se. Va a veure l'Eladi i, amb paraules ensucrades i enverinades, considera que té el deure, abans d'anar-se'n, d'advertir-li que entre el Ramon i la Maria hi ha una relació que va més enllà dels sentiments fraternals. Després d'això fa les maletes i se'n va, i desapareix de la història.
