El vincle de Montserrat amb els papes: de l'estada de Joan Pau II a la segona visita de Prevost
El 7 de novembre del 1982 a quarts d'onze del matí, el papamòbil recorre un petit traçat de l'abadia de Montserrat. A dins hi ha Joan Pau II. Cau un aiguat de por que fa endarrerir els actes i suspendre la missa.
Malgrat el diluvi, la visita, la primera d'un pontífex al monestir, és molt recordada, sobretot per una foto icònica: la del papa resant davant de la Mare de Déu de Montserrat.
I per a alguns fidels, "els més nostrats" també és recordada amb un regust "agredolç". Ho explica el periodista i historiador Salvador Redó, autor, entre d'altres, de quatre llibres sobre Montserrat i antic treballador de la impremta de l'abadia. "Karol Wojtila era manifestament hostil a la catalanitat, potser perquè era un papa polonès, d'un estat fort".
44 anys després, un papa nord-americà
La visita de Robert Francis Prevost és la segona d'un pontífex a Montserrat, un lloc carregat d'espiritualitat i misticisme, tant per a creients com per a no creients. Tot un símbol mil·lenari. El monestir es va fundar el segle XI.
Segons Redó, la visita reforça la comunitat espiritualment, però també reforça el paper de Montserrat arreu del món i "té tot el sentit" que si el papa fa una "escapadeta" a Catalunya passi per Montserrat.
No deixa de ser un reconeixement a la potència del monestir.
Perquè és un dels santuaris marians més importants del món, que atrau dos milions i mig de visitants anuals. La comunitat benedictina la formen 48 monjos, 32 dels quals viuen a l'abadia.
Aquí, Lleó XIV presidirà l'oració del rosari que farà en llatí i en català, i s'haurà de veure quina llengua fa servir quan s'adreci als 8.000 pelegrins que espera rebre el monestir aquest dimecres.
Perquè si Montserrat és símbol d'espiritualitat, també ho és de la llengua, cultura i identitat catalanes. I "el tema de la catalanitat al Vaticà s'ha vist sempre com una pedra a la sabata", explica Salvador Redó. Potser ja ve del cisma d'Occident, entre els segles XIV i XV, quan la corona catalano-aragonesa va donar suport al papa d'Avinyó en contraposició al de Roma.
El vincle de Lleó XIV amb Montserrat
Molt abans de convertir-se en papa, Robert Prevost ja va fer una visita a Montserrat el 2011. Per tant, no serà el primer cop que visita la muntanya i l'abadia.
Va ser una estada discreta, com un pelegrí més. Malgrat que ja ocupava un lloc important dins la jerarquia eclesiàstica, era superior de l'orde dels Agustins i estava a punt de convertir-se en bisbe, no es va presentar a la comunitat de monjos.
De fet, això ho va saber l'abat Manel Gasch fa només set mesos, quan va visitar el papa al Vaticà amb motiu del mil·lenari de Montserrat. El papa li va explicar la devoció que té per la Mare de Déu de Montserrat i al despatx hi té una imatge de la Moreneta.
Víctimes d'abusos a l'Església van demanar al papa no visitar Montserrat.
Els pontífexs i Montserrat al llarg de la història
Vuit papes han tingut relació amb el monestir de Montserrat des de l'època medieval. Per exemple, Benet XIII va erigir en abadia el que llavors havia estat un priorat el 1409. Poc després, el papa Eugeni IV allibera l'abadia de la servitud a Ripoll i es converteix en una comunitat monàstica independent. I gairebé cinc segles després, el 1881, un altre Lleó, Lleó XIII, distingeix la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya.
I encara una altra visita molt apreciada. La de Joan XXIII el 1954. Llavors encara no era papa, sinó patriarca de Venècia. Però la seva estada a Montserrat es recorda especialment amb la foto de la visita a la biblioteca de l'abadia acompanyat de l'abat Escarré.
