Els Rolling Stones a la Monumental: història d'un concert, 50 anys després
1976, un any efervescent. Franco havia mort el 20 de novembre del 1975. El desig de llibertat i democràcia s'estenia per tot arreu.
"Barcelona, gener de 1976" és el disc que Lluís Llach va gravar durant tres nits històriques al Palau d'Esports del carrer Lleida. El 23 d'abril, Sant Jordi, naixia el diari Avui, referent de la catalanitat. A finals de maig, es feien les primeres Jornades Catalanes de la Dona a la Universitat de Barcelona. I al mes de juny... arribaven els Rolling Stones!
Aquell mateix 1976, al mes de desembre, també es feia la primera representació del Teatre Lliure. Són algunes --no totes-- de les efemèrides culturals d'un any explosiu.
50 anys després, les curioses circumstàncies de la primera actuació a Espanya de Mick Jagger i companyia s'han recollit al llibre "Black & Cat" (Enderrock Llibres).
Amb text ben documentat de Jordi Novell i fotografies impagables de Francesc Fàbregas, el llibre reconstrueix l'abans i el després del concert dels Rolling Stones a la plaça Monumental de Barcelona l'11 de juny del 1976.
Per la transcendència del grup i pel moment històric, us podeu imaginar que no va ser un concert qualsevol. Amb l'impuls del promotor Lluís Jordi, Gay, Mercader (Barcelona, 1949) i la seva empresa Gay & Co., l'esdeveniment va marcar l'entrada de Catalunya en el circuit europeu de gires internacionals.
Qui sap si sense aquells primers Stones, grans figures com Bruce Springsteen haurien fet parades reiterades a la capital catalana.
Des d'aquell primer concert, el grup ha vingut sis vegades més a Catalunya, totes a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Fins ara, l'última actuació a Catalunya dels Rolling Stones -el grup es manté en actiu i ha anunciat un disc nou per a aquest mes de juliol- va ser el 27 de setembre del 2017.
Deu anys abans, el juliol del 2007, van aparèixer una setena vegada a la capital catalana, però per oferir un concert privat per al Deutsche Bank a la Sala Oval del MNAC. Comentari al marge: no vulgueu saber els milions que devien cobrar.
900 pessetes, un preu escandalós
Ara que les entrades dels grans esdeveniments volen en pocs minuts, una de les coses que sorprèn d'aquell primer concert dels Stones a Catalunya (i, de fet, a tot Espanya) és que, tot i la fama que precedia la banda, no es va aconseguir omplir el recinte de la plaça de toros de la Monumental.
De les 18.000 entrades a la venda, només se'n van vendre unes 12.000. Les cròniques de l'època també sostenen que van circular algunes entrades falsificades. En realitat, una de les grans polèmiques va ser el preu únic de l'entrada a la Monumental: 900 pessetes, tota una fortuna per a l'època.
Les 900 pessetes d'aleshores representarien només 5,40 euros que, ajustats a la inflació, serien uns 68 euros actuals. N'hi ha prou amb comprovar què val avui el concert d'una estrella internacional en un gran recinte per adonar-nos del pas del temps en tots els sentits.
Els testimonis i les cròniques periodístiques del moment certifiquen que no hi ha un relat unitari d'allò que va passar, o no va passar, aquella nit a la Monumental. Sorprèn saber que moltes veus consideraven que el grup arribava a Barcelona en hores baixes i a punt de la seva separació.
L'únic punt que genera consens són les 900 pessetes de l'entrada que, de forma gairebé unànime, es va considerar un preu escandalós. De fet, en aquell moment, era el més car de la gira europea del grup.
Les cròniques del moment també informen que la banda nord-americana va cobrar més de 10 milions de pessetes per la seva primera actuació en territori espanyol (uns 60.000 euros, uns 830.000 euros, de fet, si ajustem la xifra a la inflació).
