Amb 90 anys i 31 parròquies a càrrec: el dia a dia dels capellans més vells de Catalunya
Els mossens Josep Maria Barcons i Enric Costa s'ocupen de 31 parròquies entre els dos, tot i ser nonagenaris, per la falta de relleu
La falta de relleu fa que alguns capellans hagin d'exercir fins als 90 anys i encarregar-se de diverses parròquies. Els dos més grans de Catalunya en actiu són a les comarques de Girona.
Són Josep Maria Barcons, mossèn de les Preses i la Vall d'en Bas, que té 90 anys, i Enric Costa, mossèn de l'església de Sant Gregori i de la Vall de Llémena, que en té 89.
El dia a dia d'un capellà de 90 anys
Al despatx parroquial de Sant Gregori, el capellà Enric Costa té un horari sobre la taula amb totes les misses que oficia a les 23 parròquies de les quals s'encarrega. Amb gairebé 90 anys està en perfecte estat de salut i amb el seu cotxe va amunt i avall per la Vall de Llémena.
Per exemple, el diumenge a tres quarts de nou ha de ser a Adri per dir missa i a les 10.00 ha de ser a Granollers de Rocacorba.
"Has de dir missa i el trasllat... És molt just. Mai he arribat un minut tard, però dos o tres minuts abans, sí."
Mossèn Josep Maria Barcons, que aquest any farà 91 anys, viu en una residència de capellans a Olot i des d'allà continua al càrrec de la parròquia de les Preses i de set més de la Vall d'en Bas.
Camina amb l'ajuda d'un bastó, està una mica afònic per un refredat que no s'acaba de treure de sobre i assegura a Catalunya Ràdio que ha demanat de jubilar-se moltes vegades, tant a l'anterior bisbe com a l'actual, però de moment no se n'ha sortit.
"Potser li vaig demanar set o vuit vegades que m'havia de jubilar i sempre em deia el mateix: aguanta, aguanta que no tenim capellans, no tenim reserves."
"Vaig aguantar i encara aguanto --explica--. Pensava que viuria menys, això segur. I mira, faig 90 anys, déu-n'hi-do."
Compten amb ajuda
Mossèn Barcons té l'ajuda d'un veí laic, que no pot oficiar l'eucaristia, però sí que pot fer la proclamació de la paraula. Una ajuda semblant té mossèn Costa, té un diaca i la seva dona, que li donen un cop de mà.
A més, si cal, mossèn Barcons consagra les hòsties a la residència i després les porten a les parròquies corresponents. Quan ha d'anar a les Preses un voluntari el porta amb cotxe.
Fa 65 anys que és capellà i una de les tasques que recorda amb més il·lusió és l'organització dels pelegrinatges a Fàtima, que ha fet durant 44 anys.
Mossèn Costa també és l'arxipreste dels Àngels-Llémena, i tot plegat li comporta força feina. De fet, ha estat tota una vida treballant. Va començar als 7 anys de guixaire i després de fuster. Als 17 va ingressar al seminari i va deixar de ser l'hereu del negoci familiar.
En la seva trajectòria com a capellà va estar un any a Mèxic, on volia quedar-se com a missioner, tot i rebre "amenaces de mort dels més poderosos". Però el van reclamar i va tornar.
Més tard, cap als anys 80, a Tossa de Mar es va enfrontar als narcotraficants que entraven droga per la costa, motiu pel qual va tornar a estar amenaçat de mort.
La falta de capellans joves
Sobre la falta de capellans i de feligresos, mossèn Barcons diu que nota la davallada però confia que la situació millorarà.
Mossèn Costa reconeix que la imatge dels capellans està desprestigiada, però defensa la voluntat de treball i de servei als altres.
"Un capellà ha de ser el pastor sense pretensió. Ha de ser l'espelma que dona llum a la comunitat i que es va cremant, i al final allò que queda ho llencen."
El capellà és un servent, reivindica Costa: "És al revés del que jo havia pensat ser algun dia amb les botigues. Com que era l'hereu, pensava fer grans coses."
No té cap intenció de jubilar-se i prefereix seguir al càrrec de les 23 parròquies per tal que no se'n tanqui cap. Assegura que quedar-se amb menys parròquies seria el fracàs de la seva vida. Conclou que li agradaria "morir treballant".
