Barcelona manté 1.100 terrasses de les 3.600 que va autoritzar per la pandèmia

Aquest mes d'abril, l'Ajuntament de Barcelona haurà retirat de l'espai públic els elements provisionals --blocs de formigó i pilones grogues-- instal·lats per delimitar les terrasses que es van posar a la calçada de forma temporal arran de la pandèmia.

Durant aquest mes de març quedaran muntades també gairebé totes les plataformes obligatòries per posar-hi les taules i cadires de les terrasses autoritzades que es mantindran a la calçada.

Es recuperen, d'aquesta manera, 515 places de càrrega i descàrrega, 510 places d'aparcament de cotxe i 3.750 de moto.

En total es mantindran més 1.100 terrasses postpandèmia, de les quals una meitat són a la vorera i l'altra a la calçada.

Desapareixen 9 de cada 10 terrasses de la calçada

De les 3.668 terrasses excepcionals que l'Ajuntament de Barcelona va autoritzar a mitjans del 2020, 1.550 es van instal·lar a la calçada, en xamfrans, en espais d'aparcament, circulació o càrrega i descàrrega. La resta ocupaven la vorera.

Les terrasses a la calçada es van delimitar amb blocs de formigó i pilones grogues. Aquesta mesura excepcional arran de la pandèmia va evitar la pèrdua, segons un estudi de la UAB, de prop de 2.000 llocs de treball a la ciutat.

Ara, després del procés que el consistori va iniciar per regularitzar aquestes terrasses provisionals, se n'hauran suprimit 1.387 --9 de cada 10-- i s'han retirat 2.300 blocs de formigó i 5.500 pilones.

A principis de l'any passat els restauradors van poder sol·licitar-ne la permanència. De les 1.550, segons les dades presentades aquest dimarts per l'Ajuntament, 550 no ho van demanar i 426 es van denegar, perquè no s'ajustaven als requisits de l'ordenança.

De les 574 restants, 79 han renunciat a la instal·lació de la plataforma obligatòria o no l'han sol·licitat, i per tant s'ha tirat endavant la col·locació de 495 terrasses permanents homologades. Fins ara ja se n'han posat 440, un 89% del total, que es preveu que es pugui enllestir aquest mes.

Es mantenen un miler de terrasses postpandèmia

Concretament, es mantenen 1.131 terrasses postpandèmia. La meitat, 557, són a la vorera, i 574 són a la calçada. Per mantenir-se han hagut de complir amb els requisits d'accessibilitat i espai públic establert en l'ordenança de terrasses.

Per tant, de les més de 3.500 terrasses extraordinàries que es van concedir, 2.988 van sol·licitar la regularització i es van denegar 1.435 peticions.

En total, de les terrasses que es mantenen, 474 no existien abans de la pandèmia i 657 són ampliacions de les ja existents. Tot plegat representa 5.528 taules i 21.536 cadires a l'espai urbà.

L'Eixample, de bon tros, el districte amb més terrasses

Tot i ser el districte amb més limitacions a les ordenances de terrasses, és el districte on hi ha el nombre més gran d'autoritzacions postpandèmia, 346, però també més denegacions, 622. El segueixen els districtes de Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi, Sant Martí i Gràcia.

En aquest sentit, per exemple, el carrer d'Enric Granados es va declarar zona saturada de terrasses i no s'hi va poder consolidar cap permís temporal atorgat durant la pandèmia.

Així a Enric Granados, a l'Eixample, juntament amb les places del Sol, Vila de Gràcia, Virreina, Diamant i Revolució, a Gràcia; els carrers de Joaquín Costa, dels Escudellers, la plaça dels Àngels i la plaça de George Orwell, a Ciutat Vella, i la plaça dels Jardins de la Mediterrània de Sants-Montjuïc, han de tancar una hora abans arran de les accions incloses en el pla de reducció de la contaminació acústica als carrers i places declarats zones acústicament tensionades en horari nocturn.

Amb la finalització del procés de consolidació, Barcelona passarà a tenir un total de 6.375 permisos de terrasses permanents --29.858 taules i 114.056 cadires--.