Ahmadinejad tanca la campanya acusant els seus rivals d'emprar mètodes nazis
El president iranià, Mahmud Ahmadinejad, ha acusat els seus rivals a les eleccions de divendres d'adoptar tàctiques de difamació usades per Adolf Hitler i ha dit que podrien enfrontar-se a penes de presó per haver-lo insultat. Ahmadinejad ha fet aquestes declaracions en un míting a Teheran l'últim dia d'una aspra i disputada campanya electoral en què afronta el creixent desafiament del moderat exprimer ministre Hussein Moussavi, que l'acusa d'haver mentit sobre l'estat de l'economia.
3 min
Un Ahmadinejad sensiblement nerviós ha dit que els seus rivals havien vulnerat les lleis que impedeixen insultar el president. "Ningú té dret a insultar el president, i ho han fet. I això és un delicte. La persona que l'insulta hauria de ser castigada, i el càstig és la presó", ha dit als seus seguidors a les portes de la Universitat Sharif de Teheran. "Aquests insults i acusacions contra el govern són un retorn als mètodes de Hitler, repeteixen mentides i acusacions fins que tothom se les creu." Insultar responsables oficials, inclòs el president, és un delicte a l'Iran que pot implicar un màxim de dos anys de presó.
El president ha acusat els seguidors de Moussavi, entre ells l'expresident Akbar Hashemi Rafsandjani, de corrupció. Rafsandjani ha respost indignat, i ha instat el líder suprem de la República Islàmica a frenar Ahmadinejad.
Moussavi acusa Ahmadinejad d'aïllar l'Iran amb els seus vidriòlics atacs contra els Estats Units, la bel·ligerant política nuclear i la seva negació de l'Holocaust. Advoca per reduir les tensions nuclears, però rebutja les demandes que Teheran deixi de banda els seus plans nuclears, que Occident tem que puguin usar-se per fabricar l'arma nuclear. Les eleccions de divendres no canviaran la política nuclear de Teheran, perquè aquesta política la decideix el líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei, però una victòria de Moussavi podria portar a una relació menys enfrontada amb Occident.
Revolució de vellut a l'Iran?
Durant les tres setmanes de campanya, els suports a Moussavi, que ha estat fora de l'arena política des que va ser primer ministre durant la guerra de 1980-88 amb l'Iraq, s'han anat incrementat. Al nord de Teheran, els seus seguidors han inundat els carrers a la nit, abillats amb cartells i globus amb els colors verds de la seva campanya. Els seus simpatitzants creuen cada vegada més que podria guanyar les eleccions.
Said Laylaz, director del diari econòmic "Sarmayeh", creu que els seus viatges a l'Iran en els últims dos mesos suggereixen que Moussavi hauria obtingut suports de més del 50 per cent dels votants, suficients per triomfar divendres sense la necessitat d'una segona ronda. "Si hi ha eleccions lliures, podria guanyar a la primera". I ha afegit, "el que està passant a l'Iran és una acolorida revolució de vellut".
No obstant això, el resultat segueix sent impredictible. El pràcticament desconegut Ahmadinejad va sorprendre amb la seva victòria fa quatre anys, i ha gaudit del suport de Khamenei durant la seva presidència. Els analistes adverteixen que encara que Moussavi guanyi, no hi hauria canvis sobtats en la relació de l'Iran amb Occident. "Les coses a l'Iran canvien a poc a poc. Seria un canvi significatiu, però no reflectiria un canvi de règim", ha dit Ali Ansari, de la Universitat de St. Andrews a Escòcia.
El president ha acusat els seguidors de Moussavi, entre ells l'expresident Akbar Hashemi Rafsandjani, de corrupció. Rafsandjani ha respost indignat, i ha instat el líder suprem de la República Islàmica a frenar Ahmadinejad.
Moussavi acusa Ahmadinejad d'aïllar l'Iran amb els seus vidriòlics atacs contra els Estats Units, la bel·ligerant política nuclear i la seva negació de l'Holocaust. Advoca per reduir les tensions nuclears, però rebutja les demandes que Teheran deixi de banda els seus plans nuclears, que Occident tem que puguin usar-se per fabricar l'arma nuclear. Les eleccions de divendres no canviaran la política nuclear de Teheran, perquè aquesta política la decideix el líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei, però una victòria de Moussavi podria portar a una relació menys enfrontada amb Occident.
Revolució de vellut a l'Iran?
Durant les tres setmanes de campanya, els suports a Moussavi, que ha estat fora de l'arena política des que va ser primer ministre durant la guerra de 1980-88 amb l'Iraq, s'han anat incrementat. Al nord de Teheran, els seus seguidors han inundat els carrers a la nit, abillats amb cartells i globus amb els colors verds de la seva campanya. Els seus simpatitzants creuen cada vegada més que podria guanyar les eleccions.
Said Laylaz, director del diari econòmic "Sarmayeh", creu que els seus viatges a l'Iran en els últims dos mesos suggereixen que Moussavi hauria obtingut suports de més del 50 per cent dels votants, suficients per triomfar divendres sense la necessitat d'una segona ronda. "Si hi ha eleccions lliures, podria guanyar a la primera". I ha afegit, "el que està passant a l'Iran és una acolorida revolució de vellut".
No obstant això, el resultat segueix sent impredictible. El pràcticament desconegut Ahmadinejad va sorprendre amb la seva victòria fa quatre anys, i ha gaudit del suport de Khamenei durant la seva presidència. Els analistes adverteixen que encara que Moussavi guanyi, no hi hauria canvis sobtats en la relació de l'Iran amb Occident. "Les coses a l'Iran canvien a poc a poc. Seria un canvi significatiu, però no reflectiria un canvi de règim", ha dit Ali Ansari, de la Universitat de St. Andrews a Escòcia.
