Com serà el mandat del nou papa? Els reptes de Lleó XIV, de les finances al paper de la dona
Després del carismàtic mandat del papa Francesc, el 237è pontífex assumeix el càrrec amb diverses qüestions sobre la taula
Ramon Radó
Periodista del 324.cat
Lleó XIV comença aquest divendres el seu camí al capdavant de l'Església. Les primeres hores després d'haver estat proclamat pontífex Robert Prevost les ha passat sopant a la Casa de Santa Marta amb la resta dels cardenals electors.
Aquest divendres, el nou papa donarà el tret de sortida simbòlic del pontificat amb una missa a la Capella Sixtina amb els purpurats. I, posteriorment, es reunirà amb el Col·legi Cardenalici a la Sala Clementina del Palau Apostòlic.
En els propers dies, potser aquest mateix diumenge, farà la primera oració des del balcó central de la basílica de Sant Pere. I també celebrarà la missa d'inici del pontificat, en què rebrà l'anell del Pescador, símbol del papat.
Però més enllà de l'agenda dels primers dies, Prevost haurà de donar forma a un pontificat després del carismàtic mandat de Francesc. El primer papa del continent americà va ser un papa que, amb llums i ombres, va canviar l'Església, però segurament no tant com hauria volgut. Ara comença el torn de Lleó XIV, el segon pontífex americà i que es proclama continuador del llegat de Bergoglio.
El 237è papa haurà d'afrontar diversos reptes com a líder espiritual dels 1.400 milions de catòlics d'arreu del món, molts dels quals ja hi eren durant els pontificats anteriors.
Continuar o canviar l'estil de Francesc
Una de les claus del pontificat de Lleó XIV serà la posició que prengui respecte a l'acció de Francesc. En la seva primera intervenció pública com a pontífex, Lleó XIV ha reivindicat el llegat del seu predecessor. Però, al mateix temps, la imatge que tenia quan ha sortit al balcó contrastava amb la senzillesa amb què va sortir Bergoglio fa 12 anys.
Els gestos van ser una part important del pontificat de Francesc, des de la vestimenta austera fins al fet de viure a Santa Marta en comptes dels apartaments pontificis. També va rebutjar anar al palau de Castel Gandolfo, al sud de Roma, on els anteriors papes passaven les vacances d'estiu.
El primer que va fer Jorge Bergoglio com a papa va ser acudir a la basílica de Santa Maria Major -el mateix lloc on va voler ser enterrat- i el primer viatge que va fer com a pontífex va ser a Lampedusa.
Els propers dies determinaran si Lleó XIV segueix l'estela del papa Francesc en aquests petits gestos.
La unitat de l'Església
En el primer discurs després de ser escollit, Prevost ha demanat explícitament "una Església unida", una necessitat que s'ha posat de manifest també en les congregacions prèvies al conclave.
La ràpida elecció de Lleó XIV, després de només dos dies de conclave, fa pensar que el seu nom ha generat força consens entre els cardenals que eren a la Capella Sixtina.
Però el cert és que durant els darrers anys s'ha fet evident diverses vegades la divisió a l'Església, amb l'oposició ferotge del sector ultraconservador al pontificat de Francesc.
La lluita contra els abusos
Els abusos sexuals per part de religiosos han marcat, poc o molt, els darrers pontificats. En el llegat de Francesc es van establir diverses normes per combatre els abusos sexuals.
Lleó XIV haurà de continuar la lluita contra aquests abusos, una tasca que va impulsar el seu predecessor, però que moltes víctimes consideren insuficient. Els col·lectius de víctimes reclamen més accions en algunes diòcesis, més transparència i judicis i investigacions més ràpids.
De moment, organitzacions com Lulacris o l'Associació de Víctimes d'Abusos han celebrat l'elecció de Prevost, de qui han destacat que és coneixedor de la realitat dels abusos sexuals a l'Amèrica Llatina i pot ser un "bon papa".
La sinodalitat
Ja en el primer dia com a papa, Lleó XIV s'ha mostrat clarament a favor de la sinodalitat, és a dir, d'una Església en què tothom tingui veu. "Volem ser una Església sinodal" ha estat una de les primeres frases del discurs des del balcó de la basílica de Sant Pere.
