Maduro jura el càrrec de president de Veneçuela tot i els dubtes pel resultat de les eleccions

Nicolás Maduro ha jurat el càrrec com a president de Veneçuela per als pròxims sis anys, tot i els dubtes sobre el resultat de les últimes eleccions, que no s'han fet públics.

Maduro ha pres possessió a les 10.45 (hora de Veneçuela), en un acte que s'ha avançat més d'una hora respecte del que estava previst. El candidat chavista ha jurat la Constitució davant de Jorge Rodríguez Gómez, president de l'Assemblea Nacional veneçolana, controlada per l'oficialisme.

Amb la banda presidencial ja posada i davant dels presidents de Cuba i Nicaragua, Miguel Díaz-Canel i Daniel Ortega, el líder chavista ha enviat un missatge a l'oposició:

"Aquesta presa de possessió veneçolana, constitucional, no l'han pogut impedir i és una gran victòria de la democràcia veneçolana."

Tot plegat sense la presència del candidat opositor, Edmundo González, que finalment no ha viatjat a Caracas, tal com havia promès. L'opositor havia anunciat que prendria possessió del càrrec, després d'unes eleccions de què es considera legítim vencedor, amb el suport de bona part de la comunitat internacional.

A les 5 de la matinada, hora local, el govern veneçolà ha tancat la frontera terrestre i aèria amb Colòmbia durant 72 hores per evitar l'entrada d'Edmundo González.

El mateix Maduro s'ha burlat del seu contrincant a les urnes en el primer discurs del nou mandat: "Ha arribat l'Edmundo? Estic esperant que arribi... Estic nerviós."

Edmundo González s'autoproclama president

Hores després, el líder opositor Edmundo González ha publicat un vídeo a les seves xarxes socials on s'autoproclama "president de la República Bolivariana de Veneçuela" i reclama l'obediència de l'exèrcit.

El vídeo, on González reivindica la victòria electoral en les legislatives de juliol, s'ha enregistrat fora de Veneçuela. En el seu discurs assegura que està treballant per aconseguir "les condicions que permetin la seva tornada" al país i diu que està "preparat per a una tornada segura en el moment oportú". També critica el tancament de fronteres decidit pel govern de Nicolás Maduro que, diu González, perseguia fer amb ell "el mateix que dijous amb la nostra líder", en referència a Maria Corina Machado. 

"Als cossos militars i policials els ordeno que acabin amb la repressió. A les institucions nacionals, els dic que, per la pau de la República, no han de donar reconeixement al règim il·legítim que ha pretès confiscar de nou el poder", ha dit González.
 

Machado: "Avui Maduro ha consolidat un cop d'estat"

Hores després de l'acte de jurament, la líder opositora María Corina Machado ha adreçat un discurs als veneçolans en què ha dit que Maduro ha "consolidat un cop d'estat":

"Davant dels veneçolans i de tot el món, han decidit travessar la línia vermella que oficialitza la violació a la Constitució nacional."

Machado assegura que el desplegament repressiu del règim demostra la por que tenen davant l'oposició i trasllada als seus partidaris que la caiguda del chavisme està més a prop: "No tingueu dubtes, això s'ha acabat".

Maria Corina Machado també ha explicat que Edmundo González no serà aquest divendres a Veneçuela, tal com havia promès. Al·lega que "no és convenient" que ho faci "ara" perquè "la seva integritat és fonamental per a la derrota del règim".

Ha afegit, però, que González serà a Veneçuela en el "moment correcte, quan les condicions siguin adequades".

Per la seva banda, l'aliança opositora Plataforma Unitària Democràtica també ha acusat Nicolás Maduro de "consumar un cop d'estat contra els drets del poble veneçolà".

La nota afegeix que Edmundo González és qui ha de jurar com a president legítim i avisen que la voluntat del poble "es farà respectar".
 

La UE i els EUA no reconeixen la legitimitat de Maduro i imposen sancions

Després de la presa de possessió, la Unió Europea s'ha pronunciat a través d'un comunicat de la cap de la diplomàcia de la UE, Kaja Kallas, que assegura que la presidència de Maduro no té legitimitat:

"Les autoritats veneçolanes han perdut una oportunitat clau de respectar la voluntat del poble i assegurar una transició democràtica transparent amb garanties per a tothom. Nicolás Maduro, per tant, no té la legitimitat d'un president democràticament elegit."

Els 27 no han reconegut l'elecció del president Maduro perquè no ha publicat els resultats oficials de les eleccions, tot i que tampoc no ha designat explícitament el seu oponent Edmundo González Urrutia com a guanyador de la votació. Tot i que la UE s'ha alineat sempre amb l'oposició, no ha reconegut González com a president legítim justament perquè no es poden verificar els resultats.

