Casar-se al Pirineu de Lleida continua sent una missió difícil 25 anys després de la caravana de dones
Trobar una parella adient, festejar-la i optar a formar amb ella una família no és fàcil enlloc però encara menys a les comarques del Pirineu de Lleida. Casar-se al Pallars és ara igual de difícil que fa 25 anys, quan van organitzar una caravana de dones per evitar la despoblació rural. Malgrat que la situació no és la mateixa de fa un quart de segle i viure a la muntanya i de la pagesia ha canviat molt, el problema persisteix segons el que el 1985 era president de l'Associació de Solters del Pallars i va impulsar la caravana, Josep Cases, que encara avui en dia segueix solter.
3 min
La caravana de dones, de la qual aquest cap de setmana es commemoren 25 anys, va portar a Sort i a altres poblacions del Pallars dones de tot Espanya. Algunes noies van venir, recorda Josep Cases, sense que ho sabessin els seus pares i es tapaven per no sortir en les fotos i a la televisió. La iniciativa, que també es va fer a diferents pobles d'Osca, va aixecar una gran expectació mediàtica i Núria Feliu va apadrinar la festa.
"Mai s'ha tornat a fer una cosa tan gran aquí", ha explicat a EFE el llavors president dels solters. Cases recorda que l'associació va arribar a fer 150 carnets entre homes i dones que buscaven parella.
Els resultats de la iniciativa van ser desiguals. "Alguns van trobar el que buscaven i se'n van anar, altres es van casar, molts es van separar poc després, i la majoria seguim solters, com jo", explica Josep Cases. Aquesta solteria no el preocupa gaire, però, i diu que així s'ha evitat els "xivarris" de companys que han passat per costosos divorcis.
Viure a la muntanya fa 25 anys era molt dur i molta gent se n'anava a la ciutat. "Si es treballava al camp només es cobrava per la fira de tardor, no hi havia carreteres ni telèfon", recorda Cases, "i molta gent va marxar a Barcelona a treballar en porteries i les seves filles ja es van quedar allà". "I les que venien de fora no s'adaptaven a la vida d'aquí", diu el veí de Sort.
L'associació va comptabilitzar que en aquella època hi havia uns 700 solters a la zona i que només hi havia 2 dones casadores per cada 7 homes solters. Aquesta situació es repetia en totes les zones rurals d'Espanya i en tot Europa. De fet, la caravana de dones del Pallars va coincidir amb altres que es van fer en diferents pobles d'Osca, com Plan i Gistaín.
Al Pallars la iniciativa portava forjant-se des de feia temps i el 1983 va crear un partit polític dels Solters del Pallars, que mai es va constituir de forma oficial però que va treballar denunciant la falta de dones i la despoblació rural.
Les coses canvien però el problema persisteix
Un quart de segle després viure en pobles de muntanya com Sort no és el mateix. El camp està robotitzat i hi ha pocs llocs de treball. A més, la muntanya s'ha repoblat amb gent de Barcelona que volia canviar d'aires o amb els quals han muntat un negoci de turisme rural o d'esports d'aventura. "Però el problema per casar-se encara hi és i la crisi econòmica l'ha empitjorat", assegura aquest solter de Sort, que mai ha abandonat la idea de repetir la caravana.
"Mai s'ha tornat a fer una cosa tan gran aquí", ha explicat a EFE el llavors president dels solters. Cases recorda que l'associació va arribar a fer 150 carnets entre homes i dones que buscaven parella.
Els resultats de la iniciativa van ser desiguals. "Alguns van trobar el que buscaven i se'n van anar, altres es van casar, molts es van separar poc després, i la majoria seguim solters, com jo", explica Josep Cases. Aquesta solteria no el preocupa gaire, però, i diu que així s'ha evitat els "xivarris" de companys que han passat per costosos divorcis.
Viure a la muntanya fa 25 anys era molt dur i molta gent se n'anava a la ciutat. "Si es treballava al camp només es cobrava per la fira de tardor, no hi havia carreteres ni telèfon", recorda Cases, "i molta gent va marxar a Barcelona a treballar en porteries i les seves filles ja es van quedar allà". "I les que venien de fora no s'adaptaven a la vida d'aquí", diu el veí de Sort.
L'associació va comptabilitzar que en aquella època hi havia uns 700 solters a la zona i que només hi havia 2 dones casadores per cada 7 homes solters. Aquesta situació es repetia en totes les zones rurals d'Espanya i en tot Europa. De fet, la caravana de dones del Pallars va coincidir amb altres que es van fer en diferents pobles d'Osca, com Plan i Gistaín.
Al Pallars la iniciativa portava forjant-se des de feia temps i el 1983 va crear un partit polític dels Solters del Pallars, que mai es va constituir de forma oficial però que va treballar denunciant la falta de dones i la despoblació rural.
Les coses canvien però el problema persisteix
Un quart de segle després viure en pobles de muntanya com Sort no és el mateix. El camp està robotitzat i hi ha pocs llocs de treball. A més, la muntanya s'ha repoblat amb gent de Barcelona que volia canviar d'aires o amb els quals han muntat un negoci de turisme rural o d'esports d'aventura. "Però el problema per casar-se encara hi és i la crisi econòmica l'ha empitjorat", assegura aquest solter de Sort, que mai ha abandonat la idea de repetir la caravana.
