Avancen a bon ritme les obres del sincrotró i el Centre Direccional de Cerdanyola
Una de les grans inversions en marxa a Catalunya és la del sincrotró Alba, l'accelerador de partícules que s'està construint al Vallès Occidental. Costarà més de 200 milions d'euros i és la infraestructura científica més important de l'estat i el nucli del pla urbanístic més gran de Catalunya, el Centre Direccional de Cerdanyola, que acollirà nombroses empreses però també tindrà una zona residencial, equipaments, comerç i serveis. Les obres, que no estan absentes de detractors, avancen a bon ritme.
2 min
La plana del Castell és un dels últims espais oberts del Vallès en contacte amb la serra de Collserola. Ara hi ha començat una radical transformació. S'hi construeix el sincrotró Alba, la inversió científica més gran que es fa a Espanya: més de 200 milions d'euros, a parts iguals entre l'Estat i la Generalitat. Aquesta setmana s'ha enllestit el cor de la instal·lació, l'anella que permetrà accelerar un feix d'electrons gairebé a la velocitat de la llum per estudiar l'estructura de la matèria.
El sincrotró, d'última generació, entrarà en servei en dos anys. Pot atreure investigadors i centres de recerca, amb aplicacions científiques i industrials tan diverses com la microelectrònica, la biologia molecular i la diagnosi mèdica. Ramon Pascual, president del Consorci Sincrotró, explica que tots els científics, d'institucions públiques o privades, que vulguin analitzar estructures, des de plàstics o nous materials fins a proteïnes, necessitaran passar per les instal·lacions si volen competir amb els seus homòlegs de l'estranger.
El sincrotró és el gran reclam del projecte urbanístic més important en marxa a Catalunya, el Centre Direccional de Cerdanyola. S'invertiran 1.500 milions d'euros en infraestructures i edificacions, en una superfície com mig Eixample de Barcelona. Aquesta nova ciutat es construeix sobre 340 hectàrees de terreny, en un espai estratègic i ben comunicat entre la Universitat Autònoma, Cerdanyola i la serra de Collserola.
El Parc de la Ciència, que inclou el sincrotró, combinarà usos científics i indústries del coneixement. Hi haurà una zona residencial de 3.500 habitatges, i equipaments, comerç i serveis.
Desavinences controlades
La Generalitat i l'Ajuntament de Cerdanyola volen que el desenvolupament sigui un model d'urbanisme integrat en el medi natural. El Centre Direccional sempre ha estat polèmic perquè ocuparà molt sòl rural. Després d'anys de mobilitzacions en contra, ara és més compacte que en el projecte inicial, i s'ha augmentat la via verda, un corredor biològic.
Tot i així, diverses plataformes ciutadanes creuen que aquest paisatge s'hauria de preservar pel seu valor ecològic i de lleure i qüestionen que un territori ja molt atapeït pugui suportar la mobilitat dels 14.000 residents i 40.000 treballadors que hi haurà aquí en el futur.
El sincrotró, d'última generació, entrarà en servei en dos anys. Pot atreure investigadors i centres de recerca, amb aplicacions científiques i industrials tan diverses com la microelectrònica, la biologia molecular i la diagnosi mèdica. Ramon Pascual, president del Consorci Sincrotró, explica que tots els científics, d'institucions públiques o privades, que vulguin analitzar estructures, des de plàstics o nous materials fins a proteïnes, necessitaran passar per les instal·lacions si volen competir amb els seus homòlegs de l'estranger.
El sincrotró és el gran reclam del projecte urbanístic més important en marxa a Catalunya, el Centre Direccional de Cerdanyola. S'invertiran 1.500 milions d'euros en infraestructures i edificacions, en una superfície com mig Eixample de Barcelona. Aquesta nova ciutat es construeix sobre 340 hectàrees de terreny, en un espai estratègic i ben comunicat entre la Universitat Autònoma, Cerdanyola i la serra de Collserola.
El Parc de la Ciència, que inclou el sincrotró, combinarà usos científics i indústries del coneixement. Hi haurà una zona residencial de 3.500 habitatges, i equipaments, comerç i serveis.
Desavinences controlades
La Generalitat i l'Ajuntament de Cerdanyola volen que el desenvolupament sigui un model d'urbanisme integrat en el medi natural. El Centre Direccional sempre ha estat polèmic perquè ocuparà molt sòl rural. Després d'anys de mobilitzacions en contra, ara és més compacte que en el projecte inicial, i s'ha augmentat la via verda, un corredor biològic.
Tot i així, diverses plataformes ciutadanes creuen que aquest paisatge s'hauria de preservar pel seu valor ecològic i de lleure i qüestionen que un territori ja molt atapeït pugui suportar la mobilitat dels 14.000 residents i 40.000 treballadors que hi haurà aquí en el futur.
