La picabaralla política pels incendis: parlar del piròman i no dels motius estructurals del foc
"Hi ha qui posa el misto, qui encén el foc", afirma l'ecòloga Leonor Calvo, de la Universitat de Lleó, que afegeix que "aquesta és la causa directa, però hi ha causes indirectes i estructurals dels sistemes forestals que caldria preguntar si controlar-les ens ajudaria a patir incendis menys devastadors".
Per la investigadora de la Universitat de Lleó, "tothom parla de la necessitat de mantenir el món rural, dels pagesos que donen forma als nostres paisatges, però la realitat és completament diferent".
Fa 40 anys que Calvo estudia el foc i l'efecte que té sobre els ecosistemes. I com a desencadenant sempre ha destacat l'activitat humana. "És cert que uns estudis recents de la Universitat de Saragossa demostren que s'estan incrementant les causes naturals com els llamps, però l'estudi parla d'una forquilla d'entre un 5% i un 8%", apunta.
Això demostra que hem de continuar avançant amb l'educació ambiental de la població: el més habitual són les negligències.
Culpar el piròman, una proposta cridanera
El Partit Popular, en la seva ofensiva contra el govern espanyol, acaba de fer públic un pla que recull 50 punts en què es proposa reforçar l'ajuda als damnificats, ramaders i administracions locals i autonòmiques, l'exempció d'impostos i la promoció de l'aprofitament del bosc a través de la gestió forestal.
També parla de reforçar la seguretat a les zones evacuades per evitar els robatoris i de la creació d'un registre de piròmans als quals s'obligaria a portar polseres telemàtiques.
Des del PSOE, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ha qualificat la proposta com "de poca entitat", ha respost demanant que el PP no confongui els piròmans amb qui cala un foc de forma intencionada.
De fet, els piròmans tenen trastorns mentals. Amb estadístiques oficials a la mà, l'any 2023 només van causar quinze focs de gairebé 3.000. Els intencionats, en canvi, van ser 225, un 7,5%.
Pacte d'estat per mitigar l'emergència climàtica
El PSOE, per la seva banda, proposa als populars que formin part d'un pacte d'estat per adaptar-se a l'emergència climàtica. El ministre de l'Interior, acompanyat de la portaveu del govern, Pilar Alegría, ha aprofitat per recordar tot un seguit de dades que demostren la severitat de les condicions d'aquest estiu.
Tal com ha explicitat Grande-Marlaska, hi ha hagut tres tongades d'incendis: al juny, al juliol i a l'agost. Durant el mes d'agost, a més, s'ha produït una de les onades de calor més intenses des que hi ha registres oficials, amb una temperatura mitjana 4,6 °C per sobre de la mitjana de l'època.
Amb aquestes dades sobre la taula, segons el ministre, "és el moment adequat per reflexionar sobre el Sistema Nacional de Protecció Civil i quines són les mesures per millorar la prevenció i la coordinació entre les diferents administracions".
Mesures conegudes, difícils d'implementar
"El triangle que defineix l'aparició del foc i que progressi amb rapidesa sempre té com a base l'excés de vegetació. D'on ve? Històricament, el que s'està produint és l'abandonament rural. Cal entendre-ho per prendre mesures", recalca l'ecòloga Leonor Calvo.
Remarca que, quan hi ha grans masses d'arbres i sotabosc mort --com passa a Catalunya--, la temperatura és alta i bufa el vent, s'acaben tenint "unes condicions que fan extremadament complexa l'extinció del foc". És per això que recorda que "cal abandonar les masses boscoses d'una sola espècie i posar-se com a objectiu el mosaic de paisatge".
L'ecòloga es permet una última reflexió vinculada a l'escalfament i el canvi global, que potencien els incendis:
Hem de prendre consciència que tots som part del problema del canvi climàtic. No és el problema d'uns altres.
Per tant, demana que "pensem en les nostres obligacions, individuals i col·lectives, perquè som part de les causes directes dels focs i actuar en conseqüència".
