Dos historiadors publiquen la història dels catalans que van lluitar en la I Guerra Mundial i rebaixen de 12.000 a un miler els participants
En la Primera Guerra Mundia,l hi van participar uns quants centenars de catalans integrats a la Legió Estrangera francesa. Els historiadors David Martínez Fiol i Joan Esculies acaben de publicar un llibre que relata aquest episodi poc conegut de la història.
Tot i que Emmanuel Brousse, periodista de Pyrénées-Orientales L'Indépendant i polític, va defensar el 1918 a l'Assemblea Nacional Francesa que a la Primera Guerra Mundial hi van lluitar fins a 12.000 catalans, la realitat és que aquests soldats voluntaris no van passar del miler, comptant els nord-catalans.
Almenys quatre, en tot cas, eren nascuts a Gràcia, i, ara, un llibre d'aquests dos historiadors, "12.000. Els catalans a la Primera Guerra Mundial" (Ara Llibres, 2014), ho explica. Aquesta és la història dels Quatre de Gràcia: Constantí Cots, Domingo Botella, Josep Aragonès i un tal Llobet.
Els Quatre de Gràcia són l'exemple del miler de catalans voluntaris que, segons explica un dels autors del llibre, Joan Escolies, van participar a la Gran Guerra: perquè vivien i treballaven a França, perquè ja estaven a la legió o perquè eren aventurers o idealistes.
El lligam d'aquest miler de soldats va ser el doctor Joan Solé Pla, que el febrer de 1916 va crear el Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, i els enviava aliments i ajut econòmic.
Els escriptors Martínez i Esculies han explicat, doncs, que aquests catalans van allistar-se per diferents motius, com per exemple, aconseguir la nacionalitat francesa.
Joan Esculies:
Podríem dir que d'aquest miler de catalans hi hauria aproximadament un 60% que ja vivien a França quan va començar la Primera Guerra Mundial, i s'allisten com una sortida a la seva situació, laboral, etc
Un cop acabada la guerra, va ser quan el discurs del periodista i polític francès Emmanuel Brousse, diputat al Rosselló va elevar la xifra de combatents catalans a 12.000. El catalanisme polític de l'època va aprofitar aquesta xifra per intentar internacionalitzar la seva lluita.
David Martínez Fiol:
De sobte, novembre, desembre del 1918, Emmanuel Brousse treu la xifra màgica dels 12.000 i tothom ho assumeix com una xifra a tenir present. I a partir d'aquí, la premsa i la publicística catalanista fa seva la xifra dels 12.000, fonamentalment a través de la Lliga Regionalista i La Veu de Catalunya.
Joan Esculies:
Si nosaltres enviem molts catalans a lluitar amb la Legió Estrangera francesa, quan acabi la guerra, si vosaltres venceu, ens heu d'ajudar a nosaltres a aconseguir una autonomia o una federació, o una confederació en el marc de l'estat.
Però l'intent no va tenir cap mena d'èxit, perquè a la Conferència de París, que va refer el mapa d'Europa, no es van tenir en compte aquestes reivindicacions catalanes.
