Cent anys del sufragi femení al Regne Unit
Fa cent anys que el Parlament britànic va aprovar una llei que atorgava el sufragi a les dones majors de 30 anys, que en aquell moment eren més de vuit milions. Això va ser després d'una llarga campanya de desobediència en la qual les sufragistes van protagonitzar vagues de fam, van provocar incendis i van encadenar-se davant del palau de Buckingham, entre altres actes.
Tot i que els primers grups favorables al sufragi de la dona al Regne Unit van formar-se a finals de la dècada del 1860, no van esdevenir rellevants fins que l'activista Emmeline Pankhurst va fundar, l'any 1903, el Sindicat Polític i Social de les Dones (WSPU), que va renunciar a les mesures de pressió política que s'havien utilitzat fins llavors i va iniciar una campanya radical que se sostenia en el lema "Fets, no paraules".
Un dels actes de militància que es van dur a terme és el de l'activista Emily Davidson, que es va llançar sota el cavall del rei Jordi V durant una carrera, cosa que va provocar-li la mort pocs dies després.
Aquest procés, que ja havia estat impulsat per anteriors moviments socials que havien aconseguit que es reconegués el vot a les dones a Nova Zelanda (1893), Austràlia (1902), Finlàndia (1906), Noruega (1913) i la Unió Soviètica (1917), va culminar al Regne Unit el 6 de febrer de 1918, en plena Primera Guerra Mundial.
Deu anys després, el Parlament britànic va aprovar la llei que garantia el sufragi universal per a totes les persones majors de 21 anys al Regne Unit.
May i Khan homenatgen les sufragistes
Tant la primera ministra britànica, Theresa May, com l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, s'han referit a l'aniversari.
A Espanya, sufragi femení el 1933
Al sufragi femení al Regne Unit, el van succeir països com Alemanya l'any 1918 i els Estats Units el 1920. A Espanya, les impulsores del sufragi femení van ser Victoria Kent i Clara Campoamor, l'any 1931, i es va reflectir a la Constitució de la II República Espanyola, llavors, acabada de néixer. A l'article, s'hi reconeixia la igualtat electoral de tots els ciutadans. Les dues activistes eren parlamentàries, condició a la qual les dones podien aspirar contràriament a l'exercici del vot.
La mateixa Constitució reflectia la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, la llibertat d'expressió, de reunió i d'associació, i s'eliminaven els privilegis derivats de la distinció de sexe.
Les primeres eleccions en què van poder votar les 6.800.000 dones amb dret de vot van ser les del 19 de novembre de l'any 1933, les segones eleccions generals de la II República Espanyola. Les dones van participar en uns comicis més, els de l'any 1936, que va guanyar el Front Popular. La posterior Guerra Civil i la dictadura franquista van bloquejar la condició fins a les eleccions generals de l'any 1977, després de la mort de Franco.
