Cas Orlandi: via lliure del papa per arribar al fons de la desaparició de la noia fa 40 anys
El papa vol que s'aclareixi el misteri d'Emanuela Orlandi, la noia de 15 anys que vivia al Vaticà i fa 40 anys va desaparèixer en tornar d'una classe de música a Roma.
El germà d'Emanuela, Pietro Orlandi, es va reunir aquest dimarts amb el promotor de la Justícia de la Santa Seu i advocat penalista Alessandro Diddi, a qui el papa Francesc ha donat via lliure per arribar al fons del cas.
Pietro Orlandi, i l'advocada de la família, Laura Sgrò, es van reunir amb Diddi al Vaticà durant més de vuit hores dimarts a la tarda. "He trobat en Diddi molta voluntat i intenció de col·laborar amb la justícia italiana", ha dit Orlandi al final de la trobada cap a mitjanit, que ha afegit que la seva voluntat és "anar fins al fons en la recerca de la veritat, sense fer concessions per ningú".
El germà de la víctima ha recordat que fa tres anys que demana ser escoltat i que espera que ara hi hagi respostes.
Diddi: "El papa vol que la veritat surti sense reserves"
Al gener, Diddi va reobrir la investigació no concloent que s'havia tancat, després d'heretar els fitxers del seu predecessor jubilat. En una entrevista al diari Corriere della Sera abans de la reunió, Diddi va dir que el papa Francesc vol que "la veritat surti sense cap reserva" i va afegir que el papa tenia una "voluntat fèrria" respecte al cas.
Piero Orlandi, que fa 40 anys que intenta desentrellar què li va passar a la seva germana, i l'advocada Laura Sgrò van dipositar un memoràndum al poder judicial del Vaticà amb totes les proves que han recollit en aquests darrers anys.
Entre els nous documents que aporten per a la investigació, n'hi ha, segons Pietro Orlandi, que podrien demostrar que la seva germana va ser portada a l'illa de Sardenya i posteriorment a Anglaterra després de la seva desaparició.
A més, tornaran a demanar la compareixença d'alguns testimonis de l'època, entre ells el cardenal Giovanni Battista Re, el cardenal argentí Leonardo Sandri, el cardenal polonès Stanislaw Dziwisz, que va ser secretari de Joan Pau II, així com l'arquebisbe Georg Gaenswein, secretari de Benet XVI, i l'excomandant de la Gendarmeria Domenico Giani.
La desaparició d'Emanuela Orlandi és un dels misteris més llargs i mediàtics d'Itàlia que va tornar a sortir a la llum l'any passat arran de la sèrie de Netflix "Vatican girl", "La noia del Vaticà".
Emanuela Orlandi, de 15 anys, era filla d'un uixer que vivia amb la seva família al Vaticà. La noia no va tornar a casa el 22 de juny del 1983 després d'una lliçó de música a Roma.
Moltes teories i cap certesa
El cas reapareix sovint en el debat públic italià i continua generant interès perquè, després de 40 anys, ningú sap on pot ser la noia. El ventall de teories sobre la seva desaparició ha tocat tots els sectors: la màfia, el sexe, el terrorisme islàmic, la intel·ligència secreta i la cúria vaticana.
A la dècada del 1980, els mitjans italians van especular que havia estat segrestada per utilitzar-la com a intercanvi per alliberar Mehmet Ali Agca, el turc empresonat el 1981 per intentar assassinar el papa Joan Pau II. Aquest fil de la investigació no va donar cap fruit i es va desestimar.
També es va acusar la Banda della Magliana, la màfia de Roma de la dècada dels anys 70 i 80, que hauria actuat per ordre de l'arquebisbe nord-americà Paul Marcinkus, llavors director de l'IOR, el banc vaticà.
Es van publicar dos àudios inèdits sobre les relacions del Vaticà amb la Banda della Magliana, i una carta que Ali Agca va enviar al germà d'Emanuela, Pietro, en què tornava a culpar el Vaticà.
40 anys de carrerons sense sortida
Durant dues dècades el cas es va arxivar fins que es va reobrir l'any 2005, quan una trucada anònima en un programa de televisió va assegurar que les restes de la noia estaven enterrades amb el cap de la màfia de Roma Enrico Renatino De Pedris, enterrat al Vaticà.
Mai es va autoritzar els jutges italians a investigar dins del Vaticà fins al 2012. La família va denunciar el mur de silenci del Vaticà i la Santa Seu va accedir a l'exhumació de les restes del cap de la Banda de la Magliana, a la basílica de Sant Apol·linar, però no hi va trobar cap prova que les vinculés a Orlandi.
Aquell mateix any, un dels principals exorcistes del Vaticà, Gabriele Amorth, va afirmar al diari The Telegraph que Orlandi havia estat segrestada per obligar-la a participar en festes sexuals en què hi hauria involucrats policies vaticans i personal diplomàtic.
En els darrers temps, les autoritats vaticanes han accedit a obrir certs espais per buscar-hi possibles restes de la noia.
El mes de juliol del 2019, la Santa Seu va obrir les tombes de dues princeses al cementiri alemany del Vaticà, després que la família rebés una carta anònima amb el missatge "busquin cap a on apunta l'àngel", amb una foto d'un panteó. Les tombes d'unes princeses alemanyes del segle XIX, però, estaven buides. Sembla que els cossos s'havien traslladat durant uns treballs de reestructuració dècades abans que Orlandi nasqués.
Mesos abans, s'havien analitzat alguns ossos trobats al soterrani de l'ambaixada de la Santa Seu a Roma, per la sospita que podien ser restes d'Orlandi o de Mirella Gregori, una altra adolescent que va desaparèixer el mateix any. Les proves d'ADN van ser negatives i es va determinar que eren més antics.
La Fiscalia vaticana va arxivar la investigació l'abril del 2020.
El mes passat, la cambra baixa d'Itàlia va aprovar la creació d'una comissió parlamentària per investigar les desaparicions de totes dues noies. La policia mai ha exclòs la possibilitat que Orlandi fos segrestada i possiblement assassinada per motius sense connexió amb el Vaticà, o que hagi estat víctima de tràfic de persones.
