Catalunya Ràdio i la Fundació Territori i Paisatge planten 35.000 arbres en quatre hores

Festa ecològica per celebrar que Catalunya Ràdio fa 25 anys que està en antena i que la Fundació Territori i Paisatge en fa 10 que vetlla per preservar els espais naturals del país. Han seleccionat diverses zones on s'han plantat uns 35.000 arbres, tots d'espècies autòctones. És un gra de sorra per contribuir a oxigenar el planeta, però també un dia per passar-s'ho bé.

Els oients havien de sol·licitar l'arbre a l'emissora, però el cert és que molts hi han arribat sense cita prèvia i també han pogut cavar, plantar i regar, just per no malbaratar l'aigua. Els ciutadans que s'han acostat a algun dels 35 punts del país per plantar el seu arbre han tingut també l'oportunitat de trobar-se alguns dels principals realitzadors de Catalunya Ràdio i conversar-hi. Personatges com Antoni Bassas, Manel Fuentes, Joan Barril, Llucià Ferrer, Bernat Soler, Rita Marzoa, Carles Capdevila, Enric Calpena, Xavier Graset, Gaspar Hernández o Martí Farrero, a més de plantar el seu arbre, han participat en el programa especial que Xavier Solà ha posat en antena des de les 9 del matí fins a les 2 del migdia.

Personatges famosos com la periodista Mònica Terribas o la consellera de Justícia, Montserrat Tura, que ha anat a plantar el seu arbre en bicicleta, s'han barrejat també amb molts oients en la que ha estat una trobada festiva i molt familiar.

Mil i una anècdotes

Ha estat un matí d'anècdotes com la d'una escola de Mataró que ha anat a plantar el seu arbre a Tavertet, o les cues de més de 150 metres que s'han format a Olèrdola perquè la gent pogués plantar el seu arbre. Els oients que han anat al bosc de Virós, al Pallars Sobirà, han hagut de plantar els arbres sobre un terra nevat i fins i tot els qui han anat a Alinyà ha pogut gaudir de la presència de parelles de trencalossos volant per sobre del territori.

La jornada ha estat eminentment festiva ja que en alguns llocs s'ha aprofitat per muntar actes paral·lels com esmorzars o alguna botifarrada. La plantada ha servit també per unir persones i territori, i hi ha hagut l'anècdota d'una família de quatre generacions que ha anat a l'espai natural de Gallecs a plantar unida el seu arbre.

Una plantada sostenible

Durant quatre hores s'han plantat 35.000 plançons d'espècies adaptades a cada territori que serviran per recuperar zones malmeses, on hi havia abocadors, hi ha perill d'erosió, o per restaurar boscos de ribera. Un dels punts que han contemplat els experts de la Fundació és que totes les plantes són xeròfiles, és a dir, que tenen baixos requeriments hídrics.

Per tant, a partir d'ara, les plantes es regaran en funció de les necessitats hídriques de cada una de elles i de les circumstàncies meteorològiques ambientals que es produeixin en cada lloc. A més, en compliment del decret de sequera del Departament de Medi Ambient aquest reg es farà amb aigua de capa freàtica, no potable, i mai amb aigua de boca, tal com estableix la normativa.

L'objectiu era plantar 35.000 arbres per lluitar contra el canvi climàtic i aprofitar els aniversaris de Catalunya Ràdio i la Fundació Territori i Paisatge per sumar-se a la campanya per als mil milions d'arbres del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, que té un termini de deu anys i es marca l'objectiu de plantar anualment mil milions d'exemplars d'espècies adaptades al territori.

Alguns dels punts de la plantada

A la demarcació de Barcelona, la plantada d'arbres autòctons s'ha fet en 14 zones diferents, des del coll de Can Massana, a Montserrat, fins als cingles de Tavertet, passant pels aiguamolls del delta del Llobregat o l'espai d'Interès Natural de Gallecs, al Vallès Oriental.

A la zona de Girona, han estat les comarques de l'Empordà on s'han fet la majoria de plantacions, com el massís del Montgrí o diferents paratges de municipis com Sant Pere Pescador, Garriguella o Calonge. També s'ha plantat arbres de ribera en zones humides de la comarca de la Selva, igual que les plantacions que s'han fet a tocar de l'estany de Banyoles.

La plantada d'arbres a les terres de ponent s'ha fet sobretot en diverses zones del Pirineu i del pre-Pirineu. Llocs tant emblemàtics com el Congost de Mont-Rebei, al Pallars Jussà, o el Bosc de Virós, al Pallars Sobirà, n'han estat l'escenari, però també s'han fet plantacions a la plana, a tocar dels estanys d'Ivars i Vila-Sana, al Pla d'Urgell.

A la demarcació de Tarragona, les plantacions s'han repartit entre sis zones diferents, tant al delta de l'Ebre com a les muntanyes del Priorat o la mateixa capital, Tarragona, on desemboca el riu Gaià.