Detingut prop de l'Audiència Nacional l'històric dirigent d'Herri Batasuna Ángel Alkalde

La policia creu que la presència d'Alkalde a Madrid als voltants de l'Audiència es deu al fet que estava esperant algun dels primers catorze detinguts, a qui el jutge Baltasar Garzón ha pres declaració abans de determinar si els deixa en llibertat o no. Segons fonts antiterroristes, Alkalde podria haver facilitat amagatall i ajuda per fugir al pròfug Jon Kepa Preciado, membre destacat d'ETA. I aquest vespre, la policia ha anunciat la detenció de Juan Antonio Orbegozodentro a Algorta, Biscaia, per suposada relació amb ETA. De la presó al Congrés i a una vida de pròfug Alkalde és un membre històric d'Herri Batasuna i ja va ser detingut l'any 1989, acusat de col·laborar amb ETA i facilitar informació a Santiago Arrospide Sarasola, àlies "Santi Potros", per perpetrar atemptats. Mentre era a la presó, va formar part de les llistes de la formació a les eleccions generals del 1989 i va aconseguir un escó al Congrés dels Diputats en substitució de Josu Muguruza, assassinat per membres de l'extrema dreta. El 4 de desembre va ser posat en llibertat per recollir la seva acreditació en la sessió d'investidura de Felipe González com a president del govern. Ell i els seus companys de partit, Jon Idigoras i Itziar Aizpurua, van jurar la Constitució per imperatiu legal. En aquest moment, el president del Congrés, Fèlix Pons, va suspendre la sessió i Alkalde es va encarar amb González i el va insultar. Després d'aquesta agitada sessió, el Tribunal Suprem va ordenar el seu reingrés a la presó. Alkalde va desaparèixer el 12 de desembre sense deixar rastre i poc després el tribunal va sobreseure la causa. Alkalde va començar llavors una vida de pròfug, però no al marge de la vida pública. Les dues primeres aparicions les va fer poc després de fugir des de Brussel·les i París, on va convocar rodes de premsa. Des de París va demanar al govern i a ETA que anunciessin una treva bilateral per iniciar una negociació política. L'any 1991, Alkalde va participar en un acte electoral d'HB a Sant Sebastià i es va tornar a escapar. Quatre anys més tard va ser condemnat en rebel·lia a tres anys de presó per un tribunal francès en el marc d'un macroprocés contra les xarxes de suport a ETA. L'any 2001, la Unió Europea el va incloure en la seva llista de persones i organitzacions terroristes, i el febrer del 2002 el seu nom també va passar a figurar a la llista nord-americana. La següent aparició pública d'Alkalde va tenir lloc el febrer del 2003, quan en un acte polític a Sant Sebastià va assegurar que el col·lectiu de fugits de la justícia tornaria al País Basc per prendre part en el procés polític "a favor de la llibertat d'Euskal Herria". Poc després va rebre un homenatge a la seva ciutat natal. Llavors, però, el seu delicte ja havia prescrit. El novembre del 2003 va declarar davant del jutge Baltasar Garzón com a imputat en un delicte d'enaltiment del terrorisme per la seva participació en un homenatge a un etarra mort. I l'any passat va donar suport a la candidatura a les eleccions europees d'Herritarren Zerrenda, llista emparada per l'entorn polític de Batasuna. Dues detencions més a Basauri i Campello Aquesta detenció se suma a les dues practicades la matinada passada a Basauri i al Campello, a Alacant. Es creu que el detingut al Campello hauria fet tasques de suport a ETA i podria estar implicat en l'atemptat a l'hotel Port de Dénia del 30 de gener. La persona detinguda a Basauri podria ser un membre "alliberat" de l'organització i se sospita que va intervenir en l'atemptat amb cotxe bomba de Getxo del dia 18 de gener. L'operació contra l'estructura de captació d'ETA continua oberta i no es descarten noves detencions. De fet, la policia continua buscant Iker Iparraguirre Galarraga, que va aconseguir fugir de la policia dimecres escapant-se per la finestra d'un lavabo d'una herriko taverna.