Com regenerar els boscos després dels incendis: "Poden tardar 30, 40 o 100 anys a recuperar-se"
Es continuen sumant hectàrees calcinades --més de 400.000 enguany a l'estat espanyol-- a uns paisatges devastats per l'onada d'incendis que està arrasant el nord-oest de la Península aquest estiu i que afrontaran, a partir d'ara, un difícil procés de regeneració.
La recuperació mediambiental costarà anys i, sobretot, que algú cuidi els paisatges revertint l'abandonament rural. Ho han constatat en declaracions a TV3 dues expertes de la Universitat de Lleó, les catedràtiques d'Ecologia Leonor Calvo i Elena Marcos.
Alerten del canvi climàtic com a teló de fons dels incendis i la regeneració forestal, i apunten que alguns ecosistemes tardaran dècades a regenerar-se, tal com explica Leonor Calvo:
Els formats per matolls podrien estar recuperats en 9-10 anys, però els sistemes arbrats poden tardar 30-40 anys o fins a 100. Hi influiran també les condicions meteorològiques en què s'hagin de regenerar.
Més gestió
Les expertes també adverteixen que, a banda dels efectes de l'escalfament climàtic, darrere la situació que s'ha viscut d'incendis hi ha "un excés de vegetació per l'abandonament rural i dels usos tradicionals".
En aquest sentit, en les polítiques de recuperació ambiental, reclamen una gestió integral i que es tingui en compte el món rural, com explica Leonor Calvo. "S'han de crear paisatges resilients i tenir en consideració el món rural, que farà que disminueixi la quantitat de combustible als boscos", apunta.
Elena Marcos també detalla com han de ser aquests paisatges per evitar repetir "errors del passat", amb masses forestals contínues, i disminuir la quantitat i la continuïtat de combustible davant nous incendis: "Cal un paisatge heterogeni i tornar als usos tradicionals per impedir aquests incendis tan agressius que no pararan".
Paisatges irrecuperables?
Les catedràtiques són pessimistes respecte a la possibilitat de recuperar ecològicament alguns paisatges, com el de Las Médulas, a la comarca lleonesa del Bierzo, un espai declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La meitat dels boscos i matollars, també els castanyers centenaris símbol de la regió, han quedat calcinats.
Segons les ecòlogues, algunes espècies endèmiques tindran problemes per tornar a aparèixer a la zona i posen fins i tot en dubte que hi tornin a créixer. "Aquests castanyers centenaris probablement no estan adaptats a les pertorbacions. Encara que el castanyer té capacitat per rebrotar, no tinc clar que aquí es pugui recuperar", detalla Elena Marcos.
Sobre el procés de regeneració en general, les expertes constaten que cal definir en quines àrees cal començar a actuar a curt termini, com zones amb forts pendents, on cal evitar la pèrdua de sol.
Asseguren, a la vegada, que en general no s'ha de replantar amb presses --els matolls tenen una recuperació molt ràpida, però a la vegada poden facilitar de nou la propagació d'incendis, diuen--, sinó pensar en actuacions a mitjà termini.
"En alguns casos cal deixar que la naturalesa actuï i en altres cal avaluar el dany i veure què vols obtenir en un futur", conclouen.
