TV3 estrena "Els virreis"

"Els virreis", una coproducció catalano-italiana ambientada al segle XIX.

Capítol 1 - Catània, segle XIX.
Consalvo, fill de príncep Giacomo Uzeda i de Margherita, rep una educació, ja de ben petit, orientada a inculcar-li l'orgull de família. Margherita és una mare dèbil i malaltissa i Giacomo un pare molt aspre amb el seu fill.
L'àvia Teresa mort i al funeral tota la família ja està pensant en com estarà repartida l'herència. La difunta havia sigut una matriarca cruel i despòtica, que havia amargat l'existència de la majoria dels que l'envoltaven, decretant, entre altres coses, casament no desitjats.
El resultat del testament, però, és sorprenent per tots: la princesa Teresa ha deixat una gran part dels seus béns al seu segon fill, Raimondo, quan la tradició mana deixar la major part al primogènit, Giacomo. I Giacomo, un home que encara tota la seva existència a acumular béns, es mor de ràbia, ja que ha sacrificat tota la seva vida, plegant-se als interessos i desitjos matrimonials de la mare, només amb l'objectiu d'acaparar-ne l'herència. Giacomo posa en marxa tota mena de maquinacions legals per arrancar patrimoni al seu germà a poc a poc. El còlera, però, esclata a Catpania i els Uzeda en ple decideixen fugir a la seva residència d'estiu.
Allà, Raimondo té un idil·li amb Isabella, a esquena de la seva dona, Matilde, amb qui la difunta Teresa també el va obligar a casar-se. Giacomo se n' assabenta i ho aprofita per fer xantatge al seu germà: si no renuncia a una part de l'herència en favor seu, ell no podrà evitar que l'escàndol s'escampi... Raimondo cedeix.

Al palau d'estiu, Chiara, tieta de Cosalvo, torna a donar a llum. És el quart embaràs i tots els altres nadon s'han anat morint. I aquest, malgrat les grans esperances de Chiara i el seu marit Federico, també.

Al palau Belverede la família rep la visita de l'advocat Giuliente. La tia Lucrezia n'està bojament enamorada, però la família no consentirà mai el casament: ell no és d'origen noble i a més defensa idees liberals.

El príncep Giacomo ha decidit enviar Consalvo al monestir benedictí on ja viuen el seu oncle Don Blasco, el germà bastard d'aquest Frai Carmelo, i el seu cosí Giovannino, fill de la duquessa Radali, una de les dones de més caràcter de la família. El nen no vol de cap manera anar al monestir i la mare està trista, però al final s'imposa la decisió paterna.

Al monestir, Consalvo descobreix que res no és el que sembla. Els monjos tenen amants i fins i tot fills i a la nit l'edifici s'omple de dones. Don Blasco té una amant permanent, Lucia la cigarretera, que està casada. Només Frai Carmelo es manté com a exemple de santedat.

Finalment, quan Consalvo i Giovannino ja són uns joves, la revolució garibaldina tanca tots les monestirs i també el seu: són lliures! Enmig dels festejos, Consalvo es fixa en una noia del poble molt bonica: Concetta. Durant els anys en què ha estat al monestir, a la família han passat moltes coses: un dels oncles, el duc Gaspare, ficat en política, va abandonar just a temps els borbònics per convertir-se a la causa liberal. Raimondo ha obtingut l'anul·lació del seu matrimoni, i ha abandonat Catània amb Isabella. La tia Chiara continua sens poder tenir fills i la tia Lucrezia insisteix a casar-se amb l'advocat Giuliente... I la família continua oposant-s'hi. Giacomo, per la seva part, ha aconseguit, durant aquests anys, quedar-se amb quasi tota la fortuna dels germans.

La mare de Consalvo, és al llit de mort, mentre tota la família es disposa a abandonar la casa per por dels liberals. Al palau Belverede, Consalvo veu que el seu pare ja té relacions amb la seva cosina Graziella. La princesa Margherita finalment mor. Consalvo odia el seu pare.

Al cap de poc Giacomo es casa amb Graziella, i Consalvo no acull gens bé aquest matrimoni. A Catània es prepara el plebiscit per votar a favor o en contra de la unitat italiana.

Chirara fa que el seu marit tingui un fill amb una criada, Rosa. De la unió neix el petit Tancredi. Consalvo comença una època de disbauxa en què només va de taverna en taverna i acumula deutes. El seu pare intenta no pagar-li els deutes per donar-li una lliçó, però Graziela ho acaba fent en lloc seu.

