El fum residual, el nou enemic invisible generat pel tabac que amenaça la salut
Els infants, visquin o no en llars amb fumadors, tenen restes de components del fum del tabac a les mans. I encara que siguin quantitats petites, això és un risc per a la seva salut.
Així ho revela un estudi fet als Estats Units, que aporta dades sobre el que s'anomena "fum residual". En anglès l'anomenen "fum de tercera mà" (third-hand smoke), perquè al fum ambiental, el que afecta els fumadors passius, l'anomenen fum de segona mà. Aquest fum residual prové del fum del tabac, que es dissipa. Els seus components es dipositen en superfícies, mobles o roba. I qualsevol persona, però sobretot nens i nenes, pot endur-se'ls quan els toca.
En el Blog d'infermeria de la Fundació Althaia, Lídia Rubio explica que "és una espècie de fum invisible format per nicotina i altres substàncies químiques (cianur, butà, arsènic, plom, monòxid de carboni ) que queden adherides a la pell, als cabells, a la roba, a la superfície dels mobles ".
Afegeix que inclús anys després d'apagar la darrera burilla, podem seguir trobant adherits més de 250 productes químics en parets i superfícies i el risc que representa:
Les persones ens exposem a aquestes substàncies al tocar les superfícies o a l'inhalar els gasos que alliberen. Aquests residus reaccionen amb contaminants comuns del medi ambient (àcid nitrós) generant una barreja tòxica que pot provocar un risc per a la salut de les persones i sobretot dels nens.
L'estudi que esmentàvem al principi l'ha fet un equip de metges i investigadors encapçalats per Georg Matt, de la Universitat Estatal de San Diego, a Califòrnia, i s'ha publicat a JAMA Network.
El treball s'ha dut a terme amb nens i nenes menors de 12 anys al Centre Mèdic de l'Hospital de Nens de Cincinnati. Hi van participar 269 infants que havien anat al servei d'urgències i 235 que eren fills de treballadors del centre.
A tots se'ls van mesurar nivells de nicotina al dors i al palmell de la mà. Les mesures es van fer durant més d'un any i la concentració de nicotina es feia servir com a indicador de la presència d'aquest fum residual.
Més impacte en llars amb ingressos més baixos
Per analitzar les dades es van considerar diverses variables. En primer lloc, la més important, si els infants estaven o no protegits del tabac. Es considerava que sí que ho estaven si a casa seva ningú no fumava --ni tan sols cigarrets electrònics- i si no havien tingut contacte amb fumadors la setmana anterior.
Però també es van analitzar les dades per grup ètnic, nivell educatiu dels pares, ingressos de la llar, tipus d'habitatge i altres.
La primera dada que sorprèn és que es va detectar nicotina en el 97,9% dels infants exposats, cosa lògica, però també en el 95,2% dels que estan protegits. I un dels factors més importants són els ingressos familiars. Els infants teòricament protegits del tabac, però que viuen en llars amb ingressos anuals per sota dels 15.000 dòlars tenien nivells de nicotina 5,7 vegades més elevats que els de famílies amb ingressos superiors als 30.000 dòlars.
I en famílies que guanyen entre 15.000 i 30.000 dòlars anuals, els nivells eren 1,7 vegades més elevats. També eren més elevats en els fills de pares afroamericans que en els fills de pares blancs o d'altres ètnies.
Pels autors, l'exposició al tabac és més preocupant en infants:
Passen més temps en interiors, es fiquen més sovint les mans a la boca, és una ingesta alta en relació amb el pes corporal, el seu sistema immunitari és immadur i estan desenvolupant els òrgans.
Si bé els esforços dels pares, diuen, no protegeixen del tot els infants, sí que redueixen de manera important la seva exposició al fum residual, però troben "inquietant" la influència de les desigualtats en ingressos i el tipus i la qualitat de l'habitatge.
Un tema nou i ocult
Es tracta d'un tema relativament nou. Segons explica al 324.cat el doctor Esteve Fernández, director d'Epidemiologia i Prevenció del Càncer de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i investigador de l'IDIBELL, "estava oblidat perquè fa trenta anys, per exemple, hi havia altres problemes importants, com el consum de tabac a la feina".
