Deu anys de poesia i teatre a l'Espai Escènic Joan Brossa
L'Espai Joan Brossa, el teatre més petit de Barcelona, celebra els seus dos lustres d'existència. En aquest període, el seu director artístic, Herman Bonnín, i el seu gerent, Mag Hausson, han aconseguit teixir una invisible però resistent xarxa de complicitats amb un públic fidel que ja espera quin text de Brossa, Pedrolo o Palau i Fabre portaran a escena. Amb motiu d'aquest aniversari, l'espai escènic ha signat un conveni de col·laboració amb els teatres Atalante de París i Libero de Palerm per desenvolupar un circuit internacional d'exhibició.
1 min
La Sala Brossa es va inaugurar el 3 de desembre de 1997 a l'antic local del Teatre Tantarantana. En un dinar, Joan Brossa, Herman Bonnín i Jesús Julve, "Hausson", van tenir la idea de fer un espai a Barcelona on poder recuperar els moviments d'avantguarda. Des d'aleshores, han passat pel seu escenari autors com Henrik Ibsen, Joaquim Ruyra o el mateix Joan Brossa i s'hi han representat des de titelles fins a recitals de poesia, passant per projeccions amb llanterna màgica.
Per commemorar aquests deu anys d'existència, l'espai Brossa ha signat un conveni de col·laboració amb els teatres Atalante de París i Libero de Palerm. L'objectiu és crear un circuit internacional d'exhibició. Segons Herman Bonnín, aquest protocol és necessari per "obrir perspectives", no per créixer, sinó "per intensificar el que fem". El conveni vol "preservar i vivificar" els valors d'un model de producció artesanal, "no subjecte a les lleis de mercat", i aprofundir en la relació permanent amb el públic per "fidelitzar-lo".
Per commemorar aquests deu anys d'existència, l'espai Brossa ha signat un conveni de col·laboració amb els teatres Atalante de París i Libero de Palerm. L'objectiu és crear un circuit internacional d'exhibició. Segons Herman Bonnín, aquest protocol és necessari per "obrir perspectives", no per créixer, sinó "per intensificar el que fem". El conveni vol "preservar i vivificar" els valors d'un model de producció artesanal, "no subjecte a les lleis de mercat", i aprofundir en la relació permanent amb el públic per "fidelitzar-lo".
