Un naturalista al Montnegre
Quèquicom visita el Montnegre per ensenyar a buscar cabirols, genetes, guineus, porcs senglars, salamandres, i aus rapinyaires com el duc. En aquest entorn molt proper a Barcelona també és fàcil trobar monuments megalítics
3 min
Quèquicom visita el Montnegre per ensenyar a buscar cabirols, genetes, guineus, porcs senglars, salamandres, i aus rapinyaires com el duc. En aquest entorn molt proper a Barcelona també és fàcil trobar monuments megalítics.
El parc natural situat entre el Vallès i el Maresme preserva una gran bellesa paisatgística i una notable biodiversitat malgrat els més de 5.000 anys de presència humana.
El Montnegre arriba als 800 metres d'alçada i és a tocar del litoral. Al tenir molta humitat és un bosc molt frondós i espès. D'aquí el seu nom.
Però aquesta foscor no només s'observa des de la distància sinó també, i sobretot, des de dins dels bosc mateix. L'educador ambiental Joan Manel Riera explica que l'alzina, un dels arbres dominants al massís, es pot considerar una àvia assassina pel fet que és una espècie longeva que desenvolupa una capçada molt densa amb la qual absorbeix tota la llum i condemna a la penombra el sotabosc on naixerien filles i nétes. El pi pinyer, també abundant, es pot considerar, per contra, un arbre masoquista ja que asseca les branques inferiors a mesura que les pròpies branques del damunt li fan ombra. També explica que dins el parc l'home conviu estretament amb la fauna salvatge. Les òlibes són rapinyaires nocturns que crien a les golfes de masos i ermites. Tot i que són molt discretes, se les pot localitzar a partir de les egagròpiles: unes pilotes formades per ossos, pèls i plomes indigerides que l'òliba regurgita després de cada àpat. Aquestes restes són un tresor per als naturalistes perquè permeten conèixer quines i quantes preses cacen cada nit. Així se sap que les òlibes són més eficients que els gats per mantenir els ratolins a ratlla!
Marc Boada, el presentador del programa, explica com identificar diferents petjades, plomes i pells que habitualment es troben pel bosc. També mostra una mena de tumors vegetals induïts pels insectes anomenats "cecidis".
Hi ha, però, altres habitants del Montnegre molt més esquius, com els carnívors nocturns. Ignasi Torre del Museu de Granollers explica com observar-los amb la tècnica del trampeig fotogràfic i ensenya alguns trucs per millorar-ne l'èxit; l'indret i l'esquer són fonamentals. La nit és també el període de màxima activitat de molts amfibis, que eviten així la dessecació pel sol. El reporter Pere Renom acompanya el guarda del parc Pep Pannón a revisar una bassa. Hi descobreixen una salamandra parint i tritons verds en ple zel primaveral. Amb feina de camp com aquesta s'està catalogant tota la fauna i la flora del parc.
L'altre gran atractiu del parc són els monuments megalítics. Les troballes les fan generalment especialistes, però de vegades són mèrit d'excursionistes atents com Joan Manel Riera, descobridor del dolmen de Ca l'Arenes. Aquestes restes arqueològiques són el testimoni de la presència humana al Montnegre de fa més de 5.000 anys, temps durant el qual el massís ha suportat moltes transformacions paisatgístiques, però mai una pressió tan forta com ara.
Conceptes didàctics/paraules clau:
- dolmen
- alzina
- egagròpila
- tritó
El parc natural situat entre el Vallès i el Maresme preserva una gran bellesa paisatgística i una notable biodiversitat malgrat els més de 5.000 anys de presència humana.
El Montnegre arriba als 800 metres d'alçada i és a tocar del litoral. Al tenir molta humitat és un bosc molt frondós i espès. D'aquí el seu nom.
Però aquesta foscor no només s'observa des de la distància sinó també, i sobretot, des de dins dels bosc mateix. L'educador ambiental Joan Manel Riera explica que l'alzina, un dels arbres dominants al massís, es pot considerar una àvia assassina pel fet que és una espècie longeva que desenvolupa una capçada molt densa amb la qual absorbeix tota la llum i condemna a la penombra el sotabosc on naixerien filles i nétes. El pi pinyer, també abundant, es pot considerar, per contra, un arbre masoquista ja que asseca les branques inferiors a mesura que les pròpies branques del damunt li fan ombra. També explica que dins el parc l'home conviu estretament amb la fauna salvatge. Les òlibes són rapinyaires nocturns que crien a les golfes de masos i ermites. Tot i que són molt discretes, se les pot localitzar a partir de les egagròpiles: unes pilotes formades per ossos, pèls i plomes indigerides que l'òliba regurgita després de cada àpat. Aquestes restes són un tresor per als naturalistes perquè permeten conèixer quines i quantes preses cacen cada nit. Així se sap que les òlibes són més eficients que els gats per mantenir els ratolins a ratlla!
Marc Boada, el presentador del programa, explica com identificar diferents petjades, plomes i pells que habitualment es troben pel bosc. També mostra una mena de tumors vegetals induïts pels insectes anomenats "cecidis".
Hi ha, però, altres habitants del Montnegre molt més esquius, com els carnívors nocturns. Ignasi Torre del Museu de Granollers explica com observar-los amb la tècnica del trampeig fotogràfic i ensenya alguns trucs per millorar-ne l'èxit; l'indret i l'esquer són fonamentals. La nit és també el període de màxima activitat de molts amfibis, que eviten així la dessecació pel sol. El reporter Pere Renom acompanya el guarda del parc Pep Pannón a revisar una bassa. Hi descobreixen una salamandra parint i tritons verds en ple zel primaveral. Amb feina de camp com aquesta s'està catalogant tota la fauna i la flora del parc.
L'altre gran atractiu del parc són els monuments megalítics. Les troballes les fan generalment especialistes, però de vegades són mèrit d'excursionistes atents com Joan Manel Riera, descobridor del dolmen de Ca l'Arenes. Aquestes restes arqueològiques són el testimoni de la presència humana al Montnegre de fa més de 5.000 anys, temps durant el qual el massís ha suportat moltes transformacions paisatgístiques, però mai una pressió tan forta com ara.
Conceptes didàctics/paraules clau:
- dolmen
- alzina
- egagròpila
- tritó
