El debat de política general, en directe
Les claus del debat de política general
El Parlament obre aquest dimarts el nou curs polític amb el debat de política general, que acabarà divendres amb la votació de les propostes de cada grup.
Aquest any, amb la vista posada a si en surt una estratègia independentista, i amb quin suport, i en les polítiques socials i econòmiques per fer front a la pujada de preus i al cost de l'energia.
El debat, que arrenca amb el discurs del president Pere Aragonès a les 11.30, també servirà per calibrar com està la relació entre els socis de govern. Es preveu que el discurs del president giri entorn de dos àmbits.
Ha d'explicar la que va batejar com a "proposta àmplia per l'autodeterminació", la seva aposta per un referèndum acordat, per resoldre, assegura, el conflicte polític amb l'Estat, amb la voluntat d'aconseguir el màxim consens social i polític.
El president centrarà el discurs a detallar mesures per fer front al context econòmic derivat de la guerra. El govern preveu destinar 300 milions d'euros en un pla que inclou mesures d'aplicació immediata i d'altres que s'hauran d'aprovar en els pressupostos del 2023.
A la tarda els grups faran la rèplica al discurs d'AragonèsPere Aragonès entra a l'hemicicle
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha estat dels últims diputats a entrar a l'hemicicle. Ho ha fet acompanyat de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.(Ferran Vila / CCMA)Alba Vergés, en funcions de presidenta, ha obert la sessió
La vicepresidenta del Parlament en funcions de presidenta, Alba Vergés, ha obert la sessió demanant un debat "ric i respectuós" i recordant l'última víctima de violència masclista, la dona morta a Campdevànol assassinada per la parella la setmana passada.
Vergés ha convocat un minut de silenci a les portes del Parlament al migdia, quan s'aturi la sessió.
També ha saludat la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, que és a la tribuna de convidats.
Laura Borràs segueix la sessió des de la tribuna
Aquesta és la primera sessió parlamentària en què Laura Borràs està suspesa com a diputada i, per tant, com a presidenta del Parlament. Borràs està seguint el debat des de la tribuna de convidats, acompanyada de l'exconseller Jordi Turull, amb qui comparteix el lideratge de Junts per Catalunya.
Aragonès demana trobar "punts en comú"
El president Pere Aragonès ha començat el seu discurs avançant que "el gran objectiu" del debat de política general ha de ser "identificar punts compartits i construir uns fonaments sòlids, a partir dels quals atendre les urgències del moment amb mentalitat transformadora".
Aragonès ha afegit que això no implica deixar d'afrontar, ha dit, "qüestions de fons" que condicionen la societat catalana "com el conflicte polític amb l'Estat", que només es resoldrà "quan la ciutadania de Catalunya pugui decidir democràticament i en llibertat el futur polític del país".
El president ha apuntat així els dos eixos bàsics del seu discurs, que es preveu que duri una hora i mitja: detallar el pla de govern per fer front a la crisi econòmica, l'augment de la inflació i l'encariment constant dels preus; i exposar la proposta àmplia per l'autodeterminació que aposta per un referèndum acordat.
El model de la "Catalunya justa i pròspera" vs. el dúmping fiscal
El president Aragonès ha fet clara referència a la batalla fiscal encetada per la Comunitat de Madrid primer, i per Andalusia després, amb l'eliminació de l'impost de patrimoni. En aquest sentit, Aragonès ha defensat que "Catalunya no entrarà en el joc de rebaixes fiscals populistes que només beneficien l'1% de la població que més té. No ho farem per convenciment. I no ho farem perquè significaria avançar en sentit contrari de cap on estem anant."
El model de Catalunya no és el model d'impostos baixos i serveis públics deficients. No és el model d'impostos baixos i grans retallades. No és el model d'impostos baixos i una gran economia especulativa. No és el model del Madrid d'Ayuso i Feijóo. No és el model del Madrid del PP, que, amb atur, precarietat i especulació, lidera les desigualtats socials a l'estat espanyol.
Aragonès ha defensat que el model d'aquest govern és "el de la Catalunya justa i pròspera, el del benestar i la prosperitat compartida".
El pla anticrisi del govern
El president de la Generalitat ha anunciat el que ha anomenat un "escut social" per fer front a la inflació, unes ajudes "focalitzades a les llars, especialment les més vulnerables, i d'ajuts a les empreses més afectades per l'augment de preus".
A aquestes mesures, algunes d'aplicació immediata i d'altres que s'han de negociar en els pressupostos del 2023, el govern té previst destinar-hi 300 milions d'euros.
Ara el govern vol donar un cop de mà a les famílies amb rendes mitjanes i baixes amb 100 euros per fill que estigui matriculat des d'infantil 3 fins a quart d'ESO. Serà una ajuda que es deduirà a la declaració de la renda que es farà la primavera que ve i el govern calcula que beneficiarà gairebé un milió d'alumnes de la pública i la concertada. Aquesta mesura s'emporta un terç del paquet d'ajudes, 100 milions d'euros, però els diners hauran de sortir dels pressupostos de l'any que ve, que ara s'estan negociant.
