Alerta per la salut mental infantil: més consultes però sense prou recursos per atendre-les
Un infant a Catalunya l'any 2005 tenia pràcticament el doble de temps d'atenció al seu desenvolupament que no pas ara. És el crit d'alerta que es fa des dels centres d'atenció precoç, els CDIAP.
Si abans podien garantir quatre visites al mes per infant, ara de mitjana només en poden fer dues o tres. I és que cada vegada tenen més derivacions dels pediatres, però els recursos no han augmentat en la mateixa proporció.
El 2002 van atendre 11.454 infants. El 2021, en canvi, van ser 44.248, una xifra que gairebé multiplica per quatre la de fa 20 anys.
"Reivindiquem molt la importància de prevenir i detectar abans que aparegui un símptoma o trastorn", explica Gemma Garcia, presidenta de la Unió Catalana de Centres d'Atenció Precoç.
I ara estem molt saturats, falten recursos i la tasca de prevenció i detecció és més petita.
El Departament de Drets Socials ha augmentat aquest any el pressupost d'aquests centres un 16%, amb el compromís d'arribar a "llistes d'espera zero". Però des dels CDIAP assenyalen que no n'hi ha prou.
"Seguim havent de reduir la freqüència de les visites, hem de mantenir moments d'espera durant el procés assistencial i hem d'anticipar baixes", indica Garcia.
Això genera un malestar enorme tant als professionals com als equips que gestionem els serveis.
De fet, tenen l'ordre de prioritzar l'atenció als infants de 0 a 3 anys, de manera que quan arriben als 4 sovint han de deixar d'atendre aquella família per poder començar les visites a un pacient més petit.
Al CDIAP del Garraf, per exemple, il·lustren la situació amb les seves xifres: han estat atenent 1.400 nens amb un pressupost que cobria, en realitat, les visites de 900 infants. "No podíem garantir la visita d'1 hora setmanal", indica la seva directora.
El resultat és que la seva mitjana sortia encara més baixa que la catalana: 0,48 hores de visita a la setmana per infant. Amb l'augment pressupostari d'aquest any calculen que podran fer tres noves contractacions de professionals i reduir, una mica, la situació de saturació.
L'atenció a la salut mental de la família, clau per als infants
Com millor estiguin els pares, més salut mental i emocional tindran els fills. Amb aquesta guia, l'atenció dels professionals també es bolca en la família de l'infant, i no només en la criatura.
"La terapeuta ens diu: si algun dia, com a pares, com a parella, necessiteu venir per parlar, veniu i fem sessió amb vosaltres", explica Jose Domínguez, pare d'una nena de 4 anys. "Per mi és fantàstic."
La Laia té una malaltia minoritària que ha afectat el seu desenvolupament. Ara ha millorat molt i ja té una mobilitat molt més autònoma. "A nosaltres ens agradaria que ens continuessin acompanyant molts més anys, però clar, hi ha molts més nens i és comprensible que no puguem seguir", diu resignat el seu pare.
Als 97 CDIAP existents a Catalunya hi ha sempre cinc perfils de professionals: neuropediatra, logopeda, fisioterapeuta, psicòleg i treballador social. També es poden incorporar psicomotricionistes i terapeutes familiars o ocupacionals.
"Fins als 12 anys no hi ha salut mental? No hem de garantir un espai de cura i benestar per als infants? Nosaltres fem salut mental des del moment zero", assenyala Gemma Garcia.
La Sonia Irias és mare d'una nena de 3 anys, la Sofie. "No es comunicava gens. Era molt estressant per nosaltres com a pares perquè no sabíem què ens volia dir. Moltes vegades eren signes. Ara ja es comunica molt millor."
Des d'aquests centres atenen infants amb trastorns de desenvolupament greu o permanent, o lleu o transitori. També poden començar a visitar des de l'embaràs, i prevenir així futures complicacions.
En aquests moments ja visiten un de cada 10 nens a Catalunya, la xifra més alta de totes les comunitats autònomes de l'Estat (10,3% dels infants de 0 a 6 anys). A les Balears la xifra és del 3,9% i al País Valencià, de l'1,1%.
El sector a Catalunya demana, a més de l'augment pressupostari, que els professionals puguin compartir l'historial clínic amb els pediatres i amb el Departament de Salut.
Els CDIAP depenen del Departament de Drets Socials. "Nosaltres no podem compartir l'expedient, perquè som departaments diferents", indica Alfons Salmeron, psicòleg al CDIAP Garraf. "És una reivindicació històrica."
