Abelles o remolatxa? El dilema entre medi ambient i agricultura que divideix França
"Hola, em dic Eléonore Pattery, tinc 23 anys i actualment estudio un Màster en Qualitat, Seguretat, Medi ambient i Responsabilitat Social de les Empreses."
Així es presenta la impulsora de la petició ciutadana de debat públic de la llei que reintrodueix a França l'acetamiprid, un pesticida que havia estat prohibit el 2020 per la seva toxicitat.
Ha aconseguit gairebé dos milions de signatures procedents dels 30 departaments o col·lectivitats d'ultramar franceses. Tot i l'èxit de la seva iniciativa, no vol publicitat i ha demanat als mitjans no molestar-la més.
Però dotze dies després d'haver registrat la queixa contra la Llei Duplomb, el web de l'Assemblea Nacional (AN) ja ha multiplicat per més de tres el mig milió de signatures que s'exigeix per tal de forçar la mesa del parlament a decidir si la petició es debat o no.
L'ampli suport popular n'ha garantit la influència, que a les xarxes socials s'ha presentat sovint com un dilema entre "abelles o remolatxa", pel fet que el sector que més ha demanat reintroduir l'acetamiprid siguin els industrials del sucre que cultiven remolatxa i que els animals més perjudicats en siguin les abelles que fan mel.
Són diversos els líders polítics que han demanat que a la tornada de vacances es faci un debat a fons i amb dades científiques. Per exemple, l'exprimer ministre Gabriel Attal, ara cap del grup macronista Renaixement a l'AN, que havia votat a favor de la Llei Duplomb.
El meu desig és que aquest debat es pugui orientar abans de res per la ciència.
El secret de l'èxit de la iniciativa popular
Sense dubte el boca a boca i la claredat dels arguments de la jove estudiant de Màster han fet més que les mateixes mobilitzacions dels grups ecologistes contra el text legislatiu.
La Llei Duplomb és una aberració científica, ètica, mediambiental i sanitària. Representa un atac frontal contra la sanitat pública, la biodiversitat, la coherència de les polítiques climàtiques, la seguretat alimentària i el sentit comú.
El més sorprenent és que els estudis fets des dels mateixos centres estatals de recerca alertaven ja al mes de març dels perills dels neonicotinoides, aquestes molècules químiques presents en alguns pesticides.
Des de l'Institut Nacional de Recerca per l'Agricultura, l'Alimentació i el Medi Ambient (INRAE), l'especialista en les abelles de la mel Freddie-Jeanne Richard confirmava que "els neonicotinoides són particularment tòxics."
Els químics asseguren que no tenen un efecte zero en organismes vius. Fins i tot en petites quantitats poden alterar els comportaments o mecanismes fisiològics dels individus.
I més enllà de les alarmes dels científics, les manifestacions en contra de la reintroducció del pesticida s'han anat succeint al llarg de la primavera. El 30 de juny, dia de la presentació de la llei a l'AN, el portaveu del sindicat d'agricultors d'esquerres Confederació Pagesa, Thomas Gibert, en responsabilitzava directament les grans empreses agrícoles.
Aquesta proposició de llei -encara no s'havia aprovat- ve dels lobbies de l'agroindústria i sobretot dels lobbies dels pesticides, que tenen una influència aterradora sobre el món polític.
La Llei es va aprovar finalment el 8 de juliol per 316 vots a favor (el centre macronista, la dreta republicana, l'extrema dreta i diputats d'ultramar) i 223 en contra (l'esquerra plural formada per insubmisos, comunistes, ecologistes i socialistes). Hi havia llibertat de vot i 23 diputats s'hi van abstenir.
Agricultura vs. medi ambient
La contradicció entre productivitat i medi ambient és real. Sense pesticides les collites són menys abundants i els guanys baixen, diuen els agricultors tant d'esquerres com de dretes.
Què cal fer, doncs? Gibert, representant d'una pagesia francesa que busca produir sense malmetre ni salut ni medi ambient, donava la resposta als que protestaven contra la llei:
Les polítiques liberals ens situen en un mercat internacional competitiu que demana sempre preus cada vegada més baixos. I, nosaltres, els pagesos, no tenim cap més arma per lluitar en aquest mercat competitiu que els pesticides, en detriment de la nostra salut, que hauria de ser prioritària.
Un debat que no és exclusiu de França, sinó del món agrícola d'arreu del món.
Dissensions dins el mateix govern
El govern de François Bayrou, més a la dreta que al centre, assumeix les dissensions sobre la Llei Duplomb també entre els seus ministres. El dilema és gairebé salomònic: quan medi ambient i agricultura entren en contradicció, què prioritzem?
La titular d'Agricultura francesa Annie Genevard, del partit Els Republicans, la dreta tradicional, assumia obertament el 30 de juny que triava el col·lectiu que representa com a ministra.
No volem contraposar la producció agrícola amb el respecte del medi ambient, perquè els agricultors treballen amb la natura. En són, i n'han de ser, els primers protectors, perquè és la seva eina de treball.
Això mentre Renaixement, el partit macronista, té especial interès a diferenciar-se de la dreta i l'extrema dreta precisament en la defensa de la transició ecològica i els valors mediambientals. Aquesta ha volgut ser fins ara una marca de la presidència Macron, però dins el govern actual, estan perdent la batalla.
La Llei encara no ha entrat en vigor
La Llei Duplomb, que porta el nom del senador d'Els Republicans que va presentar-la, no parla només de reintroduir el pesticida que afecta les abelles. També regula, o més ben dit desregula, l'activitat administrativa dels agricultors. Els simplifica les gestions mensuals que han de fer davant l'administració per actuar. Era una reivindicació comuna a tota la pagesia, i especialment reclamada durant les protestes del 2024.
El text legislatiu ha estat presentat al Consell d'Estat per veure si algun dels seus articles pot ser contrari a la llei general i un dels aspectes que es valorarà serà, precisament, la seva afectació en la salut pública.
En cas que el Consell d'Estat la validi, serà el president Macron qui pugui decidir si entra o no en vigor. Entre les seves potestats hi ha la de signar les lleis per posar-les en marxa. Si el debat parlamentari, els científics i la petició d'Eléonore Pattery pressionen fort, es podria veure obligat a retornar-la a l'Assemblea Nacional per fer-la revisar.
