Tota la màgia de "Tria una carta" és il·lusionisme de veritat, amb el mag Pere Rafart

Probablement hi heu passat per davant, però mai heu entrat, és normal, fa una mica de basarda, la façana centenària impressiona, el local de petites dimensions atapeït d'estranys objectes fa una mica de por, fins i tot els de la Warner s'hi van inspirar per crear les lúgubres botigues de l'univers Harry Potter. Possiblement, ja saps que parlo d'"El Rei de la Màgia", la botiga de màgia més antiga del món.

M'agrada imaginar com era Barcelona en el moment de l'obertura d'aquest petit local pel celebèrrim mag Joaquim Partagàs. Era una ciutat encara sense estadi olímpic, sense torres venecianes, ni arc de triomf, tampoc tenia un parc d'atraccions coronant Collserola, ni cap obra de Gaudí. Per no tenir, no tenia ni equip de futbol, ni façana a la catedral, a més a més, per arribar a la botiga no ho podies fer en metro perquè no estava construït i, de fet, havies de travessar estrets i laberíntics carrers on ara hi ha l'actual Via Laietana per aconseguir arribar al carrer de la Princesa, 11. Podem dir que El Rei de la Màgia era a la ciutat comtal abans que Barcelona fos Barcelona.

Amb el temps també m'he guanyat el pa amb diferents formats audiovisuals, la meva relació amb la televisió és d'amor odi, depens d'un realitzador que potser enfoca on no toca -especialment delicat amb la màgia- i també necessites aconseguir reaccions del públic genuïnes en un plató on normalment la sensació és més aviat freda, distant i artificial. A més, la majoria dels programes de màgia solen utilitzar trucs de càmera més que evidents i públic conxorxat que reacciona de forma sobreactuada.

Per sort hem disposat de professionals de la televisió avesats en mil batalles de la mà de l'efervescent productora Kokoro Content. No tinc més que paraules d'agraïment cap a tot l'equip i, en especial, cap al Raül Asensio i el Daniel Sama que van confiar en aquest projecte des de bon començament i li han donat forma, esperit i amor. Quina sort trobar-nos en aquesta aventura. Hem intentat que els convidats vips i el públic en viu del programa arribessin verges al rodatge, de fet, això era una pressió extra perquè no ens podíem permetre repetir cap joc de màgia i havien de sortir bé a la primera. En tot el programa només vam repetir dos trucs dels més de cent que vam rodar. Ho considero un èxit majúscul, ja que per televisió encara és més delicat el secret. El muntatge també era un repte i n'he format part activa per aconseguir que el programa tingués ritme sense adulterar els trucs de màgia.

També hem jugat amb efectes que no es podrien fer en directe, però que davant la càmera són reals i sense talls de càmera, com l'aparició d'un cotxe o unes aparicions i desaparicions enmig d'una plaça on, de fet, trenquem el codi dels mags per explicar que és un efecte on juguem amb la perspectiva.

I ho hem aconseguit! Tenim il·lusionisme de veritat, reaccions autèntiques, cares d'estupefacció, crits, silencis sepulcrals, gent esmaperduda i, fins i tot, enfadada. Quina sort i quina oportunitat poder fer un programa de màgia de veritat, i quin privilegi fer-lo a casa, per fi! Roda el món i torna al Born.

Espero que gaudiu de "Tria una carta", i desitjo de tot cor que algun dia pugueu venir a El Rei de la Màgia per comprovar, en directe, que tota la màgia del programa és il·lusionisme de veritat.