Domènech i Montaner, un home modernista
L'Orfeó Català no va tenir cap dubte a l'hora d'escollir arquitecte. Lluís Domènech i Montaner va ser l'elegit pel seu estil que conjuga formes racionals i un alt nivell d'embelliment i de detall, típic del modernisme. Va presentar un projecte que és un veritable cant a la musicalitat. L'edifici que va aixecar per al Palau de la Música va obtenir el premi de l'Ajuntament de Barcelona al millor edifici de l'any 1908.
3 min
El Palau de la Música és un dels conjunts de l'art modernista català més cèlebre. Conté la principal sala de concerts de Catalunya, de planta oval i parets de vidre, amb platea i dos pisos, i capacitat per a més de dos mil espectadors. Té un escenari en hemicicle, decorat amb els bustos de Beethoven i de Clavé, juntament amb valquíries wagnerianes i les divuit fades o muses amb instruments musicals.
En l'exterior es barregen elements escultòrics, que fan al·lusió al món de la música, amb elements arquitectònics de caràcter modernista barroc. En l'interior, l'arquitecte va combinar magistralment els diversos materials de construcció amb ceràmica i vidre. La sala i l'escenari formen un conjunt harmònic, en el qual un s'integra en l'altre. L'escenari està dominat en la seva part superior pels tubs de l'orgue, que es converteixen, al seu torn, en un element decoratiu. L'acústica de l'auditori és immillorable.
En el seu continu homenatge a la música, Montaner va situar entre les arcades del segon pis, i envoltats per una corona de llorer, de ceràmica, els noms de músics universals. En el frontispici del mateix pis hi ha els dels catalans Brudieu, Fletxa, Vila, Terradelles i Clavé. Sota la sala de concerts hi ha la d'assaigs i altres dependències.
En la riquíssima decoració del Palau hi intervingueren noms d'escultors tan coneguts com Miquel Blay, Eusebi Arnau i Pau Gargallo. Els mosaics són obra de Mario Maragliano i Lluís Bru, i els vitralls de Granell i el pintor Miquel Massot. L'escenari té un orgue notable.
Un home de país
L'artífex del Palau de la Música va néixer l'any 1850. Domènech i Montaner va estudiar la carrera d'Arquitectura i va ocupar més endavant una càtedra al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona. Des d'aquest càrrec va exercir una influència considerable sobre com havia de ser el modernisme a Catalunya.
Com a arquitecte, Domènech i Montaner va realitzar edificis en els quals es combina una racionalitat estructural amb elements ornamentals extraordinaris, inspirats en els corrents arquitectònics hispanoàrabs i en les línies corbes pròpies del modernisme. La seves obres són de gran qualitat i originalitat.
Contràriament a altres arquitectes del modernisme, Domènech i Montaner va tendir amb el pas del temps a realitzar edificis més lleugers, eliminant material en les estructures però mantenint l'ornamentació com a element de primer ordre. Fou membre de l'ara denominada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1901).
Home complet, Montaner també va tenir una rellevància política. L'any 1892 va presidir l'assemblea que va redactar les Bases de Manresa, document que posava les bases per a la devolució de les Constitucions catalanes. El 1901 va aconseguir arribar a ser diputat al Congrés de Madrid, càrrec que va mantenir fins al 1905.
Domènech i Montaner va morir a Barcelona l'any 1923 als 73 anys.
En l'exterior es barregen elements escultòrics, que fan al·lusió al món de la música, amb elements arquitectònics de caràcter modernista barroc. En l'interior, l'arquitecte va combinar magistralment els diversos materials de construcció amb ceràmica i vidre. La sala i l'escenari formen un conjunt harmònic, en el qual un s'integra en l'altre. L'escenari està dominat en la seva part superior pels tubs de l'orgue, que es converteixen, al seu torn, en un element decoratiu. L'acústica de l'auditori és immillorable.
En el seu continu homenatge a la música, Montaner va situar entre les arcades del segon pis, i envoltats per una corona de llorer, de ceràmica, els noms de músics universals. En el frontispici del mateix pis hi ha els dels catalans Brudieu, Fletxa, Vila, Terradelles i Clavé. Sota la sala de concerts hi ha la d'assaigs i altres dependències.
En la riquíssima decoració del Palau hi intervingueren noms d'escultors tan coneguts com Miquel Blay, Eusebi Arnau i Pau Gargallo. Els mosaics són obra de Mario Maragliano i Lluís Bru, i els vitralls de Granell i el pintor Miquel Massot. L'escenari té un orgue notable.
Un home de país
L'artífex del Palau de la Música va néixer l'any 1850. Domènech i Montaner va estudiar la carrera d'Arquitectura i va ocupar més endavant una càtedra al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona. Des d'aquest càrrec va exercir una influència considerable sobre com havia de ser el modernisme a Catalunya.
Com a arquitecte, Domènech i Montaner va realitzar edificis en els quals es combina una racionalitat estructural amb elements ornamentals extraordinaris, inspirats en els corrents arquitectònics hispanoàrabs i en les línies corbes pròpies del modernisme. La seves obres són de gran qualitat i originalitat.
Contràriament a altres arquitectes del modernisme, Domènech i Montaner va tendir amb el pas del temps a realitzar edificis més lleugers, eliminant material en les estructures però mantenint l'ornamentació com a element de primer ordre. Fou membre de l'ara denominada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1901).
Home complet, Montaner també va tenir una rellevància política. L'any 1892 va presidir l'assemblea que va redactar les Bases de Manresa, document que posava les bases per a la devolució de les Constitucions catalanes. El 1901 va aconseguir arribar a ser diputat al Congrés de Madrid, càrrec que va mantenir fins al 1905.
Domènech i Montaner va morir a Barcelona l'any 1923 als 73 anys.
