Descobreixen que la detecció precoç de la preeclàmpsia pot millorar amb un marcador cardíac
Un marcador utilitzat habitualment per descartar la insuficiència cardíaca, anomenat NT-proBNP, podria facilitar la detecció precoç de la preeclàmpsia. És el que demostra un estudi de diferents centres d'investigació liderat per l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau.
En la investigació han vist que el marcador pot predir l'aparició de la malaltia abans de la setmana 34 de gestació i amb una sensibilitat molt alta, del 90,9%, i una especificitat del 94,3%, com reconeix la investigadora Madalina Nicoleta Nan, una de les responsables de la recerca:
Hem demostrat que té un valor predictiu molt bo. Amb aquest marcador som capaços d'excloure la presència de preeclàmpsia o la seva aparició fins a una setmana després de fer la prova, especialment en aquells casos en què no es disposa del test actualment recomanat.
Ja hi ha una manera de predir la preeclàmpsia amb una altra prova, l'sFlt-1/PlGF, però és molt cara i no està disponible per a totes les dones. Per això el nou marcador podria millorar molt la detecció precoç de la malaltia i de manera eficaç, assegura Nan:
Exclou la preeclàmpsia i la prediu de manera més econòmica i de més fàcil accés gràcies a la seva alta disponibilitat pel seu ús extens per detectar la insuficiència cardíaca.
Un estudi amb més de 300 dones de risc
L'estudi s'ha fet amb un grup de 316 dones embarassades amb sospita clínica de preeclàmpsia, entre les 24 i les 40 setmanes de gestació, i els resultats ofereixen una eina pràctica i fiable per facilitar la predicció i la gestió personalitzada de gestants amb sospita de preeclàmpsia que estiguin en el segon o tercer trimestre, és a dir, després del cribratge del primer trimestre.
La recerca ha demostrat que aquest marcador cardíac pot ajudar a descartar la preeclàmpsia a curt termini, especialment en entorns amb recursos limitats.
Es tracta d'una proteïna relacionada amb l'estrès cardíac i en el context de l'embaràs mostra les alteracions cardiovasculars que es produeixen en dones amb preeclàmpsia i també indica el grau de gravetat de la malaltia.
Segons l'estudi, els nivells del marcador augmenten significativament dies abans de l'inici dels símptomes, fet que el converteix en un indicador precoç d'alarma. Aquesta capacitat d'anticipació permetria reforçar la vigilància clínica de dones en risc i implementar mesures preventives, com l'administració de corticoides per madurar els pulmons fetals o l'ingrés hospitalari si cal.
I a més, el marcador també s'ha mostrat útil per predir casos complicats per un baix creixement fetal, despreniment de placenta o mort fetal i amb una eficàcia similar a la del test actual.
El pròxim pas serà estudiar si combinar les dues proves pot millorar encara més la predicció de la preeclàmpsia o d'aquestes altres complicacions greus.
Una malaltia molt comuna i que pot ser mortal
En estudis anteriors ja es va veure que el marcador NT-proBNP es trobava en dones que havien tingut una preeclàmpsia, però el seu caràcter predictiu "havia estat molt poc estudiat", explica Carmen Garrido, cap Clínica d'Obstetrícia de l'Hospital Sant Pau i investigadora col·laboradora del Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l'IR Sant Pau:
La preeclàmpsia és una malaltia que afecta el sistema cardiovascular, i s'associa sovint a disfunció cardíaca subclínica durant l'embaràs. Sabíem que les dones amb preeclàmpsia solen tenir nivells elevats d'aquest marcador. Això ens va fer pensar que l'NT-proBNP podria ser útil per predir complicacions a curt termini, especialment en entorns sense accés al test sFlt-1/PlGF.
La preeclàmpsia és una situació que inclou pressió arterial alta i possibles danys al fetge o als ronyons i afecta fins al 8% cent de les embarassades.
Normalment es manifesta al voltant de la vintena setmana de gestació, pot arribar a ser mortal, tant per a la mare com per al nadó, i també pot comprometre la seva salut cardiovascular tant durant l'embaràs com durant els anys posteriors. Per això poder-la predir i actuar-hi de manera precoç és un repte prioritari de la recerca.
Un dels principals avantatges del nou marcador és que és molt més accessible i pot facilitar la predicció de la preeclàmpsia en entorns sanitaris on l'altra prova no està disponible. I per tant també evitaria desplaçaments a les pacients i costos als sistemes sanitaris.
