El projecte "Encara hi ha algú al bosc" impulsa una proposta educativa
Durant guerra de Bòsnia es van cometre entre 25.000 i 50.000 violacions a dones, nenes i homes com a estratègia de neteja ètnica. Les supervivents i els fills nascuts de les violacions denuncien, 25 anys després, el silenci i l'estigma amb què han hagut de conviure i mostren la seva lluita perquè es faci justícia. El projecte multidisciplinari "Encara hi ha algú al bosc", que integra documental, obra de teatre i exposició fotogràfica, dona veu a aquestes víctimes de la guerra de Bòsnia.
El documental, dirigit per Teresa Turiera-Puigbò Bergadà i Erol Ileri, es una producció de Cultura i Conflicte, un equip multidisciplinari de professionals del sector de les arts escèniques, la fotografia i l'audiovisual que creuen en la cultura com a eina de transformació social. Compta amb la col·laboració de TV3 i es va estrenar el 12 de gener del 2021 a "Sense ficció", amb una audiència de 258.000 espectadors i un 10,5 de quota. Des d'aleshores ha tingut més d'11.600 visionats a la carta.
Proposta educativa "Encara hi ha algú al bosc"
L'obra de teatre es va estrenar al festival Temporada Alta 2020. Aleshores, molts espectadors es van adreçar a l'equip de Cultura i Conflicte per plantejar-los la possibilitat de fer arribar aquell missatge a la gent jove, que no tenen cap record de la guerra de Bòsnia perquè encara no havien nascut. Teresa Turiera-Puigbò, codirectora del documental, recorda la petició, "centrada no només en el fet que es tracta d'un capítol de la història recent d'Europa, sinó perquè la violació, la impunitat, el silenci i la necessitat de memòria històrica estan a l'ordre del dia i es pot aplicar a qualsevol dels conflictes actuals."
D'aquesta manera, la proposta educativa es va convertir en la quarta pota del projecte "Encara hi ha algú al bosc", pensada per a estudiants a partir de 3r i 4t d'ESO. En totes les ciutats on es programen l'obra de teatre o la instal·lació fotogràfica o es fa una projecció del documental, Cultura i Conflicte promou la possibilitat de fer sessions matinals de teatre per a alumnes d'institut o projeccions del documental al mateix institut, amb col·loquis i xerrades, presencials o amb videoconferència, amb la participació de membres del col·lectiu o actrius de l'obra, en funció de l'interès o de les matèries que cursen els alumnes.
Com a col·lectiu, sempre hem tingut clar que el treball que fem ha d'arribar més enllà de les parets d'un teatre o de l'emissió del documental. Per això, quan som a la ciutat en qüestió, aprofitem per abordar qüestions com quan acaba una guerra, la violació com a crim de guerra, la no presència de les qüestions de gènere en els acords de pau i els seus efectes, el paper de les segones generacions en la recuperació de la memòria història, etc., Teresa Turiera-Puigbò, codirectora d'Encara hi ha algú al bosc
Documental "Encara hi ha algú al bosc"
La guerra de Bòsnia, el conflicte més sagnant a Europa després de la Segona Guerra Mundial, va acabar oficialment amb la firma dels Acords de Pau de Dayton, el novembre del 1995. Es calcula que entre 25.000 i 50.000 dones van ser violades durant la guerra als Balcans. No hi ha una xifra oficial perquè moltes de les víctimes no han sobreviscut o ho viuen en silenci.
La majoria de víctimes són dones d'origen musulmà, però també n'hi ha d'origen croat, serbi i gitano. Les violacions responien a una estratègia per atemorir la població i contribuir a la neteja ètnica. Però també hi va haver moltes violacions com a revenja i com a arma per atemorir la població.
Avui, aquestes dones són supervivents de la guerra i víctimes de la pau, perquè durant aquests 25 anys han viscut completament ignorades per les institucions, invisibilitzades per una societat que mira cap a una altra banda, i en molts casos, fins i tot rebutjades per les seves pròpies famílies. Aquest documental dona veu a les supervivents i als fills fruit de les violacions, que ara tenen 25 anys i que ja no parlen de guerra, sinó de la seva lluita contra l'estigma i la indiferència, i d'unes relacions d'amor entre mares i fills que s'imposen a l'objectiu de barbàrie que els va fer néixer.
L'obra de teatre
Amb dramatúrgia d'Anna Maria Ricart Codina i direcció de Joan Arqué Solà, l'obra està interpretada per Ariadna Gil, Montse Esteve, Òscar Muñoz, Magda Puig, Judit Farrés, Pep Pascual i Erol Ileri.
Fitxa tècnica
Direcció: Teresa Turiera-Puigbò Bergadà i Erol Ileri Llordella
Guió: Teresa Turiera-Puigbò Bergadà
Realització: Erol Ileri Llordella
Producció: Judit Codina
Productor executiu TVC: Jordi Ambròs
Productor delegat TVC: Daniel Barea
Direcció de producció: Teresa Turiera-Puigbò Bergadà
Direcció de fotografia: Tyler Franta
Muntatge: Tyler Franta i Erol Ileri
Música: Pep Pascual Vilapua i Erol Ileri Llordella
Lingüista: Susanna Cros Bahí
Grafisme: Erol Ileri Llordella
2020
Una producció de Cultura i Conflicte, en coproducció amb Bonobo Films, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya i el suport de Fundació Nando & Elsa Peretti, Diputació de Girona i l'Ajuntament de Barcelona.