Va ser una de les grans apostes de Francesc, que va promoure el sínode com un procés d'escolta i oració de tots els membres de l'Església. L'últim sínode va culminar l'any passat, però el papa va mantenir una desena de comissions de treball obertes per debatre qüestions controvertides com l'ordenació de dones o l'acollida de persones LGTBI.
El paper de la dona
Francesc va buscar vies perquè les dones poguessin participar més en l'Església catòlica, bàsicament en l'administració eclesiàstica. Per primera vegada, una dona està al capdavant d'un dicasteri: Simona Brambilla va ser nomenada prefecta del dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica. I, cap al final del pontificat, va nomenar la monja Raffaella Petrini governadora de la Ciutat del Vaticà.
No va avançar, en canvi, en la possibilitat d'ordenar dones com a sacerdotesses o que puguin ser diaques, una possibilitat que, fins ara, Prevost sempre ha rebutjat.
El nou papa haurà de decidir si manté, aprofundeix o fa marxa enrere en la participació de les dones a l'Església.
L'acolliment de les persones divorciades i el col·lectiu LGTBI
Francesc va obrir la porta a la benedicció de parelles homosexuals, persones divorciades que s'han tornat a casar o parelles que conviuen sense estar casades, permetent-les sempre que fos fora de la litúrgia.
El darrer papa va manifestar-se sempre en contra del matrimoni homosexual, però va propugnar l'acollida del col·lectiu LGTBI més que cap altre pontífex. En el document "Fiducia supplicans" va aprovar la benedicció "informal" de les parelles homosexuals, una decisió que va aixecar molta polèmica i va topar amb l'oposició gairebé unànime de l'Església africana.
També va permetre que persones homosexuals i trans fossin batejades o bé padrins de bateig, sempre que no hi hagués "risc d'escàndol".
En el primer missatge com a pontífex, Lleó XIV ha proclamat que "Déu estima tothom incondicionalment", sense fer cap menció explícita a cap d'aquests col·lectius.
Reforma de la cúria
Una de les primeres decisions que haurà de prendre el nou papa és si manté o substitueix els alts càrrecs del Vaticà, com el secretari d'Estat o els prefectes dels dicasteris.
Francesc va intentar canviar els mecanismes de l'Església i restar protagonisme a la cúria. Amb l'aprovació de la Constitució apostòlica "Predicate evangelium", l'any 2022, va culminar la reforma de la cúria romana.
Les delicades finances vaticanes
Prevost haurà d'afrontar la complicada situació econòmica del Vaticà, en números vermells. Segons diverses fonts, ha estat un dels temes que més han sortit en les congregacions de cardenals de preparació del conclave.
Francesc va reformar totalment la gestió de les arques vaticanes després de diverses irregularitats. Durant el darrer pontificat, el cardenal Giovanni Angelo Becciu, que va intentar participar en el conclave però finalment va desistir, va ser condemnat per delictes financers.
Però el nou papa haurà de revisar les despeses davant la davallada de les donacions a l'Església.
La geopolítica vaticana
Francesc va protagonitzar un acostament històric amb la Xina. El Vaticà i Pequín, que no mantenen relacions diplomàtiques des de 1951, van acordar el 2018 el nomenament conjunt de bisbes, una mesura que s'ha renovat per a quatre anys més i que no ha agradat a tothom dins de l'Església.
A banda de la relació amb la Xina, Prevost també té sobre la taula la carpeta de l'altra gran potència mundial: el nou papa, nascut als Estats Units, és vist com un opositor al president Donald Trump. Francesc ja va criticar durament les deportacions de migrants de l'administració Trump i els posicionaments que relacionen immigració i delinqüència.
El Vaticà, un important actor geopolític, s'ha obert els darrers anys a l'Àfrica i l'Àsia, els continents on més creix el catolicisme, en contraposició a Europa. El nou papa haurà de definir cap on dirigeix la brúixola de la Santa Seu.
No són els únics reptes. La fi del celibat, l'ecumenisme (la relació entre les diferents branques del cristianisme) o el diàleg interreligiós són altres qüestions que té Prevost damunt la taula.
Les primeres paraules del nou papa, pronunciades davant dels milers de persones que omplien la plaça de Sant Pere, ja han donat les primeres pistes sobre com serà el pontificat de Lleó XIV.
Però seran els fets que protagonitzi a partir d'ara els que aniran configurant el seu llegat com a papa.