Consalvo torna a veure Concetta i aquest cop s'hi acosa a parlar-hi. La cita en un petit pavelló de caça i enlluerna la noia amb un fastuós vestit. Consalvo acaba violant la noia i els germans de Concetta, més tard, l'ataquen, i el fereixen greument.

Capítol 2
Consalvo es refugia a casa la tia Ferdinanda. Tot i que aquesta menysprea els llibres i la lectura, el noi passa la seva convalescència en una cambra on la tia acumula els llibres que ha espoliat a un creditor, amant de la lectura. Així, per casualitat, Consalvo comença a interessar-se pels grans filòsofs. En la lectura de fet és l'únic lloc on troba refugi per la seva ànima, penedit del que va fer a Concetta. Demana ajuda al seu oncle, el duc, perquè convenci el seu pare que el deixi marxar a l'estranger. Necessita allunyar-se una temporada i a més vol estudiar i veure món. La família, arregla el seu petit problema legal, ja que els germans de Concetta han posat una denúncia.

Consalvo ha viatjat força, sempre acompanyat del fidel Baldassare, i torna a Roma. Visita el seu oncle Raimundo, casat amb la que havia sigut la seva amant, Isabella. La història de passió, però, no continua: ara són un matrimoni infeliç. Rosa, la mare natural del fill bastard de Chiara, treballa ara el seu servei: l'han apartat del seu fill. Consalvo veu tot això amb tristor.

A Catània la seva germana Teresina ha tornat del convent, i és molt bella. A la seva festa de benvinguda es retroba amb Giovannino i els dos s'enamoren. Giacomo, el pare de la noia, però, no ho veu amb bons ulls perquè Giovannino no és un primogènit. Finalment, el príncep promet la seva filla al germà de Giovannino, Michele.

Don Blasco mor i Giacomo conspira amb Lucia, la seva amant de tota la vida, i el seu marit, Garino, per falsificar el testament. La família, però, ho impugna. I surt a la llum l'autèntic testament de Don Blasco, que ho llega tot a l'humil Fray Carmelo, el germà monjo.

Consalvo s'oposa obertament al seu pare pel casament que aquest prepara per Teresa. El vell príncep pretén casar la noia amb el Michele, obès i maldestre, ignorant completament l'amor que Teresa sent per Giovannino, el germà petit de Michele. La raó és ben simple: Michele és un primogènit, Giovannino només "un segon". La duquessa Radali, la mare dels nois, ajuda el príncep en les seves maniobres per fer realitat aquesta unió infeliç. La duquessa, dona de món i de caràcter, no és cega ni sorda davant els desitjos dels dos joves enamorats, però està disposada a sacrificar-los per complir les tradicions.

Arran de la disputa pel casament de Teresa, el príncep Giacomo expulsa Consalvo de casa, i ell es refugia, com anys enrere, a casa de la tia àvia Ferdinanda. El fidel Baldassare s'acomiada del servei del príncep Giacomo: no pot suportar veure com arruïnen la vida de la Teresina.

Al príncep Giacomo se li diagnostica un tumor i Teresa, per acontentar-lo i instigada per Graziella, accedeix a casar-se amb Michele. El dia de la boda, Giovannino se suïcida. Consalvo ho arregla perquè sembli un accident i la memòria del seu cosí no en surti malparada. Per primer cop, ha actuat decididament. I s'ha tacat els guants, amb la sang de Giovannino.

La determinació de Consalvo ja és imparable. Amb l'ajuda del seu oncle, es presenta com a diputat d'idees progressistes. El seu pare al llit de mor li demana que estripi el testament segons el qual el va desheretar. A canvi li demana que allunyi d'ell el mal que, segons el príncep, Consalvo ha posat dins el seu cap. Consalvo s'hi nega.

Consalvo recluta Baldassare, ara convertit en miner, perquè l'ajudi amb la campanya. Els començaments són del tot engrescadors i l'oratòria de Consalvo aviat guanya adeptes. Però Baldassare és l'únic, que s'adona que el discurs de Consalvo és del tot ambivalent, per acontentar tothom: laïcisme i Església, progressisme i tradició...

El resultat de les eleccions, finalment, surt a la llum: Consalvo ha guanyat clarament. El nou diputat l'hi explica a la seva ultraconservadora tia àvia Ferdinanda, que no vol saber res de les noves idees del jove. Ell li aclareix que no tans sols s'ha de tenir diners, sinó també poder.