El Front Polisario lamenta l'actitud ambigua del president Mas sobre l'autodeterminació del Sàhara Occidental
El delegat del Front Polisario a Catalunya, Oualad Moussa, lamenta l'actitud ambigua del president Mas sobre l'autodeterminació del Sàhara Occidental, i l'acusa de no donar suport als sahrauis per no perjudicar els "interessos econòmics" catalans amb el Marroc. Moussa assegura que el Polisario secunda la consulta i el procés sobiranista català, igual que ho fa, "per principi", amb el dret a decidir de tots els pobles.
Redacció
4 min
El delegat del Front Polisario a Catalunya, Oualad Moussa, en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, lamenta l'actitud ambigua del president de la Generalitat, Artur Mas, sobre l'autodeterminació del Sàhara Occidental, i l'acusa de no donar suport als sahrauis per no perjudicar els "interessos econòmics" del Govern i d'empresaris catalans amb el Marroc. Moussa, en canvi, assegura que el Front Polisario secunda la consulta i el procés sobiranista català, perquè "fins que no es consulti el poble, no pots saber realment què pensa la majoria", de la mateixa manera que ho fa, "per principi", amb el dret a decidir de tots els pobles.
El delegat del Polisario lamenta que ni Mas ni CiU s'hagin mostrat mai obertament a favor de l'autodeterminació del poble nord-africà i en canvi hagin secundat la proposta d'autonomia feta pel Marroc tot i que matisa que a CiU hi ha "molta gent a favor de la independència del poble sahraui".
En aquest sentit, el delegat celebra que ERC i ICV-EUiA sí que donin suport a l'autodeterminació sahraui i apunta que el PSC té una posició intermèdia: "No està en contra del dret d'autodeterminació però no veu malament les propostes del Marroc".
"Sorpresa" al Marroc per les manifestacions independentistes
Moussa, que representa a Catalunya el govern de la República Àrab Sahraui Democràtica des de fa 5 anys, lamenta que ni la Generalitat ni l'estat espanyol hagin mostrat un "suport clar" a la població sahraui, després que s'hagin comès, assegura, "violacions dels drets humans" per part del regne del Marroc. "No sabem quina carta blanca té el Marroc en el tema dels drets humans que no se'l pot controlat, tot i els informes d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Fundació Kennedy".
El representant de la RASD destaca que el regne alauita del Marroc va rebre amb "sorpresa" les manifestacions massives que s'han viscut al llarg d'aquest mes a al-Aaiun per reclamar el respecte als drets humans i la independència. Les protestes han coincidit amb el 40è aniversari de la fundació del Front Polisario.
Crisi sobre crisi al camp de refugiats de Rabuni
Moussa lamenta que la crisi econòmica està fent estralls en l'ajuda humanitària que es rep als camps de refugiats sahrauis que hi ha a Rabuni, Algèria. El delegat relata que l'ajuda humanitària ha disminuït en un 40%, ja que ja pràcticament no es reben fons d'altres països i només se subsisteix amb el que donen entitats com les Nacions Unides i la Creu Roja sahraui. Així, s'han vist afectats aspectes bàsics com l'alimentació, la salut i l'educació. A tall d'exemple, "si abans al dispensari li corresponien 100 aspirines al mes, ara en té 20 o 30", diu Moussa, qui subratlla que el poble sahraui està acostumat a conviure amb l'escassesa: "Nosaltres sempre hem estat en crisi".
Pel que fa a Catalunya, Moussa recorda que abans es rebien de mitjana 600.000 euros anuals, però assegura que fa dos anys que aquests recursos ja no arriben. Això sí, l'any passat, com a mesura excepcional per la crisi alimentària, es van destinar 50.000 euros. I el 2011 es van atorgar 35.000 euros a l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahraui per a microcrèdits per a dones, segons dades de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat.
El programa d'ajuda que ha quedat intacte, de moment, és 'Vacances en pau', a través del qual mig miler de criatures sahrauianes passen els mesos de juliol i agost amb famílies a Catalunya.
A la disminució de recursos s'hi suma la disminució de cooperants. I és que, arran del segrest de dos espanyols i una italiana l'octubre del 2011 i després del conflicte armat a Mali, el nombre de persones estrangeres que va als camps de refugiats a donar un cop de mà ha disminuït en un 70%, diu Moussa.
El delegat del Polisario lamenta que ni Mas ni CiU s'hagin mostrat mai obertament a favor de l'autodeterminació del poble nord-africà i en canvi hagin secundat la proposta d'autonomia feta pel Marroc tot i que matisa que a CiU hi ha "molta gent a favor de la independència del poble sahraui".
En aquest sentit, el delegat celebra que ERC i ICV-EUiA sí que donin suport a l'autodeterminació sahraui i apunta que el PSC té una posició intermèdia: "No està en contra del dret d'autodeterminació però no veu malament les propostes del Marroc".
"Sorpresa" al Marroc per les manifestacions independentistes
Moussa, que representa a Catalunya el govern de la República Àrab Sahraui Democràtica des de fa 5 anys, lamenta que ni la Generalitat ni l'estat espanyol hagin mostrat un "suport clar" a la població sahraui, després que s'hagin comès, assegura, "violacions dels drets humans" per part del regne del Marroc. "No sabem quina carta blanca té el Marroc en el tema dels drets humans que no se'l pot controlat, tot i els informes d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Fundació Kennedy".
El representant de la RASD destaca que el regne alauita del Marroc va rebre amb "sorpresa" les manifestacions massives que s'han viscut al llarg d'aquest mes a al-Aaiun per reclamar el respecte als drets humans i la independència. Les protestes han coincidit amb el 40è aniversari de la fundació del Front Polisario.
Crisi sobre crisi al camp de refugiats de Rabuni
Moussa lamenta que la crisi econòmica està fent estralls en l'ajuda humanitària que es rep als camps de refugiats sahrauis que hi ha a Rabuni, Algèria. El delegat relata que l'ajuda humanitària ha disminuït en un 40%, ja que ja pràcticament no es reben fons d'altres països i només se subsisteix amb el que donen entitats com les Nacions Unides i la Creu Roja sahraui. Així, s'han vist afectats aspectes bàsics com l'alimentació, la salut i l'educació. A tall d'exemple, "si abans al dispensari li corresponien 100 aspirines al mes, ara en té 20 o 30", diu Moussa, qui subratlla que el poble sahraui està acostumat a conviure amb l'escassesa: "Nosaltres sempre hem estat en crisi".
Pel que fa a Catalunya, Moussa recorda que abans es rebien de mitjana 600.000 euros anuals, però assegura que fa dos anys que aquests recursos ja no arriben. Això sí, l'any passat, com a mesura excepcional per la crisi alimentària, es van destinar 50.000 euros. I el 2011 es van atorgar 35.000 euros a l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahraui per a microcrèdits per a dones, segons dades de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat.
El programa d'ajuda que ha quedat intacte, de moment, és 'Vacances en pau', a través del qual mig miler de criatures sahrauianes passen els mesos de juliol i agost amb famílies a Catalunya.
A la disminució de recursos s'hi suma la disminució de cooperants. I és que, arran del segrest de dos espanyols i una italiana l'octubre del 2011 i després del conflicte armat a Mali, el nombre de persones estrangeres que va als camps de refugiats a donar un cop de mà ha disminuït en un 70%, diu Moussa.
