Científics del CSIC troben el lloc exacte on va ser apunyalat Juli Cèsar
Científics del CSIC han trobat una estructura de formigó, a la Cúria de Pompeu de Roma, que assenyala el lloc exacte on Juli Cèsar va morir apunyalat mentre presidia una reunió del Senat. Diversos documents romans descrivien l'assassinat del general, però mai fins ara no se n'havia obtingut cap prova material.
Redacció
1 min
Juli Cèsar va ser apunyalat l'any 44 a.C a la Cúria de Pompeu de Roma. Un equip d'investigadors del CSIC ha trobat una estructura de formigó, a la cèntrica àrea arqueològica de Torre Argentina, que assenyala el lloc exacte on el conqueridor romà va morir assassinat mentre presidia una reunió del Senat.
Diversos documents romans descrivien l'assassinat de Juli Cèsar a la Cúria de Pompeu, però mai fins ara no se n'havia recuperat cap prova material. La mort del general va ser fruit d'un complot d'un grup de senadors que va derivar a la formació del segon triumvirat i l'esclat de diverses guerres civils.
L'estructura, de tres metres d'ample per dos d'alt, la va ordenar construir el fill adoptiu i successor de Juli Cèsar, August, per condemnar el crim, comès el 15 de març de l'any 44 abans de Crist. La Torre Argentina i la Cúria de Pompeu formen part d'un complex monumental de 54.000 metres quadrats que Pompeu Magne, un dels grans militars de la història de Roma, va construir a la capital per ommemorar els seus triomfs militars a l'Orient.
Diversos documents romans descrivien l'assassinat de Juli Cèsar a la Cúria de Pompeu, però mai fins ara no se n'havia recuperat cap prova material. La mort del general va ser fruit d'un complot d'un grup de senadors que va derivar a la formació del segon triumvirat i l'esclat de diverses guerres civils.
L'estructura, de tres metres d'ample per dos d'alt, la va ordenar construir el fill adoptiu i successor de Juli Cèsar, August, per condemnar el crim, comès el 15 de març de l'any 44 abans de Crist. La Torre Argentina i la Cúria de Pompeu formen part d'un complex monumental de 54.000 metres quadrats que Pompeu Magne, un dels grans militars de la història de Roma, va construir a la capital per ommemorar els seus triomfs militars a l'Orient.
