Com funciona el Parlament Europeu

El Parlament té una important participació en l'aprovació del pressupost europeu. La cambra també autoritza la incorporació de nous membres a la Unió i dóna el vistiplau al nomenament del president de la Comissió Europea. Però on de debò la cambra ha anat guanyant quotes de poder és en el sistema de codecisió. Actualment, tres quartes parts de la legislació comunitària es decideixen amb aquesta fórmula, que iguala el poder del Parlament al del Consell. Amb aquest sistema, la Comissió Europea presenta un text al Parlament, que l'estudia i l'envia al Consell. Si hi ha acord, la proposta queda aprovada. Si hi ha discrepàncies, es repeteix el procés en una segona lectura i un nou text esmenat. De nou, un "sí" del Parlament i del Consell donen llum verda al projecte. En cas de nova diferència s'entra en fase de conciliació. Les dues parts -el poder popular que representa el Parlament i el poder dels estats que representa el Consell- miren d'apropar posicions. Si se'n surten el text va endavant, si no, queda definitivament rebutjat. Aquest mecanisme és la base del que es coneix com la doble legitimitat de les institucions europees; legitimitat evident en el cas del Parlament Europeu, perquè té l'origen en les eleccions, però també en el cas del Consell, legitimitat perquè el Consell està format per governs elegits democràticament. Qui sosté que el Parlament és un òrgan rellevant dirà que el Consell no pot imposar lleis a la cambra. Qui vegi el Parlament com un òrgan dèbil dirà que no pot imposar lleis al Consell. Ampolla mig plena o mig buida. El cas, però, és que la cambra europea està molt lluny de ser el centre de la vida política d'Europa.