Descobreixen com el còndor andí pot fer 170 km sense moure les ales
L'ocell volador més gran de món, el còndor andí, pot mantenir-se en l'aire durant cinc hores i cobrir més de 170 km gairebé sense batre les ales. Aquest ocell pesa més de 15 kg i mesura tres metres.
Un equip internacional d'investigadors han recopilat dades d'alta freqüència d'ocells silvestres per revelar com els còndors andins utilitzen els corrents d'aire per mantenir-se en l'aire durant hores, recorrent amb les ales només un 1,3% del temps de vol.
Des del 2013 fins al 2018, aquests investigadors van seguir la pista a vuit còndors andins prop de Bariloche, Argentina, gràcies als registradors de vol capaços de detectar cada vegada que baten les ales durant el vol.
Es va voler mesurar l'efecte de diferents condicions climàtiques en el vol del còndor. S'ha arribat a la conclusió que el 75% de l'aleteig es produeix quan els còndors s'enlairen. Això apunta a un gran cost físic per als ocells i una bona raó per evitar aterratges i enlairaments innecessaris.
Els vols gairebé sense aleteig van ser registrats quan les condicions eren tranquil·les i ventoses, però els ocells van haver d'esforçar-se per les matinades, quan les ràfegues de vent càlid o corrents ascendents tèrmics van començar a formar-se i elevar-se molt lentament.
Aquestes dades les van aconseguir els investigadors Emily Shepard i Hannah Williams, de la Universitat de Swansea (Gal·les), i Sergio Lambertucci i Pablo Alarcón, de la Universitat Nacional del Comahue (Argentina).
La seva investigació, publicada aquesta setmana a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, mostra fins a quin punt aquests enormes carronyers poden mantenir-se en vol a gran altitud i conservar energia mentre busquen el seu menjar a terra.
Ara els investigadors es plantegen comprendre la presa de decisions durant el vol dels còndors i com poden rebotar sense esforç d'un corrent ascendent tèrmic al següent.
Al mateix temps, la nova investigació podria explicar com els primers dinosaures aviaris podrien haver volat sense haver de gastar gaire energia. L'estudi diu que, en general, això pot ajudar a explicar com ocells extints del doble d'envergadura que els còndors podrien haver volat.