En aquest pla s'hi inclouen un parell de mesures que ja estaven en marxa: s'augmentarà el bo social tèrmic, l'ajuda que es dona a 100.000 llars per pagar la factura de la llum d'aquest hivern.
Per als joves, s'amplia fins als 30 anys la tarifa bonificada del transport públic a través de la T-Jove.
A més, a partir de demà els joves de fins a 36 anys poden demanar una ajuda al lloguer de fins a 250 euros, en funció dels ingressos i si no reben la subvenció estatal.
Intervenció del president al debat de política general (David Zorrakino/Europa Press)Les propostes per fer front a la crisi energètica
Aragonès ha detallat les propostes del seu govern per fer front a l'augment del preu de l'energia, que contribueix a l'encariment dels costos de producció de productes i serveis, apuja la factura energètica de famílies i serveis públics i provoca, de retruc, l'actual escalada del cost general de la vida.
L'actuació del govern contempla, d'una banda, ajuts per a les llars més vulnerables i també per a les empreses més afectades per l'augment de preus. I en paral·lel, mesures d'estalvi i eficiència energètica.
En concret, el govern augmentarà en un 50% el bo social tèrmic a 100.000 famílies, les més vulnerables, aquest mateix any.
Això s'ha de traduir en ajudes directes d'entre 173 i 541 euros per família per fer front a l'augment de les factures de la llum i el gas, per fer front a la pobresa energètica.
Aragonès també ha posat en valor, en el seu discurs, l'aportació que Catalunya pot fer al projecte del banc europeu d'hidrogen verd, amb la creació d'una gran planta de producció d'hidrogen a Tarragona, que pot convertir el país "en un enclavament estratègic de la sobirania energètica europea."
Balanç d'un any i mig de govern
Aragonès ha tret pit d'alguns dels reptes assolits en el seu mandat i, sobretot, en l'últim any de govern.
Entre d'altres qüestions, ha destacat "l'aprovació del pressupost de la Generalitat a temps per primera vegada en 12 anys" i amb un increment de despesa de 5.600 milions d'euros. Uns comptes que ha qualificat com "el pressupost més social de la història" que ha permès, ha dit, "millorar l'atenció i els serveis a la ciutadania" des del primer dia de l'any.
Aragonès ha assegurat que, en menys d'un any i mig de legislatura, ja s'ha executat el 40% del pla de govern que va presentar.
El president també ha destacat, com un triomf, "l'enfortiment del model d'escola en català" davant "de l'intent d'imposar un 25% homogeni de castellà a les aules" i ha agraït el suport rebut del Parlament per protegir el català, els centres educatius i el professorat "de les ingerències judicials fortament polititzades".
Pere Aragonès també ha defensat l'avaçament del curs escolar a principis de setembre, una mesura que, ha asseguat, "iguala les oportunitats entre els infants", facilita la conciliació familiar i laboral "i en molts casos ha suposat un estalvi important en casals i activitats organitzades".
Un acord de claredat amb l'Estat, la proposta d'Aragonès per fer "un referèndum efectiu"
Sobre la negociació amb l'Estat per resoldre el conflicte polític, el president Aragonès ha recordat que ja s'està abordant la forma d'acabar "amb la repressió" i retornar "el conflicte a la política". És una de les potes de la negociació que, segons el president, "té per objectiu revertir la situació injusta que pateixen ciutadans i ciutadanes del país". De fet, molts d'aquests ciutadans són servidors públics, ha recordat.
Aragonès ha proposat un "acord de claredat a l'Estat" per "abordar la voluntat de la ciutadania de Catalunya de decidir el futur democràticament".
Aquest acord ha d'identificar "quan i com Catalunya pot tornar a exercir el dret a decidir", ha afirmat. Aragonès ha fet referència al procés de negociació que va dur a terme el Canadà amb el Quebec --amb l'anomenada llei de claredat-- i també ha reclamat poder arribar a un acord per "tornar a votar" com van saber fer el Regne Unit i Escòcia.
Per assolir aquest anomenat "acord de claredat", Aragonès ha volgut subratllar la necessitat que el suport a aquest acord ha de ser el més ampli possible.
Perquè com més gran sigui el suport, com més gran sigui el consens, més força tindrem per defensar la posició de Catalunya davant l'Estat. Més força tindrem en tot procés de negociació. Més força i més legitimitat tindrem a ulls de la comunitat internacional.
Aragonès ha afirmat que aquesta proposta per a l'autodeterminació parteix de l'aprenentatge de la tardor del 2017 i "supera les dificultats que no ens van permetre ser independents ara fa cinc anys". "És la via per implicar a tothom en el referèndum", ha assegurat.
Aquesta via, diu, és la necessària per teixir les complicitats necessàries en l'àmbit internacional:
Només la legitimitat d'un referèndum acordat pot substituir l'1 d'Octubre.
