Com detectar el dengue autòcton: les dificultats per diagnosticar una malaltia que no és endèmica

Tot i que a Catalunya aquest any no s'ha notificat cap cas de dengue, el temor és que n'hi hagi però no s'estiguin detectant

RedaccióActualitzat

El dengue és una malaltia infecciosa transmesa per mosquits, característica de països tropicals i subtropicals. A Europa sobretot es diagnostica en persones que han estat en aquestes zones, però des de fa uns anys, sobretot a la conca Mediterrània, s'han detectat alguns casos de dengue autòcton, és a dir, en persones que no han viatjat.

A Europa es van registrar un total de 306 casos de dengue autòcton el 2024. L'any passat van ser 83 a França, més de 200 a Itàlia i 8 a Catalunya, concretament a la zona de Tarragona, els únics de tot Espanya.

Aquest any a Catalunya encara no se n'ha notificat cap. El temor és que hi siguin però que no els estiguem veient.

"Les dades fan sospitar que alguns casos de dengue autòcton hagin pogut passar desapercebuts a Catalunya i a l'Estat, ja que es tracta d'una malaltia tropical en principi poc freqüent aquí", segons Israel Molina, responsable de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.

Per mirar de detectar-lo s'ha engegat un projecte pilot per mirar de diagnosticar els casos de forma precoç.
 

Com es transmet el dengue?

El mosquit tigre va arribar a Catalunya el 2004 i s'hi ha quedat. I amb ell, unes picades doloroses, però també la capacitat de transmetre malalties tropicals com el dengue.

Diana Pou, cap de la Unitat Salut Internacional Drassanes-Vall d'Hebron, explica com es transmet la malaltia: "Si tenim un cas d'algú que ha vingut amb dengue d'un altre país que és picat aquí i el mosquit pica algú altre que no ha viatjat, li pot provocar la malaltia sense que ningú s'adoni que és un dengue perquè ningú ho sospita".

Els símptomes de la malaltia són febre acompanyada de debilitat, malestar, dolors articulars, dolors musculars i de vegades lesions a la pell, tal com explica Marta Guerrero, metgessa del CAP del Poble-sec-Manso.

"Tots aquests símptomes els pot donar el dengue, però també les poden donar altres infeccions amb altres patologies".

Pou apunta que "al metge de capçalera, si ningú li explica un antecedent de viatge, l'última sospita que té és un dengue".

L'any passat ja es va produir un brot endèmic a Vila-secaque va afectar almenys vuit persones que no havien viatjat a cap regió amb presència de la malaltia. 

El primer cas de dengue autòcton es va detectar el 2018, seguit d'un segon cas el 2019, mentre que el 2023 es van notificar tres casos confirmats.

No hi és o no es veu?

Aquesta situació de risc actual tendirà a augmentar perquè cada cop es viatja més, i això se suma a les altes temperatures, que fan que hi hagi més mosquits durant més mesos.

Perquè cap cas quedi fora del radar, la Unitat de Salut Internacional de Vall d'Hebron i 10 CAPs han engegat un projecte amb dues potes: formació sobre la malaltia i un circuit ben coordinat entre l'atenció primària, que serà qui primer veurà el cas, i l'hospital, que el confirmarà al laboratori.

Perquè no hi hagi cap brot descontrolat i, sobretot, perquè el virus no es quedi circulant i la malaltia s'instauri aquí. Guerrero ho veu poc probable, però reconeix que no hi ha risc zero.

La cap de la Unitat Salut Internacional, Diana Pou, recorda que hi ha altres zones on el dengue s'ha convertit en endèmic: "Llocs on no n'hi havia, i de sobte han començat a tenir dengue. Esperem que no arribem a aquest punt".

Les picades de mosquit són determinants per transmetre el dengue
Les picades de mosquit són determinants per transmetre el dengue (iStock)

El risc de reinfecció

En bona part dels casos (entre el 40% i el 80%), la malaltia és asimptomàtica. És a dir, una persona pot tenir dengue i ni adonar-se'n.

Ara bé, que hi hagi més contagis és un risc de reinfecció, que en el cas del dengue pot ser greu.

El motiu és que hi ha quatre serotips de dengue. Amb la primera infecció, la persona s'immunitza d'un d'aquests serotips, però es fa més susceptible a una reacció adversa si s'infecta de qualsevol dels altres tres.

Així, en el 5% dels casos els símptomes poden ser greus, amb dificultat respiratòria per edema pulmonar, vessament pleural i pericàrdic, hemorràgies i dany orgànic, entre d'altres.

ARXIVAT A:
Salut
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut