El creador de la sèrie "Merlí" respon les preguntes dels espectadors

Mar Hurtado Parras: Sóc mestra i m'encanta la sèrie, ens provoca debats de claustre i ajuda a parlar de com s'ensenya i anima a fer visible la part de mestre Merlí que molts portem a dins i no ens atrevim a mostrar. És veritat que hi ha tòpics que no m'agraden tant com "noi gai que fa dansa" però felicito TV3 per escollir un guió tan valent i polèmic, un apunt més que demostra que a Catalunya es fan les coses diferent. Enhorabona!

Héctor Lozano: Gràcies per les felicitacions! No hi trobo el problema que un noi gai faci dansa en una sèrie. Enlloc es diu que tots els nois que fan dansa siguin gais. El de la sèrie ho és, simplement això. Per altra banda, ens trobem davant d'un personatge gai molt masculí, cosa que molta gent valora positivament.

Núria Gaya Sol: M'estranya que no hi hagi cap personatge que estigui consumint tòxics, i com tractar el problema a les aules.
Héctor Lozano: Gràcies per la proposta! A la sèrie hi ha molts temes que no apareixen, perquè no hi poden caber tots, és impossible!

Marta: Felicitats per la sèrie, m'agrada molt! El Merlí és un "puto crac"! De preguntes no en tinc gaires, m'agrada que em sorprenguin. Només una pregunta: en què us vau inspirar per la malaltia de l'Ivan??? Jo sóc agorafòbica amb trastorn d'ansietat des de fa molts anys, ara faig vida més o menys normal. Felicitar-vos per entrar en aquest tema, ja que moltíssima gent desconeix aquest problema i no és precisament cap broma. Felicitats de nou.
Héctor Lozano: Gràcies! Em vaig inspirar en un cas real que em va explicar un amic professor. Ell va ser qui anava traient el seu alumne a caminar cada dos dies, una mica cada dia… També vaig parlar amb una psicòloga. I l'actor Pau Poch, que interpreta l'Ivan, va parlar amb molta gent que pateix trastorns de l'ansietat.

Emi Armengol: Potser m'agradaria saber més coses sobre el Merlí, se'l veu tan segur..., i segur que hi ha temes que ha de solucionar!
Héctor Lozano: Se'l veu segur però també s'equivoca.

Isabel Caballé Domènech: A mi no em va quedar clara la trama de la noia que s'embolica la mà...Al final per què ho fa? Primer acusa el pare però ell no era...potser no vaig estar pendent en aquell moment !!!!! Em sembla una sèrie boníssima.
Héctor Lozano: A la Berta l'afecta molt el tracte que té la seva mare cap a ella, i especialment les constants comparacions que fa amb sa germana, una bona estudiant que també guanya medalles com a gimnasta. Més endavant veurem una mica més d'aquesta relació mare-filla.

Alba Tort Paredes: M'encanta la sèrie!!! Però el fet de crear-la ara és com a reivindicació perquè ha passat a ser assignatura optativa o pura coincidència? Espero que hi hagi més temporades!
Héctor Lozano: M'alegro que t'agradi! És coincidència ja que fa 3 anys que se'm va acudir i he trigat aquests 3 anys a escriure els 13 capítols. En tot aquest temps s'han volgut carregar la filosofia, però no ho aconseguiran. Si ha sobreviscut milers d'anys…

Sara Ferrer: Al crear la sèrie us vau inspirar en "El club dels poetes morts"? Hi ha escenes que m'hi recorden molt, m'encanta!
Héctor Lozano: Sí, només en l'essència. És a dir, la relació especial entre professor i alumnes. Però també em vaig inspirar en altres pel·lícules que tracten el mateix tema, n'hi ha moltes. També em vaig inspirar en pel·lis que no tenen res a veure amb el món de l'ensenyament, com ara "Esplendor a l'herba", i també en obres clàssiques de teatre… És que tot ja està escrit!

David Gibert: Quina relació tens o has tingut amb la filosofia? Per què has fet una sèrie on tot està relacionat amb aquesta disciplina?
Héctor Lozano: Fa 3 anys vaig començar a estudiar Filosofia a la universitat central. M'agradava, per això vaig tornar a estudiar. Simplement per gust, i va coincidir que jo estava pensant quin projecte escriure. Va ser quan vaig crear el Merlí, que vaig decidir que fos profe de filosofia, perquè m'agradava i em feia sentir còmode.

Moretti Pa: El guió està treballat, però feu una patinada monumental en caracteritzar el perfil del jove amb risc social (Pol Rubio) com a família xarnega, desarrelada, etc. Sí, per molts "problemes" totes les famílies són catalanetes i bones (o estructurades dins del que cap, vaja), i el tal jove amb problemes té un germà retratat com un pobre ignorant que no diu un mot en català "clase baja, gama baja". Però Alerta! El Pol Rubio, que per sort està integrat a la "bona societat", sí que parla català, estudiarà i sortirà del pou, oi? Això ja no és subliminal, voluntàriament o involuntàriament has caigut en la pura discriminació. Així no anem bé…
Héctor Lozano: Això de família xarnega ho dius tu. Jo no he utilitzat aquesta paraula en tota la sèrie. No crec tampoc que la família del Pol sigui desarrelada. Les famílies catalanes que apareixen tenen molts problemes també, i també econòmics, com ara la mare de l'Ivan, que no li pot pagar un psicòleg. Jo m'he limitat a plasmar en la sèrie una realitat que existeix i que conec, en aquest país: famílies castellanoparlants, que parlen castellà fins i tot els germans entre ells, per molt que a l'escola hagin après el català i per molt que amb els amics parlin català. Crec que està bé que puguin aparèixer també. Que la família del Pol no tingui diners és purament circumstancial.