Comentari Xesco Reverter: "Una carnisseria plena de simbolismes"
El doble atemptat de diumenge a la nit a Kampala ha disparat les alarmes no només a Uganda sinó a la resta de l'Àfrica, a Europa i als Estats Units. Sobretot, perquè se sospita que darrere de la matança hi hauria els radicals somalis d'Al-Shabab. Si fos així, el conflicte de Somàlia hauria fet un salt qualitatiu impensable fins ara. Xesco Reverter, redactor de la secció d'Internacional, explica alguns dels significats que hi ha darrere dels atemptats.
Periodista d'Internacional de 3CatInfo
3 min
El dia i l'hora: els responsables de les bombes van triar la nit de la final del Mundial de futbol. Es jugaven els últims minuts de la pròrroga i, quan la gent estava més nerviosa, presumptament dos suïcides s'haurien immolat entre la multitud de clients.
Els autors minaven així l'èxit del primer Mundial que acollia l'Àfrica i, si es confirma que són somalis, recordaven a tot el món el conflicte estancat a un dels altres extrems del continent.
Atacant la nit de la final, a més, s'asseguren un ressò mediàtic extraordinari per fer conèixer la seva causa (la qual cosa fa pensar que els autors s'inspiren, almenys, en l'eficàcia propagandística d'Al-Qaeda). Avui, els informatius de les cadenes internacionals no obren amb el gol d'Iniesta a Johannesburg sinó amb les imatges del club de rugbi i del restaurant de Kampala atacats.
Els llocs: tampoc són casuals els objectius que han triat els autors. El primer, un popular club de rugbi local: s'asseguraven així que molts ugandesos hi moririen. El segon objectiu és el més simbòlic: un restaurant etíop freqüentat per expatriats.
El cop aquí era doble: contra occidentals blancs (s'ha confirmat la mort d'un nord-americà) que ja no se sentiran segurs a Uganda i contra Etiòpia. Aquest país, amb el suport implícit dels Estats Units, va envair Somàlia el 2006 amb l'excusa de lluitar contra els islamistes moderats que s'imposaven al país. Etiòpia se'n va retirar tres anys després amb la cua entre les cames. A grans trets, va propiciar l'enfonsament dels moderats que havien estabilitzat força el país i va afavorir l'auge dels extremistes d'Al-Shabab que imposen la seva versió extrema de la xaria. A més, es va consolidar com l'enemic més odiat pels somalis.
Per què Uganda? Uganda i Burundi posen la majoria de les 6.100 tropes d'interposició que la Unió Africana té a Somàlia. La seva missió, recolzada per l'ONU, és protegir el govern interí, però a la pràctica el seu dia a dia és més aviat de supervivència.
Acorralat a la capital, el govern amb prou feines mana sobre alguns barris de Mogadiscio i el gruix de tropes africanes, en el seu intent de protegir govern i població, fa més la guerra contra els islamistes radicals que no pas la pau.
Al-Shabab, per tant, veu Uganda i Burundi com a forces ocupants. Fa mesos que amenacen d'exportar la lluita a Uganda i Burundi (a 1.500 quilòmetres de distància!) i si es confirma que Al-Shabab és al darrere de la massacre, en seria la primera prova.
Les implicacions dels atemptats: pocs s'imaginaven a Uganda que una guerra a tanta distància els afectaria de manera tan dramàtica. La primera implicació, per tant, és que el conflicte oblidat de Somàlia afecta ja el cor del continent, traspassa fronteres i amenaça els països de la regió, la majoria dels quals (menys Eritrea) s'oposen a Al-Shabab. Fins avui, els radicals islamistes somalis havien fet incursions a Kènia o col·laboraven amb Al-Qaeda al Iemen, però mai fins ara havien provocat un atemptat com el de Kampala.
Aquesta massacre és la pitjor a l'Àfrica des del atemptats contra les ambaixades nord-americanes de Kènia i Tanzània el 1998. Va ser la primera acció en què vam descobrir la capacitat mortífera d'Al-Qaeda; els seus seguidors, 12 anys després, han trobat a Somàlia una base d'operacions excepcional.
La segona implicació dels atemptats és el que ens explica sobre el poder creixent d'Al-Shabab. No només ja té el control de la meitat del país i ha acorralat el govern interí sinó que demostra que té la capacitat de muntar un doble atemptat suïcida a 1.500 quilòmetres de distància.