Una nit històrica
El concert de Barcelona es va començar a gestar molt abans del 1976. Tres anys abans, ja s'intenta que el grup debuti en territori espanyol a Barcelona o Madrid. Quan la promotora Gay & Co. agafa les regnes de les negociacions, aconsegueix que Catalunya sigui una de les 22 parades de la gira europea del disc "Black and blue" (d'aquí el títol del llibre, "Black & Cat").
La primera idea era trobar un recinte amb una capacitat de 25.000 persones o més, un fet que hauria permès posar a la venda entrades més econòmiques; de fet, es volia que costessin unes 500 pessetes.
La dificultat de trobar un lloc idoni a la capital catalana va fer desviar la mirada cap a la Costa Daurada i es pensa, en primera instància, en Salou o Cambrils. En realitat, l'opció de la Monumental és molt d'última hora. El llibre relata, de forma trepidant, l'aventura per trobar l'escenari ideal per a un concert històric.
D'aquella actuació a la plaça de toros de Barcelona en queden uns pocs minuts enregistrats per TVE i també les fotografies que reprodueix el llibre de Francesc Fàbregas, company de TV3 fins a la seva jubilació i un dels fotògrafs de rock més rellevants de Catalunya.
Aquelles fotografies del grup -fins i tot les del dia abans a l'aeroport del Prat-, Fàbregas les va fer per encàrrec de la revista Vibraciones, que en aquell moment dirigia Àngel Casas.
Un dels valors del llibre de Novell, justament, és el record cap a la feina de periodistes musicals de capçalera com el mateix Casas, Damián García Puig, Jordi Garcia Soler, Jordi Sierra i Fabra o Diego A. Manrique. També hi ha múltiples referències a publicacions musicals del moment com Disco Expres o Popular 1.
Després dels dos teloners, el grup The Meters i John Miles (el primer nom anunciat, Robin Trower, va caure per malaltia), aquell 11 de juny del 1976 els Rolling Stones arrencaven la seva actuació cap a dos quarts d'una de la matinada. Sembla que el concert, tampoc hi ha consens en això, va durar 1h 40 minuts.
Al llibre de Novell es detalla el repertori complet d'aquella nit (no va sonar el cèlebre "(I can't get no) satisfaction") i el minut a minut d'una nit convulsa en què també hi van haver corredisses davant dels grisos i atacs de la policia amb bombes de fum.
La crònica retrospectiva de Jordi Novell també explica per què va sonar al final, per megafonia, cap a les dues de la matinada, "La Santa Espina", una composició d'Enric Morera, amb lletra d'Àngel Guimerà, considerada un dels himnes no oficials de Catalunya.
Potser cal recordar que Catalunya i Espanya es debatien, en aquell moment, entre el pes del règim franquista agonitzant i l'empenta d'una societat que reclamava les seves llibertats. Mick Jagger, Keith Richards, Ron Wood, Bill Wyman i Charlie Watts, doncs, van pujar a l'escenari en un país que volia deixar de ser gris i trist. A l'escenari barceloní també els van acompanyar els pianistes Billy Preston i Ian Steward i el percussionista Ollie Brown.
El concert de la Monumental, malgrat les crítiques de la premsa del moment, algunes ferotges, es va convertir en un esclat de color i llibertat; vigilada i continguda per la policia, sí, però llibertat, al cap i a la fi.
Enderrock Llibres, la memòria musical
"Black & Cat" és la novena publicació de l'editorial Enderrock Llibres, que consolida la seva col·lecció dedicada a preservar la memòria musical del país.
Se suma als títols "L'estaca. Crònica d'una cançó sense fronteres", "Història i poder del mètal català", "Ni Juan Carlos ni Sofía: Oriol Tramvia", "Canet Rock. Mig segle de música i follia", "150 anys en veu de dona", "Art & Música", "Miles Davis. Sketches of Catalonia" i "Dylan i el cinema. Filmar la llegenda"
