Arcalís i Madriu: el paisatge pirinenc dona nom a un estel i al seu exoplaneta
Arcalís ja no és només el nom d'una muntanya del nord d'Andorra -i d'un poble del Pallars Sobirà. Ara hi ha un Arcalís situat molt més lluny, a 356 anys llum de la Terra. És el nom que ha rebut oficialment l'estel HD131496.
Aquest és el resultat de la votació feta a Andorra dintre de la iniciativa de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) per donar nom a 112 estels i a 112 exoplanetes que orbiten al seu voltant. Era una de les activitats per celebrar el centenari d'aquesta entitat. Els noms triats per cada país es poden veure a la web de la campanya NameExoWorlds.
Cada estat membre de la IAU podia proposar parelles de noms, per a l'estel i per al seu exoplaneta. L'estel es pot observar des de cada territori i és prou brillant per veure'l amb petits telescopis. Els noms es votaven a través de la web corresponent. En el cas d'Andorra es van fer 24 propostes. Juntament amb Arcalís per a l'estel, la votació ha decidit que el planeta HD131496b es digui Madriu. L'estel forma part de la constel·lació de Bootes-Bover, conductor d'un carro estirat per bous, però també guardià. És del tipus gegant taronja i el planeta és gasós, amb una massa aproximada d'1,8 vegades la de Júpiter.
El nom d'Arcalís sembla adient per a un objecte astronòmic. El 7d'agost de cada any, a les 7.37 del matí, el sol és visible a Arcalís a través d'un forat que hi ha a la roca. El fenomen es produeix una segona vegada al llarg de l'any. Sembla que això servia de primitiu calendari solar i referència per als pastors i per als antics habitants d'Andorra.
Quant a l'exoplaneta, Madriu és el nom d'una vall glacial i d'un riu que discorre pel sud-est d'Andorra i que forma part del Madriu-Perafita-Claror, un dels espais inclosos en el catàleg de patrimoni mundial de la Unesco.
Rosalía de Castro supera el Tirant
En el cas de l'estat espanyol, els noms guanyadors honoren la literatura gallega. L'estel HD 149143 es dirà Rosalía de Castro i el seu exoplaneta serà Río Sar, en referència a un dels poemaris en castellà de l'autora de Santiago de Compostel·la. La proposta de l'Agrupació Astronòmica de Corunya va rebre 13.413 vots més d'un 39% del total i va quedar al davant de la parella Tirant i Carmesina, que en va rebre uns 5.600.
L'estel es troba a 240 anys llum de la Terra, a la constel·lació d'Ofiüc. Es tracta d'un estel nan groc, similar al Sol, però una mica més gran i massiu. Per la seva banda, l'exoplaneta Río Sar és un gegant gasós que es troba molt a prop de l'estel. Se l'inclou en el tipus anomenat júpiter calent i és una mica més gran que aquest planeta del nostre sistema solar.
Imatge del firmament amb la posició de l'estel HD149143, a partir d'ara, Roslaía de Castro
En total, hi va haver 360.000 propostes de noms, que no havien de tenir connotacions polítiques ni religioses ni correspondre a marques comercials. Cada comitè nacional va seleccionar-los per tenir una llista curta. Finalment, van votar 420.000 persones. I si es compten les que van proposar noms, el projecte haurà comptat amb la participació de 780.000 persones.
El projecte va ser concebut per crear consciència sobre la nostra plaça a l'univers i per despertar l'interès de la gent en els exoplanetes, com explica Eric Mamajek, codirector del Comitè de NameExoWorlds:
Els astrònoms cataloguen els seus nous descobriments fent servir designacions semblants a números de telèfon, però hi ha hagut un interès creixent tant entre els astrònoms com entre el públic per assignar-los també noms propis, com es fa amb els cossos del sistema solar.
D'un quadre de Van Gogh als diamants passant pel cafè
Els noms guanyadors a cada país representen àmbits molt diferents. A Irlanda han triat els de gossos mitològics -Bran i Tuiren-, molt adient si tenim en compte que es tracta de l'estel HAT-P-36, a la constel·lació de Canes Venatici-dels Llebrers. A Holanda s'han inclinat per la pintura i l'estel de la constel·lació d'Andròmeda es dirà Sterrennacht -"Nit estelada"-, pel famós quadre de Vincent van Gogh. El planeta rebrà el nom de Nachtwacht -"Ronda de nit"- per la coneguda obra de Rembrandt.
Etiòpia ha volgut destacar una de les seves produccions més preuades i ha triat el nom de Buna -"cafè" en amhàric- per a l'estel. El planeta es dirà Abol, la primera de les tres rondes de cafè en les cerimònies tradicionals. A Tunísia, la votació ha donat el primer lloc a Chechia, un barret vermell de llana que porten tant dones com homes, i Khomsa, un amulet que té forma de mà.
A Jordània, s'han triat noms de llocs emblemàtics del patrimoni cultural: l'estel WASP-80 es dirà Petra i el planeta Wadi Rum, també coneguda com la Vall de la Lluna, excavada a la pedra calcària i roca de granit. Burkina Fasso ha triat Mouhoun per a l'estel HD 30856 i Nakambé per al planeta. Es tracta de rius que ara donen nom a un estel que es troba a la constel·lació d'Eridanus-el "riu".
Malàisia ha optat per les pedres precioses. L'estel HD 20868 es dirà Intan -"diamant" en malai-, en referència a la seva brillantor. El planeta rep el nom de Baiduri -òpal. Tots dos es troben a la constel·lació de Fornax -la Forja. I a Nova Zelanda han anomenat l'estel, de color taronja, Karaka, un fruit que té un color semblant. El planeta es dirà Kererū, una espècie de colom gran.
Finalment, a l'Argentina han triat els noms proposats per un mestre i líder dels Moqoit, una comunitat indígena del nord del país. L'estel HD 48265 es dirà Nosaxa, que significa any nou en la llengua moqoit. El planeta rep el nom de Naqaya, que té el significat de germà, familiar o parent, fent referència que tots els éssers humans són germans.