L'interior de Somàlia era fins ara un forat negre per la comunitat internacional, preocupada sobretot pels pirates que s'aprofiten del desgovern per atacar vaixells estrangers. Els atemptats de Kampala afegeixen una preocupació extra que fins ara es preferia obviar: Somàlia exporta també terrorisme organitzat i aquest fet inquietarà potser una mica més a tots aquells que fins ara preferien mirar cap a una altra banda.
Els autors minaven així l'èxit del primer Mundial que acollia l'Àfrica i, si es confirma que són somalis, recordaven a tot el món el conflicte estancat a un dels altres extrems del continent.
Atacant la nit de la final, a més, s'asseguren un ressò mediàtic extraordinari per fer conèixer la seva causa (la qual cosa fa pensar que els autors s'inspiren, almenys, en l'eficàcia propagandística d'Al-Qaeda). Avui, els informatius de les cadenes internacionals no obren amb el gol d'Iniesta a Johannesburg sinó amb les imatges del club de rugbi i del restaurant de Kampala atacats.
Els llocs: tampoc són casuals els objectius que han triat els autors. El primer, un popular club de rugbi local: s'asseguraven així que molts ugandesos hi moririen. El segon objectiu és el més simbòlic: un restaurant etíop freqüentat per expatriats.
El cop aquí era doble: contra occidentals blancs (s'ha confirmat la mort d'un nord-americà) que ja no se sentiran segurs a Uganda i contra Etiòpia. Aquest país, amb el suport implícit dels Estats Units, va envair Somàlia el 2006 amb l'excusa de lluitar contra els islamistes moderats que s'imposaven al país. Etiòpia se'n va retirar tres anys després amb la cua entre les cames. A grans trets, va propiciar l'enfonsament dels moderats que havien estabilitzat força el país i va afavorir l'auge dels extremistes d'Al-Shabab que imposen la seva versió extrema de la xaria. A més, es va consolidar com l'enemic més odiat pels somalis.
Per què Uganda? Uganda i Burundi posen la majoria de les 6.100 tropes d'interposició que la Unió Africana té a Somàlia. La seva missió, recolzada per l'ONU, és protegir el govern interí, però a la pràctica el seu dia a dia és més aviat de supervivència.
Acorralat a la capital, el govern amb prou feines mana sobre alguns barris de Mogadiscio i el gruix de tropes africanes, en el seu intent de protegir govern i població, fa més la guerra contra els islamistes radicals que no pas la pau.
Al-Shabab, per tant, veu Uganda i Burundi com a forces ocupants. Fa mesos que amenacen d'exportar la lluita a Uganda i Burundi (a 1.500 quilòmetres de distància!) i si es confirma que Al-Shabab és al darrere de la massacre, en seria la primera prova.
Les implicacions dels atemptats: pocs s'imaginaven a Uganda que una guerra a tanta distància els afectaria de manera tan dramàtica. La primera implicació, per tant, és que el conflicte oblidat de Somàlia afecta ja el cor del continent, traspassa fronteres i amenaça els països de la regió, la majoria dels quals (menys Eritrea) s'oposen a Al-Shabab. Fins avui, els radicals islamistes somalis havien fet incursions a Kènia o col·laboraven amb Al-Qaeda al Iemen, però mai fins ara havien provocat un atemptat com el de Kampala.
Aquesta massacre és la pitjor a l'Àfrica des del atemptats contra les ambaixades nord-americanes de Kènia i Tanzània el 1998. Va ser la primera acció en què vam descobrir la capacitat mortífera d'Al-Qaeda; els seus seguidors, 12 anys després, han trobat a Somàlia una base d'operacions excepcional.
La segona implicació dels atemptats és el que ens explica sobre el poder creixent d'Al-Shabab. No només ja té el control de la meitat del país i ha acorralat el govern interí sinó que demostra que té la capacitat de muntar un doble atemptat suïcida a 1.500 quilòmetres de distància.
L'interior de Somàlia era fins ara un forat negre per la comunitat internacional, preocupada sobretot pels pirates que s'aprofiten del desgovern per atacar vaixells estrangers. Els atemptats de Kampala afegeixen una preocupació extra que fins ara es preferia obviar: Somàlia exporta també terrorisme organitzat i aquest fet inquietarà potser una mica més a tots aquells que fins ara preferien mirar cap a una altra banda.