Els primers articles científics sobre el tema són del 2009 i aquell any només en van aparèixer dos. Els següents no van sortir fins al 2012 i progressivament se n'han publicat més, perquè els mètodes de mesura també han avançat.
Tot i ser el problema menys conegut del tabac, afegeix, és important, perquè està ocult:
Veiem que hi ha gent que fuma a casa quan no hi és la família o al cotxe, i es pensen que així protegeixen els seus. Però fins i tot si es ventila, els residus queden a les superfícies o la roba i es mantenen a l'ambient.
Entre aquests residus hi ha cancerígens molt potents, però també substàncies que, sobretot en infants, afavoreixen otitis i infeccions de les vies altes i perjudiquen el desenvolupament del sistema respiratori. Les concentracions són baixes, però es tracta d'una exposició continuada.
El doctor Fernández explica que a l'ICO estan fent un estudi sobre les concentracions dels residus en llars on conviuen fumadors i no fumadors. Mesuren les concentracions de les substàncies i els participants porten polseres per veure l'exposició biològica als components.
També han iniciat un estudi per veure els efectes d'un programa de conscienciació perquè la gent no fumi a casa. Es pretén analitzar si això té incidència en la reducció dels residus del tabac.
Present en llocs on no es fuma des de fa anys
Tot i ser un problema relativament nou, ja hi ha una web dedicada a informar sobre el fum residual. S'hi explica que aquest residu reacciona amb altres contaminants dels interiors per crear barreges tòxiques. I que els residus continuen presents molt de temps després que al lloc ja no hi fumi ningú i que no es poden eliminar "ventilant les habitacions, obrint finestres, fent servir ventiladors o aire condicionat o restringint l'activitat de fumar a unes àrees de la llar".
Tot això es va fer evident en un estudi publicat el març del 2020 a Science Advances per un equip d'investigadors de la Universitat de Yale i de l'Institut Max Planck, encapçalat per Roger Sheu i Drew Gentner. Demostrava que el fum residual està present fins i tot a llocs on ningú ha fumat i que, per tant, pot ser transportat a grans distàncies per l'acció humana.
Es va fer en un cine de Mainz, a Alemanya, perquè en aquell país hi ha lleis estrictes sobre la prohibició de fumar a les sales des de fa 15 anys. A més, el cinema té 1.300 metres quadrats, està ben ventilat i rep aire filtrat de l'exterior.
Els investigadors van prendre mostres de l'aire del cinema durant quatre dies i hi van detectar 35 substàncies volàtils presents en el fum del tabac. La nicotina tenia, amb diferència, els nivells més alts, però també hi havia formaldehid i benzè.
Segons explicava Gentner a la web de la Universitat, això ha permès veure en condicions reals que en llocs on no s'ha fumat també hi arriben emissions perilloses transportades per gent exposada anteriorment al fum del tabac:
Les persones són importants transportadors de contaminants del fum de tercera mà a altres ambients. Per això, la idea que un està protegit dels efectes potencials, sobre la salut, del fum del tabac perquè no està directament exposat al fum de segona mà no és certa.
Els autors van observar també que les concentracions augmentaven més després de sessions per a públic adult o menors acompanyats que en sessions per a tots els públics, perquè a les primeres hi va més gent que fuma o que ha estat exposada al tabac.
Les concentracions no eren petites, segons els autors, perquè equivalien a estar exposats al fum ambiental d'entre 1 i 10 cigarrets durant una hora. Les concentracions disminuïen amb el temps, però no de forma completa, fins i tot quan el públic marxava.
Això és degut, expliquen, al fet que les substancies no queden suspeses a l'aire sinó que es dipositen en superfícies i mobles. Amb l'arribada de més gent que seu i toca mobles i superfícies o que porta les substàncies de fora, tornen a l'aire de la sala.
I això es veu en molts altres llocs, com en cotxes de lloguer, com explica el doctor Fernández. Si bé està prohibit fumar-hi, una persona que consumeixi tabac hi portarà els residus, que podran quedar a les superfícies del vehicle.
El fum residual, doncs, es converteix en un nou problema per a la salut. I en aquest cas, amb l'afegit que sent invisible es mol més difícil controlar-lo i fins i tot prendre consciència de la seva presència.