La UE també ha aprovat noves sancions contra 15 alts funcionaris, com la presidenta del Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela, Caryslia Rodríguez. La Unió els amonesta en considerar que han soscavat la democràcia i l'estat de dret.

Els Estats Units també han anunciat una nova bateria de sancions a vuit oficials veneçolans i ha augmentat de 15 a 25 milions de dòlars la recompensa per a qui aporti informació que ajudi a capturar Nicolás Maduro. El secretari d'estat nord-americà, Antony Blinken, ha demanat la investidura d'Edmundo González.

El Regne Unit i el Canadà també s'han sumat a les sancions.

A Llatinoamèrica, països com Perú i Paraguai han negat la legitimitat a la presa de possessió de Maduro.

El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha comunicat a través del seu portaveu que està preocupat per la situació al país sud-americà i que "entén la frustració d'una gran part del poble de Veneçuela". El màxim responsable de les Nacions Unides ha demanat l'alliberament de totes les persones "detingudes arbitràriament".
 

Edmundo González: gira internacional i promesa de ser a Caracas

Després de les eleccions i davant la negativa de les autoritats electorals de fer-ho, l'oposició va publicar un 85% de les actes electorals, que donaven una àmplia victòria a Edmundo González, amb el 67% dels vots.

Aquestes actes van ser certificades pel Centre Carter, una organització nord-americana que va actuar com a observadora durant els comicis del juliol.

Edmundo González es basa en aquestes actes per autoproclamar-se president electe de Veneçuela.

González ha passat els darrers dies fent una gira internacional en la qual ha buscat el suport de diferents països americans, inclosos els Estats Units.

González es va trobar amb Biden, que el va reconèixer com a president electe, i posteriorment va viatjar a Panamà i la República Dominicana.

En aquests viatges, González ha aconseguit el suport de diversos exmandataris llatinoamericans, alguns dels quals tenien la intenció d'acompanyar-lo en el seu intent d'entrar a Veneçuela.

La resposta del règim de Nicolás Maduro ha estat militaritzar els carrers i advertir que, si entren al país, els tractarà com a "invasors estrangers".

Nicolás Maduro: més detencions i militarització dels carrers

Després de reprimir amb duresa les protestes postelectorals, la tensió al país es va rebaixar durant uns mesos. Però les setmanes prèvies a aquesta jornada d'investidura, el règim bolivarià ha accentuat la pressió als carrers i sobre l'oposició amb més detencions d'opositors, la mobilització d'exèrcit i milícies i l'oferiment d'una recompensa per la captura de González.

Els darrers dies, diversos partits de l'oposició i organitzacions activistes han denunciat la detenció o la "desaparició forçada" d'almenys una dotzena d'opositors.

Entre aquests, destaquen el gendre d'Edmundo González i l'excandidat presidencial Enrique Márquez.

Aquesta mateixa setmana, Nicolás Maduro ha desplegat el que ha anomenat Organització de Defensa Integral, que inclou "el poder polític, el poder popular, la força armada, la milícia i totes les forces policials", en les seves pròpies paraules.

A la pràctica, els carrers de Caracas i de la resta del país han vist un augment de la presència policial i militar, així com els controls de carretera, especialment durant les protestes que l'oposició va convocar dijous.

Durant les protestes, de fet, es va produir una situació de confusió al voltant de la suposada detenció de la líder opositora María Corina Machado., que va reaparèixer en públic després de mesos en la clandestinitat.

El govern de Maduro justifica aquest augment de militars per garantir la seguretat dels membres de les delegacions "de més de 100 països" que, segons l'oficialisme, han arribat a Caracas per a la presa de possessió.

En un discurs davant de centenars de civils milicians armats dimarts, Maduro va fer una crida "defensar" el país.
 

Qui dona suport a Maduro

Dins el país, el govern de Nicolás Maduro troba el seu principal suport en les forces armades.

A la regió, el govern veneçolà compta amb el suport explícit de Cuba, Nicaragua i Bolívia. De fet, el president cubà, Miguel Díaz-Canel, i el nicaragüenc, Daniel Ortega, han estat presents a l'acte de jurament del càrrec de Nicolás Maduro.

Altres països amb governs pròxims ideològicament com Mèxic, Colòmbia, el Brasil o Xile s'havien mostrat propers a Maduro en diferents graus els darrers anys, però l'opacitat dels resultats de les eleccions del juliol han fet reduir aquest suport.

A Xile, el president progressista Gabriel Boric va titllar el règim veneçolà de "dictadura" aquest dijous.

Fora del continent, Rússia, la Xina i l'Iran donen suport al règim de Maduro amb importants relacions econòmiques i militars.