Atracar un banc ja no surt a compte: penes de presó altes i botí poc llaminer

És migdia del 16 de desembre de 2020. Un home de 53 anys passeja per un carrer cèntric de Barcelona. Porta la cara tapada amb una mascareta protectora, com gairebé tothom. És calb però no es veu perquè s'ha posat una gorra blanca amb visera. A la butxaca hi porta un cúter, és la seva arma.

Camina decidit. Encara no el vigilen però aviat ho faran. Hi ha mossos d'esquadra fent guàrdia a prop de quinze entitats financeres. L'estan esperant, tot i que no el coneixen. Però li saben els hàbits: ell és dels que actuen entre les dotze del migdia i les dues de la tarda.

Així ho ha fet en els tres atracaments que li atribueixen en l'últim mes. Continua decidit cap al banc, hi passarà per davant i mirarà a dins. Vol assegurar-se si hi ha molts clients o pocs, si és o no el moment d'entrar.

A la presó l'esperen; va aprofitar un permís penitenciari per no tornar. Passa de llarg del banc, però els mossos ja l'han detectat. S'han adonat que mirava a dins i la seva fesomia coincideix amb l'home de les imatges de les càmeres de seguretat dels altres atracaments que ha fet.

Un mosso se li apropa i una mossa accelera el pas alhora que es posa bé la bossa, un accessori que vesteix per passar desapercebuda. El detenen. A cada cop s'hauria emportat uns 1.500 euros, però els investigadors van detectar que els cremava aviat amb el joc i per això hi tornava al cap de pocs dies.

Al seu historial delictiu, hi consten altres atracaments anteriors, per això estava a la presó. Coincideix amb el perfil prototip: "Normalment, sempre tenen antecedents pels mateixos fets", explica el sotsinspector Jonatan Herrera, cap de l'Àrea Central d'Investigació-Patrimoni dels Mossos d'Esquadra.

Atracaments a temporades

La Unitat Central d'Atracaments és la que s'encarrega d'aquestes investigacions. Per la seva experiència, els autors són homes de nacionalitat espanyola o establerts aquí des de fa temps, que actuen sols o bé amb un o dos acompanyants com a molt, i opten per l'atracament bancari a temporades, en èpoques que necessiten diners.

El detingut ja està a la presó un altre cop, ara per dos motius: per haver trencat la condemna al no tornar durant un permís penitenciari i pels atracaments. Tenia un modus operandi molt particular.

Procurava no ser agressiu, ni violent, més enllà de l'amenaça del cúter. En un dels vídeos, se'l veu com salta el taulell sense que l'empleat de l'entitat financera se n'adoni, i se li posa al darrere per demanar-li els diners.

Un cop s'emporta els diners i quan ja està disposat a marxar, saluda el director de l'oficina i pretén donar-li la mà, un gest que el director refusa. I se'n va amb el botí a la butxaca.

Els joves no volen atracar bancs

No és la mateixa manera de fer que es va detectar aquest estiu al carrer Balmes de Barcelona. Allà, dos atracadors haurien amenaçat les treballadores a punta de pistola. En aquest cas, que els Mossos d'Esquadra continuen investigant, els atracadors van estar deu minuts dins de l'oficina. Van córrer un risc que els va permetre emportar-se 60.000 euros.

No és aquest, però, el botí habitual, que sol ser d'entre 1.500 i 3.000 euros perquè bancs i caixes han reforçat molt les mesures de seguretat. Això explicaria el que han detectat els investigadors:

Els joves no s'hi dediquen perquè no els surt a compte. Als efectes penals, un atracament sol incloure més d'un delicte: el robatori amb violència i intimidació, agreujat per l'ús d'arma de foc, si és el cas; i la detenció il·legal si s'impedeix que els empleats puguin sortir de l'entitat. I també s'hi ha de sumar l'agreujant de reincidència.

Fa uns deu anys, hi havia entre 60 i 70 atracaments a bancs i caixes cada l'any a tot Catalunya. Ara, la mitjana dels últims quatre anys és de 24. La xifra coincideix amb els que es van registrar el 2020.

Dels 24 comesos, la Unitat Central d'Atracaments n'ha resolt 21 amb detencions. Tenen tres casos pendents de tancar. Un 80% dels casos passen a l'àrea metropolitana de Barcelona i la meitat, a Barcelona ciutat.