Com reconèixer la tora blava, la planta que creix als Pirineus i que pot causar la mort

Tant bonica com perillosa, la tora blava és considerada la planta més tòxica d'Europa. A Catalunya, la trobem en abundància, especialment als Pirineus. Creix en zones humides d'alta muntanya, entre els 1.500 i els 2.500 metres d'altitud, i floreix a partir del juliol i fins a l'octubre.

El mes d'agost és quan està més ufanosa, amb una flor de color lilós que la fa molt atractiva i fàcil de reconèixer. Però el simple contacte amb la pell ja pot suposar un risc greu per a la salut.

Tant les arrels com la tija, les fulles i les flors són tòxiques i poden derivar en afectacions greus, especialment si després del contacte ens toquem els ulls o la boca, o si l'ingerim.

Als mesos d'estiu, quan l'afluència a la muntanya es multiplica, moltes persones es deixen enlluernar per la bellesa de la planta i com quedaria de bonica al gerro del menjador. Un error que pot ser mortal.

La tora blava és tòxica tot l'any, encara que no tingui flor. A la primavera, quan comença a créixer, és més difícil de distingir i es pot confondre amb altres espècies de plantes comestibles com el julivert de muntanya, l'api silvestre o l'enciam de muntanya.

Al setembre, quan la planta s'asseca, es converteix en un rostoll. "En àrees habilitades amb barbacoes, sembla ideal per encendre el foc", explica el geòleg i meteoròleg de Méteo Pirineus Albert de Gràcia, "però continua sent tòxica i es transmetria als aliments".

Símptomes i com actuar en cas d'intoxicació

Els primers símptomes apareixen ràpidament, entre els cinc i els 30 minuts després del contacte o ingesta, i es manifesten amb una sensació de cremor als llavis, la boca i la gola, a més d'una forta sensació de set, vòmits i dolor abdominal, mal de cap i debilitat general.  

És tan perillosa que només el contacte pot provocar formigueig a la pell, mareig i dificultat per respirar, trastorns visuals, arrítmies i l'aturada cardiorespiratòria. Per ara, no hi ha cap antídot específic. 

En cas d'intoxicació, es recomana actuar amb rapidesa: rentar la zona de contacte, evitar tocar les mucoses o orificis corporals i trucar al telèfon d'emergències 112. En situacions de trastorns neurològics, cal col·locar la víctima en posició de recuperació fins a l'arribada dels serveis d'emergència.

Durant l'any, hi ha bastants casos d'intoxicacions, sobretot a l'Hospital de Puigcerdà. El 2023, un home va ser hospitalitzat en estat greu després d'ingerir tora blava a la zona del pic de l'Àliga, a la vall de Núria. Els Bombers el van rescatar marejat, amb vòmits, poc pols radial i la pell de les extremitats de color blau. 

Una situació que es va repetint. Des de l'Hospital Vall d'Hebron, on reben moltes de les persones intoxicades, recorden que la ingesta d'1 mil·ligram en adults ja és suficient per causar la mort.
 

Mortal també per als animals

Que la planta prengui el sobrenom de matallops no és casual. El verí no només afecta els humans. Si anem a la muntanya amb gossos, cal que vigilem perquè la tora blava és tòxica per als animals domèstics. 

Els animals de muntanya, en canvi, ja la coneixen i l'esquiven: "Les vaques i els cavalls se n'allunyen, veus la tora intacta i tot el seu voltant, menjat", relata De Gràcia.

Com que no hi ha cap animal que se la mengi,  la tora blava és molt abundant i cridanera, hi ha altres espècies com la tora groga o la tora blanca que també són perilloses.

Davant el dubte, De Gràcia recorda que la millor prevenció és no tocar cap planta: "Hi ha un bàsic a la muntanya que és deixar-la com l'has trobat, això passa per no deixar-hi deixalles, però tampoc endur-te coses cap a casa teva, ni minerals, ni roques, ni plantes."