Com afronten la vellesa les generacions sense fills? Cap a una societat més autònoma i desigual

Les primeres generacions sense fills comencen a enfrontar-se a una vellesa diferent. Segons el Centre d'Estudis Demogràfics, una de cada quatre dones catalanes de 50 anys no ha tingut fills, una xifra rècord mai vista fins ara. En les generacions anteriors, la gran majoria de les persones més grans de 75 anys sí que van tenir descendència, i  una de cada deu dones no en va tenir.

Aquesta tendència, vinculada a la baixa natalitat, continuarà augmentant.

Per fer front a aquests reptes demogràfics, han sorgit xarxes de suport i habitatges col·laboratius sènior que ofereixen solucions per a un envelliment més autònom que no depengui només de la família.

Nous models de cura

La idea que els fills cuidin els pares quan es facin grans és cada vegada més minoritària.

Esther Cabrera, directora de la càtedra d'envelliment i qualitat de vida del TecnoCampus de la UPF, assegura que el model dels països mediterranis, on el pilar de la cura és la família, està canviant perquè tenim menys fills i, si en tenim, moltes vegades viuen fora o tenen càrregues familiars i laborals.

Cabrera apunta que els canvis demogràfics, com el fet de tenir menys fills o tenir-los més tard, han fet que la gent actuï de manera reactiva, sense planificació. El més normal és que quan hi ha una necessitat de cura, es miri el voltant a veure què és el que es té més a l'abast, que sol ser la família. És per això que costa tant veure els models residencials com una alternativa a la necessitat de cura:

"La qualitat de vida està molt vinculada a qui et cuida i com et cuida. És important planificar l'envelliment. A tots ens agrada estar a casa i envellir en el nostre entorn, per això és important preveure com volem que es cuidin en un futur".

Davant d'aquest escenari cal enfortir nous models de cura que deixin de dependre només de la família.

La catedràtica considera que s'han de construir societats més cuidadores i fomentar "ecosistemes locals de cures" perquè la població pugui envellir als seus barris i els ciutadans es preocupin de les necessitats socials i de salut dels seus veïns. Perquè sigui possible, la catedràtica assegura que la responsabilitat que tenim nosaltres de planificar el nostre envelliment ha d'estar alineada amb el compliment de les polítiques socials i sanitàries. Es tracta d'una "corresponsabilitat".

Per Cabrera, mantenir una xarxa social potent un cop et jubiles és clau per a un envelliment positiu.

"En societats com la nostra, el contacte social és molt important, i més ara, que tenim menys fills perquè ens cuidin i ens cal trobar noves xarxes de suport que ens donin un cop de mà".

Canvi de paradigma cap a societats més autònomes

La taxa de persones sense descendència continuarà a l'alça, un fenomen que segons els experts accelera un canvi de paradigma cap a societats més autònomes.

Albert Esteve, director del Centre d'Estudis Demogràfics i professor del Departament de Sociologia de la UAB, assegura que els models de cura de la gent gran variaran més pel valor social que se li dona a la cura que no pels canvis demogràfics que estem experimentant.

"Els canvis demogràfics poden precipitar a Espanya que la gent s'hagi d'espavilar sense la família, però precipitaran un model que ja està en marxa. La desfamiliarització de la societat ja és un fet."

Francesc Reguant, de 75 anys i jubilat, té dos fills i 3 nets. Mentre continuï tenint un bon estat de salut, viurà a casa. El dia que no sigui així, però, ja té pensat com i on vol viure:

"No vull ser una càrrega per als meus fills ni per als meus nets. El dia que la meva dona i jo tinguem certes necessitats de cura, ens traslladarem a un espai residencial obert a tothom a Guissona."

El demògraf explica que, fins ara, la societat catalana i espanyola ha articulat molt la seva vida al costat dels familiars, i el fet de no tenir fills farà que es reactivin "altres lligams familiars" que estaven abandonats, com els nebots o parents llunyans. Tampoc descarta que es reactivin altres tipus de solidaritat i noves formes de parentiu no basades en la consanguinitat:

"Hi haurà una revolució en el parentiu i crec que la gent desenvoluparà relacions pseudoparentives amb gent que no són parents de sang."

Desigualtats a l'hora de rebre les cures

La planificació i els recursos econòmics de cada persona seran determinants per afrontar les cures i la qualitat de vida. Segons Esteve, cada vegada es generaran més desigualtats en la prestació d'aquestes cures.

"Viurem molts més anys, no tothom tindrà el mateix nombre de parents a l'abast i no tots tindrem la mateixa butxaca. A més, envellirà alhora tanta gent que dubto que l'Estat tingui la capacitat econòmica per oferir un bon servei de cures a tothom."

Per Cabrera, el poder adquisitiu de cada persona és determinant a l'hora de rebre un tipus de cures, tot i que "no hauria de ser així". Afegeix que "l'envelliment hauria de ser equitatiu i just per a tothom".

"Quan una persona no té prou recursos econòmics recorre als seus familiars, que han de conciliar la vida laboral amb la familiar i, en alguns casos, convertir-se en cuidadors o cuidadores."

Habitatge cooperatiu, una alternativa a l'alça

Hi ha una nova manera de viure que ja està prenent forma en molts punts de Catalunya. A Barcelona, per exemple, al barri de Sarrià, es construirà Can 70, el primer projecte d'habitatge cooperatiu per a gent gran que es farà en sòl públic a tot Espanya.

Les 39 persones compartiran despeses, serveis i espais de cura i fomentaran la solidaritat i el suport mutu. L'Elena Carbonell, de 65 anys, és una d'elles:

"No tinc fills i ja fa anys que penso com vull envellir. En aquest espai tindrem serveis d'acompanyament per anar a comprar, a una visita mèdica... comptarem amb l'ajuda mútua. És una alternativa perquè la vellesa sigui més activa i positiva i encarem, acompanyats, un bon final de vida."