El Congo pateix nous enfrontaments per un aixecament militar quatre anys després de la fi de la dictadura
A la República Democràtica del Congo es va aconseguir posar a fi a quatre dècades de dictadura i guerres. Fa un any, es van celebrar les primeres eleccions lliures, però a principis de setembre un grup de militars es va tornar a aixecar, fet que provoca nous combats i una altra onada de refugiats. L'ONU calcula que, des de principis de setembre, 150.000 persones han abandonat la seva casa. Darrere deixen les tropes governamentals que repel·leixen l'alçament d'un altre general i els Cascos Blaus que intenten posar-hi pau.
1 min
La història es repeteix per enèsima vegada al volàtil est de la República Democràtica del Congo. Onades de refugiats fugen de les zones de combat i malviuen en improvisats camps d'acollida, nius de fam i malalties.
L'escenari és, un cop més, la província multiètnica de Kivu Nord, riquíssima en recursos naturals i, en bona part per això, centre d'enfrontaments periòdics. Aquest cop s'ha rebel·lat el general Laurent Nkunda esgrimint un argument ja conegut. François Masunguku, capità de Laurent Nkunda ho explica: "Lluitem pels drets humans i contra les guerrilles hutus ruandeses perquè el Congo no les desarma, i les envia a Ruanda, on han de ser jutjades", assegura.
El perillós argument ètnic
Si bé és cert que a l'est del Congo encara hi ha alguns genocides hutus, l'argument ètnic és perillós als Grans Llacs africans, i sovint els líders el manipulen per aconseguir més poder. Es creu que és el cas de Nkunda, un militar amb un llarg currículum de sublevacions i violacions dels drets humans que es nega a fusionar-se amb l'exèrcit, com han fet la majoria de rebels.
Un altre element per sospitar d'ell són els seus vincles amb Ruanda. El règim d'aquest país sovint utilitza guerrilles locals per desestabilitzar el veí Congo, on té molts interessos en l'exportació de minerals com el coltan, l'or o els diamants.
L'escenari és, un cop més, la província multiètnica de Kivu Nord, riquíssima en recursos naturals i, en bona part per això, centre d'enfrontaments periòdics. Aquest cop s'ha rebel·lat el general Laurent Nkunda esgrimint un argument ja conegut. François Masunguku, capità de Laurent Nkunda ho explica: "Lluitem pels drets humans i contra les guerrilles hutus ruandeses perquè el Congo no les desarma, i les envia a Ruanda, on han de ser jutjades", assegura.
El perillós argument ètnic
Si bé és cert que a l'est del Congo encara hi ha alguns genocides hutus, l'argument ètnic és perillós als Grans Llacs africans, i sovint els líders el manipulen per aconseguir més poder. Es creu que és el cas de Nkunda, un militar amb un llarg currículum de sublevacions i violacions dels drets humans que es nega a fusionar-se amb l'exèrcit, com han fet la majoria de rebels.
Un altre element per sospitar d'ell són els seus vincles amb Ruanda. El règim d'aquest país sovint utilitza guerrilles locals per desestabilitzar el veí Congo, on té molts interessos en l'exportació de minerals com el coltan, l'or o els diamants.
