Dani Anglada, el navegant cec que es prepara per a la regata més antiga del món
Fa set anys en Dani Anglada va patir un greu accident a la feina mentre navegava a prop de Hawaii com a oficial de la marina mercant: un extintor li va explotar al davant de la cara, i li va provocar lesions que el van deixar invident. "Com a persona, em va trencar completament", explica.
Tot i això, enguany es prepara per competir en la regata més antiga del món, la Cowes Week, on comandarà, tot sol, un patí de vela català. D'aquesta manera, es convertirà en la primera persona cega a participar en aquesta prova, a més de la primera persona que ho fa a bord d'un patí de vela català.
Un repte que entomarà el pròxim mes d'agost i que li suposarà fer una travessia d'entre setze i vint hores acompanyat, només, d'una llanxa que l'assisteixi en cas de perill.
Superar la foscor
Arribar fins aquí, però, no li ha estat fàcil. Després de l'explosió, l'any 2018, Anglada es va haver de sobreposar a "tres anys de foscor". Una etapa que només va poder superar després de respondre al "crit de la mar" i decidir tornar a fer allò que el feia més feliç, navegar:
Vaig comprendre que podia no tenir vista, però sí visió
Tornar a la mar és una fita que ha aconseguit dur a terme gràcies a un nou giny tecnològic que l'ajuda a ubicar-se durant la travessia i que ell mateix va desenvolupar després de viure diverses experiències frustrants en escoles de vela adaptada.
L'aparell, que ha estat desenvolupat amb el suport del Club Nàutic Masnou, Port Masnou i l'empresa catalana White Jacket, està conformat per dues tires, cada una de les quals té dotze vibradors instal·lats:
La primera em diu on és la boia, la segona, per on bufa el vent al vaixell
Una ajuda electrònica que tindrà un paper clau a l'hora d'entomar el repte de la regata, però que en cap cas supleix les habilitats d'un bon mariner. Si Anglada pot enfrontar-se a aquest repte és gràcies a la seva experiència com a navegant i la seva perícia a l'hora d'analitzar els estímuls del seu entorn:
Has de fer cas als sentits. Notar com el vaixell s'accelera, és més vent a la cara; la posició del sol; notar quan escora posant la mà a l'aigua...
Al cap i a la fi, per ell la navegació és justament "la sensació de tenir el control absolut de l'embarcació". "El més important és creure en un mateix. Quan no ho fas, la vida se't desestructura. I posar-hi paciència i treball", conclou.
