El curs escolar acaba amb reptes pendents: de la millora dels resultats a l'ús de les pantalles
El primer curs amb Esther Niubó al capdavant d'Educació ha finalitzat amb la concreció de diferents mesures per millorar el rendiment acadèmic, que entraran en vigor al setembre
L'ombra allargada dels darrers resultats de l'informe PISA, fets públics el desembre del 2023, ha estat molt present en el desenvolupament del curs escolar 2024-2025 a Catalunya.
Les proves fetes per l'OCDE per comprovar el nivell de competències dels estudiants que tenen 15 anys van posar al descobert la baixada en picat del rendiment en matemàtiques, ciència i lectura. El pla per millorar els resultats s'ha explicat aquest curs; el que ve veurem com s'aplica.
El curs que ara acaba, el primer de la consellera Esther Niubó al capdavant d'Educació després del seu nomenament l'agost del 2024, ha destacat, entre altres aspectes, perquè ha continuat baixant la segregació a les escoles, ha millorat la detecció de l'assetjament escolar i s'ha estrenat la nova selectivitat.
Però també ha posat en relleu les mancances i els reptes que la comunitat educativa ha d'afrontar a partir del setembre vinent.
"No seran els resultats que ens agradarien"
Niubó, durant una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya la setmana passada, va fer una primera valoració del curs i va avançar que els resultats de les competències bàsiques d'enguany mantenen la tendència dels darrers anys:
"Estem acabant l'estudi sobre les proves d'aquest any i no seran els resultats que ens agradarien."
Però l'escenari també va servir per recordar que s'han posat en marxa diverses iniciatives per revertir aquests resultats "en caiguda ininterrompuda des del 2015".
Millorar en matemàtiques, llengua i comprensió lectora
Per revertir els mals resultats de PISA, Educació va presentar al maig un pla que preveu destinar 130 milions d'euros a millorar els resultats en matemàtiques i llengua.
Tal com va assenyalar Niubó, s'ha d'executar entre 2025 i 2028 amb l'objectiu de reduir les desigualtats educatives, enfortir la formació i el suport del professorat.
En l'àmbit de les matemàtiques, el curs vinent s'implementarà en 240 centres educatius un programa de suport, de 3r de primària a 4t d'ESO. Aquesta mesura complementa el programa Florence, que ja funciona en 200 centres i que se centra en l'aprenentatge manipulatiu i a oferir més acompanyament als centres.
Educació ha anunciat un complement econòmic per als docents de primària i d'ESO que exerceixin de coordinadors i referents territorials d'aquest programa. En concret, els docents que el coordinin rebran una retribució de 625 euros mensuals, mentre que els referents territorials tindran un plus de 100 euros mensuals.
Pel que fa a les competències lectores, el govern preveu ampliar el Programa de millora de la competència lectora de 250 a 500 centres públics de primària i ESO. També es vol elaborar una guia per a les famílies per potenciar la lectura en l'entorn familiar.
Continuar combatent la segregació escolar
La posada en marxa el 2019 del Pacte contra la segregació escolar ha aconseguit reduir la bretxa en aquest àmbit. El darrer informe del síndic de greuges indica que els nivells de segregació a les escoles catalanes han baixat un 25% en els últims sis anys.
En concret, entre els cursos 2018-2019 i 2024-2025, la proporció d'alumnes que haurien de canviar de centre per garantir una escolarització equilibrada ha disminuït del 43% al 30% a primària i del 35% al 25% a secundària.
La síndica, Esther Giménez-Salinas, proposa, entre altres mesures, millorar la detecció de l'alumnat amb necessitats educatives específiques i seguir treballant, tal com estableix el pacte, per evitar que aquest alumnat es concentri en determinats centres.
En aquest sentit, la consellera d'Educació, Esther Niubó, va anunciar al maig en comissió parlamentària que, des de l'inici del curs, fins a 74.328 alumnes nous han ingressat als centres educatius catalans gràcies al sistema de matrícula viva. Una xifra que significa 11.000 infants i adolescents més que els que van arribar el curs anterior.
