Barcelona detecta un centenar d'assentaments, punta de l'iceberg de l'exclusió residencial

Un, dos, tres... i així, almenys, fins a cent. L'Ajuntament de Barcelona ha identificat un centenar d'assentaments i ocupacions en naus o solars, siguin públics o privats, a la ciutat. Un és a tocar de la ronda Litoral, a la Zona Franca. Hi malviuen desenes de persones. Un d'ells és el Yassin, que havia estat en un centre de menors fins que va fer els 18 anys. No tenen aigua ni llum, i dormen amb cartrons i tendes.

"Quan vaig fer els divuit, fora, al carrer. Viure aquí és molt dur."

De tendes, precisament, n'hi ha desenes més a pocs metres. Al carrer del costat, una llarga filera de tendes omple la gespa de l'avinguda.  A l'exterior s'hi poden veure carrets amb ferralla, menjar i també brutícia de tota mena. Hi fan, com poden, vida.

7 de cada 10 assentaments són als districtes de Sant Andreu, Sant Martí i l'Eixample

Segons les xifres de l'Ajuntament, el 70% dels assentaments i ocupacions a la ciutat són als districtes de Sant Andreu, Sant Martí i l'Eixample, el 20% estan situades a Sants, Sarrià i Gràcia, i el 10% a Nou Barris, Horta Guinardó i Les Corts. A la Sagrera, per exemple, ocupen un sòl considerable: hi ha famílies senceres, menors inclosos. 

Han construït barraques amb fustes i plàstics de tota mena. No volen parlar davant de càmera, però diuen que molts es dediquen a la ferralla i hi són des de fa dos anys. Són la cara més visible de l'exclusió residencial, segons l'investigador de l'Institut Metròpoli Albert Sales. 

"Els assentaments i el sensellarisme són la punta de l'iceberg d'una crisi d'accés a l'habitatge."

Sales també alerta que l'exclusió residencial que hi ha de portes endins dels immobles és molt difícil d'identificar i de comptabilitzar. 

L'Ajuntament de Barcelona té en marxa un pla d'actuació que intervé en les diferents situacions d'ocupacions i assentaments en espais de tot tipus, com solars o naus industrials, tant públics com privats, amb condició d'infrahabitatge i que tenen deficiències que poden suposar un risc per a la seguretat o la salut dels seus ocupants, o bé que provoquen una alteració de la convivència. 

En aquest pla hi treballen la Guàrdia Urbana, els Serveis Socials i l'Agència de Salut Pública, entre d'altres. 

Els objectius d'aquest pla són, entre d'altres, vetllar per la seguretat de les persones ocupants o tercers, minimitzar l'impacte de les ocupacions en la convivència amb la resta de veïns i vetllar per la protecció dels béns ocupats. 

Els assentaments s'estenen per l'àrea metropolitana de Barcelona

Sales fa un altre advertiment: hi ha menys assentaments, perquè també hi ha menys solars disponibles, assegura. 

"No vol dir que l'infrahabitatge es redueixi, això vol dir que les persones passen d'una situació d'infrahabitatge a una altra o van a buscar solars en altres espais de l'àrea metropolitana."

Els assentaments, doncs, són un problema que afecta tota la ciutat, encara que sigui amb barraques molt petites on viuen poques persones, però és un fenomen que s'està estenent a les poblacions del voltant. 

Amb tot, molts assentaments, com que són inestables i canviants, encara no estan identificats, ni a Barcelona ni a les ciutats de la vora.