Dívar compara el català amb el mandinga en la compareixença al Congrés dels Diputats

El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Dívar, ha comparat aquest dilluns el català amb la llengua mandinga en un intent de demostrar la seva sensibilitat personal cap a l'ús de la llengua catalana en la justícia. El paral·lelisme ha provocat un moment de tensió a la compareixença que Dívar feia al Congrés dels Diputats, ja que el diputat d'Esquerra Joan Tardà l'ha acusat d'ofendre els catalanoparlants.
Redacció
2 min
Dívar ha explicar que, quan era jutge, es va trobar amb "una persona que només parlava mandinga" i es va preocupar de "trobar un traductor" que va acudir als jutjats per traduir la declaració. Tot i que volia demostrar la seva sensibilitat lingüística, les paraules del president del CGPJ no han agradat gaire a alguns diputats.

El republicà Joan Tardà ha respost: "[que davant una pregunta sobre] una llengua que forma part del bloc constitucional, vostè em surti parlant del mandinga és, en primer lloc, ofensiu per als 10 milions de catalanoparlants de l'Estat i, en segon lloc, intel·lectualment molt reduccionista".

Després de les paraules de Tardà, Dívar ha volgut acabar amb la polèmica demanant disculpes i explicant que és un gran lector de Salvador Espriu. En el marc d'aquesta mateixa compareixença, el diputat del PNB Emilio Olabarria ha revelat que Dívar i ell han parlat en algunes ocasions en euskera, ja que el president del CGPJ coneix aquesta llengua "en alguns aspectes".

Advertència davant les "desqualificacions interessades"

Pel que fa a la polèmica generada per la sentència del Suprem que inhabilita Baltasar Garzón, Dívar ha dit, sense citar-la directament, que les "desqualificacions interessades i constants" a les resolucions judicials minen la credibilitat de l'estat de dret. El president del Suprem i del CGPJ s'ha queixat de les interpretacions que "presenten l'òrgan judicial com a defensor d'uns interessos aliens, d'un color o un altre". Per Dívar, aquesta "deslegitimació constant" d'una institució clau de l'estat de dret provoca una situació "de difícil i costosa reparació".

Avui és notícia