De fill d'un dels pitjors caps de la Camorra a dona trans i activista contra la màfia
De ser fill d'un dels pitjors capos de la Camorra, la màfia de la Campània i la ciutat de Nàpols, a esdevenir una activista transsexual compromesa amb els drets LGTBIQ+ i contrària a les organitzacions criminals, com la del seu pare.
Aquesta és la història de Daniela Lourdes Falanga, de 45 anys, una dona transsexual que s'ha convertit en la presidenta d'Antinoo Arcigay, l'associació més gran de la comunitat LGTBIQ+ a Nàpols.
Fa poc també l'han nomenat responsable nacional per la legalitat i la lluita contra les màfies.
L'activista també està present a les xarxes socials, com Instagram i Facebook, on a l'estiu va publicar una foto manifestant-se pels carrers de Nàpols el dia de l'orgull LGTBIQ+ 2022.
Una sensibilitat diferent dels estereotips de l'època
Abans es deia Raffaele. Va tenir una infància "molt dura" després que la seva mare comencés a sortir amb el seu pare, un dels màxims dirigents de la Camorra.
Daniela ho explica en una entrevista a l'agència EFE: "A final dels anys setanta, la meva mare va començar a sortir amb el meu pare, que més tard es convertiria en un dels caps de la Camorra".
L'activista ha explicat que quan era petit ja notava que tenia "una sensibilitat femenina" diferent dels estereotips masculins de l'època.
Quan era un nen em vaig adonar que tenia una sensibilitat diferent, femenina, dins dels antics estereotips de gènere, però havia nascut en un blau patriarcal.
Amb emoció, també descriu la seva infància com a "terrible", ja que vivia "en un món desviat" pel que s'espera d'un home de la Camorra.
No podia escollir els jocs, ni tampoc escoltar un tipus de música determinat "perquè era femenina".
El seu pare la menyspreava per la seva condició
La Daniela estava destinada a ser l'hereva dels negocis criminals de la família, però va prendre un camí totalment diferent. "El meu pare era un dels pitjors capos de la Camorra, i sota aquesta experiència he viscut la meva infància i adolescència", afegeix.
Durant aquella època, els pares es van separar, i la mare la forçava a passar temps amb el seu pare, que la menyspreava per la seva condició.
Fins a l'edat adulta, la Daniela no ha pogut distanciar-se de tot el món de la màfia.
A la màfia regnava la violència, la força, la riquesa i el poder.
Discriminada pels seus orígens
Durant la seva etapa com a activista contra les màfies, la Daniela ha viscut algun episodi desagradable, fruit del seu passat familiar.
Fa uns anys, en una reunió en què participava, un jove la va discriminar davant de tots al·legant "que no podia parlar perquè era filla d'un camorrista". "Tot el meu món es va enfonsar. Va ser devastador", explica.
Tot i així, el llavors alcalde de Nàpols, Luigi de Magistris, va convèncer la Daniela que no s'havia d'avergonyir dels seus orígens, sinó que havia de ser una història de superació.
A partir d'aquell moment, l'activista s'ha convertit en un exemple de la lluita contra la Camorra.
El retrobament amb el pare: "La sang és la sang"
Quan la Daniela tenia 15 anys, va viure la detenció del seu pare, que va ser condemnat a cadena perpètua.
Els seus camins no es van retrobar fins fa quatre anys, quan els dos van assistir a l'Institut Ferdinando Galiani de Nàpols. Ella hi va anar com a ponent d'una xerrada sobre la violència de gènere, mentre que ell hi va assistir com a membre d'una companyia de teatre de la presó.
El meu pare es va asseure al meu costat i, emocionat, em va dir: 'Et pensaves que no t'havia reconegut?'
De seguida, li va dir a la Daniela una frase que la va fer plorar tot l'acte: "O sanghe è sanghe" (la sang és la sang).
La màfia rebutja el col·lectiu LGTBIQ+ perquè el considera dèbil
Daniela Lourdes Falanga ha sigut tota la seva vida testimoni de la cultura de la màfia camorrista. Segons l'activista, l'organització criminal reforçava els idearis patriarcals, homòfobs, masclistes i violents "del teixit social a Itàlia durant els anys 70, 80 i 90".
La cultura mafiosa és encara més dura amb el col·lectiu LGTBIQ+, perquè rebutja el que consideren dèbil.
A partir d'aquesta experiència, com a exmembre de la família de la Camorra i persona trans, la Daniela s'ha dedicat a denunciar la violència i la discriminació de les màfies.
Quan vaig a les escoles o les presons, parlo de la legalitat, del rebuig a la Camorra i que existeix una cultura que s'aparta de la violència de les màfies.
La Daniela també assegura que continuarà lluitant "per aquella Camorra d'innocents", que no sobrepassen els límits de la criminalitat i la violència. "Si no travessen aquesta frontera (cap a la legalitat) no sabran mai que una altra vida és possible", afegeix.
