Barcelona vol complicar l'obertura de comerços de carcasses, souvenirs i manicura a Ciutat Vella
El darrer pla d'usos de Ciutat Vella (2018) intentava posar ordre a la disbauxa de l'oci nocturn. Ara, set anys després, l'ajuntament de Jaume Collboni creu que cal posar el focus en recuperar el paisatge comercial divers i deixar enrere l'oferta actual feta a mida dels turistes.
Qui passegi per Ciutat Vella comprovarà que la turistització dels darrers anys ha generat una amplíssima oferta per fer-se les ungles, buscar la carcassa del mòbil més desitjada, comprar un souvenir o explorar botigues de productes cannàbics.
Ara bé, si en aquest tomb pel centre busquen un pa artesanal, verdura de proximitat o qualsevol altre producte propi d'un comerç tradicional, hauran de fer mans i mànigues i en molts casos sucumbint.
Entre els pocs comerços de tota la vida que resisteixen al centre hi ha farmàcies com la Rambla. Àlex Verdugo hi treballa fa 8 anys: "No recordo cap establiment tradicional que porti molt temps aquí, és que tot ha marxat".
A la Rambla només hi ha souvenir, souvenir, restaurant, restaurant, farmàcia, souvenir, souvenir, restaurant, hotel.
Per a l'Àlex, l'anglès s'ha convertit en la llengua de treball a la farmàcia, on el 80% dels clients són turistes. "Ja no és el centre de Barcelona, ha perdut la seva essència, malauradament", rebla l'Àlex.
Entre els pocs clients de Ciutat Vella que avui han passat a assortir-se de medicaments hi ha Manuela Amigo, que porta més de mitja vida, 35 anys, vivint al carrer dels Escudellers, en ple centre de Barcelona: "Els locals els agafa altra gent, els lloguers són alts i la gent del carrer no pot."
A mi m'encanta anar al barri de Sants, perquè hi ha fruiteries, hi ha botigues de tota la vida (...) M'encantaria que el meu barri també fos com era, que hi havia de tot.
Sortim de la farmàcia. Trobar un altre establiment que tingui un segle i mig d'antiguitat al barri és missió impossible. Un grapat de botigues tradicionals més, com una rellotgeria, són els altres exponents del comerç d'abans, que ha sucumbit davant la irrupció massiva del turisme.
Un reguitzell de turistes que, mòbil en mà, immortalitzen en plena Rambla una estàtua humana. Al fons de l'escena, un paisatge comercial fet a la mida dels que venen de vacances i no dels que hi viuen.
L'Ajuntament intenta posar fre als establiments turístics
El regidor de Ciutat Vella Albert Batlle explica que la suspensió de llicències, vigent des de fa gairebé un any, a establiments de carcasses, cànnabis o ungles es mantindrà, alhora que el nou pla d'usos, que es podria aprovar abans d'un any, afegirà més dificultats per obrir aquests comerços que d'uns anys ençà han proliferat com bolets.
[Regularem] tota una sèrie d'activitats que ocupen l'espai públic (...) i que aporten molt poc valor afegit..
Un canvi que no serà fàcil perquè les 3.102 llicències comercials actuals, la majoria de restauració, continuaran vigents i no es poden revertir. I d'aquestes llicències gairebé 500 són de serveis turístics.
La nova normativa, doncs, difícilment diversificarà l'activitat econòmica de manera immediata. L'Ajuntament confia que sigui una eina de futur per afavorir un comerç més pròxim i més pensat per als veïns.
Fi a la trampa del 20%
Entrem en un establiment de productes cannàbics i comprovem que la superfície que destina a maletes i samarretes supera àmpliament el 20% autoritzat per a productes diferents.
Una novetat en la nova norma és que elimina la picaresca de botigues especialitzades en un producte, que fins ara podien destinar un 20% de l'espai a comercialitzar altres productes.
Si la nova norma s'aplica, només podran vendre productes propis de l'activitat econòmica que estableixi la seva llicència.
Batlle assegura que faran complir la normativa: "Mirarem de quina manera reforcem també els serveis d'inspecció."
Rambla cultural, Via Laietana comercial
Un altre gran canvi en el nou pla d'usos de Ciutat Vella és la voluntat de convertir la Rambla en un eix cultural, i per això s'hi aixecarà la suspensió d'aquest tipus de llicències.
El consistori barceloní vol facilitar que, en un indret culturalment més aviat erm, aflorin més galeries d'art, biblioteques, museus o llibreries. També es vol potenciar la identitat comercial en la "nova" Via Laietana, l'altre eix estratègic per a l'Ajuntament.
La pregunta és evident: l'Ajuntament podrà revertir el monocultiu comercial que ha irromput en els darrers anys al centre de Barcelona? "Jo crec que és una mica tard, jo no tinc gens de ganes de vindre a passar el dia al centre de Barcelona", explica l'Àlex.
No hi ha res, els comerços són cars i dolents. És normal que la gent de poble o de barri no vingui al centre de Barcelona.
La Manuela no perd l'esperança, però, potser per l'experiència de tres dècades i mitja al barri, també toca de peus a terra: "Jo crec que és una mica tard, però tant de bo que serveixi per a alguna cosa. Que la gent que viu al barri que vulgui obrir una botiga pugui fer-ho. No sé pas si hi serem a temps."