Detectar l'assetjament escolar
Fins a l'abril, els centres educatius han detectat des de l'inici de curs 1.333 possibles casos d'assetjament escolar. Unes xifres disponibles gràcies al registre que, des de l'inici d'aquest curs, escoles i instituts han de realitzar de totes les situacions de violència que detecten, així com de les mesures que prenen per combatre-les.
En la detecció i l'aplicació de mesures, la USAV, la unitat de suport a l'alumnat en situació de violència, juga un paper fonamental. El servei posat en marxa pel Departament d'Educació posa a disposició de centres, famílies i alumnes, un equip format per psicòlogues, educadores i treballadores socials, i juristes.
Regular l'ús de pantalles
El pròxim setembre també entra en vigor el pla de digitalització responsable impulsat pel Departament d'Educació per regular l'ús dels dispositius tecnològics a les aules.
El curs 2025-2026 queda prohibit l'ús dels telèfons mòbils i rellotges intel·ligents a primària i ESO. El pla també preveu començar a eliminar de forma progressiva les tauletes i pissarres digitals a educació infantil.
Amb relació als ordinadors portàtils, s'ajorna un any l'entrega d'un aparell personal als infants --fins ara a 5è de primària i, a partir d'ara, a 6è--. L'alumnat de 5è de primària el podrà fer servir de forma puntual, però ja no en tindran un per a cadascú.
Demandes de l'escola rural
Bona part de les 363 escoles rurals públiques que hi ha a Catalunya no acostumen a tenir un grup per a cada nivell educatiu, fet que afegeix un grau de complexitat al seu funcionament.
Tal com ha pogut copsar 3Cat, existeix el sentiment generalitzat entre docents, famílies i sindicats que el Departament d'Educació té les escoles rurals una mica abandonades.
Per revertir aquesta situació demanen més recursos materials --en moltes escoles hi ha falta d'espai-- i humans --més mestres i personal administratiu.
Centres en risc de tancament
Un informe de la Fundació Bofill fet públic al febrer xifra en 116 els centres educatius que corren el risc de tancament per la manca d'alumnat. La dràstica baixada de la natalitat n'és una de les causes, però els autors de l'informe alerten que des d'Educació no s'ha fet una bona planificació de les places.
La reducció de la ràtio a 20 alumnes per grup a infantil ha ajudat a millorar la gestió de l'aula i a oferir una educació més personalitzada, però no n'hi ha hagut prou per afrontar la caiguda de la demanda.
La Fundació Bofill planteja mesures com la fusió i la transformació de centres per evitar la sobreoferta, afavorir la barreja social dels alumnes, promoure els centres de més d'una línia per evitar la segregació, reduir les ràtios de secundària i aprovar un nou decret de concerts per suprimir l'oferta que no respongui a les necessitats d'un territori.
Reforçar el personal
Amb l'objectiu de millorar el rendiment escolar, el govern ha aprovat aquesta setmana l'ampliació de la plantilla amb 1.650 professionals.
Aquest reforç contempla 1.096 dotacions de personal docent: 669 de primària i secundària, 218 de formació professional i 209 dotacions per atendre necessitats d'escola inclusiva.
Pel que fa al personal d'administració i serveis de centres educatius, serveis centrals i serveis territorials, hi haurà 202 dotacions més. També hi ha previstes 352 noves dotacions de personal d'atenció educativa per atendre les necessitats d'escola inclusiva.
Consolidar les noves PAU
Aquest curs ha estat el primer amb nou model d'examen de selectivitat. Les noves proves d'accés a la universitat s'han dissenyat perquè els estudiants demostrin la seva capacitat de gestionar informació, interpretar dades, fer un raonament crític i resoldre problemes en un sentit ampli.
Els criteris de correcció també han canviat. Ara, les faltes d'ortografia, una mala presentació o la falta de coherència del discurs poden arribar a costar fins al 10% de la nota.
