"Karakia" entra a la cuina de l'Equador
Descobrirem com n'és de diversa la gastronomia equatoriana si qui es posa als fogons és originari de la costa, de l'altiplà o dels alts cims andins.
Quan els indígenes equatorians parlen de la migració, del fet d'haver de deixar la seva terra per anar a un altre lloc, fan servir una expressió plena de sentit: "portats pel vent". A finals dels 90 el vent va "bufar" fort a Equador i milers de persones van haver de patir un exili forçós per mor de la crisi econòmica que va sacsejar aquell país.
La majoria dels personatges que ens han obert les portes de casa seva en aquest capítol han arribat a Catalunya per aquest motiu. Aquest és, per exemple, el cas de l'Aracelly que, com moltes altres compatriotes, treballa de minyona. Ella ens ensenyarà a fer el "caldo de bola de verde", una mena d'escudella on el plàtan mascle és l'ingredient principal.
La cuina de l'Equador és molt diversa i ben diferent si qui es posa als fogons és originari de la costa, de l'altiplà o dels alts cims andins. Amb la família Cotacachi, indígenes otavalos de la serra andina, "Karakia" parlarà sobretot de la patata i el blat de moro, de la "sopa de chuchuca" i dels "llapingachos"; però també els sentirem parlar amb el seu kichwa, la llengua inca que encara fan servir més de dos milions de persones a l'Equador i al Perú.
La majoria dels personatges que ens han obert les portes de casa seva en aquest capítol han arribat a Catalunya per aquest motiu. Aquest és, per exemple, el cas de l'Aracelly que, com moltes altres compatriotes, treballa de minyona. Ella ens ensenyarà a fer el "caldo de bola de verde", una mena d'escudella on el plàtan mascle és l'ingredient principal.
La cuina de l'Equador és molt diversa i ben diferent si qui es posa als fogons és originari de la costa, de l'altiplà o dels alts cims andins. Amb la família Cotacachi, indígenes otavalos de la serra andina, "Karakia" parlarà sobretot de la patata i el blat de moro, de la "sopa de chuchuca" i dels "llapingachos"; però també els sentirem parlar amb el seu kichwa, la llengua inca que encara fan servir més de dos milions de persones a l'Equador i al Perú.
