Comercialitzaran un aparell que permet saber per què ploren els nadons
Per a molts pares, sobretot per als novells, esbrinar què els passa als seus fills quan són bebès i ploren és un veritable maldecap. Els plors sonen igual, però, de fet, poden indicar moltes coses diferents: gana, cansament, avorriment... I fins que no es troba el que realment és, molts progenitors s'han passat l'estona patint. Ara acaba d'aparèixer un invent que farà desaparèixer aquestes angoixes dels pares. Un enginyer industrial català ha creat un aparell que "tradueix", ni més ni menys, els plors dels nadons. L'inventor, per cert, va dissenyar-lo després de tenir el seu primer fill.
2 min
Per què plora un nadó? Fins avui aquesta era una pregunta que -excepte en casos de pares molt experimentats- no tenia fàcil resposta. A partir d'ara, però, i gràcies a un petit aparell, el traductor del plor dels nadons, ja es pot saber, al moment i amb força exactitud, per què un nen plora. L'aparell, que es comercialitza amb el nom de Why Cry (en anglès "Per què plora?"), funciona de manera molt senzilla. Està dotat d'un sensor de so que quan el nadó plora, s'activa i fa que s'encengui una de les cinc opcions de causa de plor possibles: son, gana, malestar, estrès o avorriment. El Why Cry ja s'ha provat amb èxit en escoles bressol, com una de Castellar del Vallès, i també ha rebut el vistiplau d'alguns pediatres. L'inventor del Why Cry és Pere Monagas, un enginyer industrial de Castellar del Vallès que fa quatre anys -just quan va néixer el seu fill- va tenir la idea de trobar un sentit al plor infantil. Per fer-ho va enregistrar plors de més d'un centenar de nadons, els va analitzar i va descobrir que hi havia cinc pautes de tonalitat de plor diferents, segons la causa que el motivava. Llavors va fabricar cinc sensors de so, un per cada tipus, i els va incorporar al seu detector. Però no va ser bufar i fer ampolles. Monagas, que va optenir un premi a la Fira d'Invents de Vilanova, Galàctica 2001, va oferir l'invent a les grans marques de productes infantils, però totes l'hi van rebutjar. Finalment, s'ho va acabar pagant tot de la seva butxaca: patents, disseny i prototips. Ara, en una fàbrica de Sevilla -on li oferien les millors condicions- ha començat la producció en sèrie de l'invent; de moment se'n faran unes 20.000 unitats que es comercialitzen al preu d'uns 95 euros. Part dels beneficis, per cert, aniran a parar a una ONG que es dedica a atendre la infància del Tercer Món. De moment, però, els grans beneficiats per l'invent són els nadons d'aquí, que, almenys, ja poden començar a fer-se entendre des del mateix bressol.
